El llenguatge no verbal, un xinès i un indi al Cercle d'Economia
05
de Juny
de
2026
Més enllà de la relativa proximitat amb líders locals, nacionals, estatals i internacionals, un dels principals al·licients de la reunió anual que organitza el Cercle d'Economia a Barcelona és el networking.
I un altre nogensmenys important, però menys evident és l'observació, tot sovint compassiva, dels diferents llenguatges verbals i no verbals amb els que ponents i assistents es comuniquen entre ells: uns des de l'escenari i altres socialitzant i fins i tot confraternitzant als espais de restauració magníficament organitzats pel Cercle entre una sessió i una altra.
Si vols saber-ne més
Dels continguts de taules rodones i ponències en trobareu informació exhaustiva en altres espais informatius. Aquí, amb el vostre permís, canviarem una miqueta l’angle de visió del fenomen.
Entre els ponents, poques sorpreses. Code dress formal, amb vestit gris o blau fosc, camisa blanca i sabata negra pels cavallers i roba còmoda amb pantalons amples de colors discrets per a les dames. Entre els assistents, gairebé igual, amb alguna excepció destacada.
La gent que es valora mútuament acostuma a compartir codis de relació, tant si són visuals com si són verbals, per tal de crear espais de comoditat, identificació, confiança i relacions productives.
Aquest és el gran mèrit del Cercle d’Economia que enguany acaba de celebrar la seva 41a reunió anual: aplegar en dos dies i mig bona part de la intel·liguèntsia catalana i, en part, espanyola, en un ambient relaxat i propici a la relació, la creativitat, l’actualització de dades d’interès i la generació d’una agenda de trobades profitoses posteriors a la Reunió.
La intel·liguèntsia es reconeix a ella mateixa
Com és sabut, la paraula “intel·liguèntsia” engloba les elits empresarials, intel·lectuals, acadèmiques i creatives d’una societat. Una colla de gent que influeix força culturalment i políticament gràcies a la seva capacitat crítica d'anàlisi i de pressió ideològica sobre la seva societat de referència. En aquest cas, la nostra. Una tasca en la qual el Cercle excel·leix, amb la seva presidenta Teresa Garcia Milà i el seu fantàstic equip al capdavant. I no ho dic per fer la pilota, encara que ho sembli.
Fer una relació d'assistents d’un i altre dels signes descrits seria un xic agosarat. Segur que ens hi deixaríem algun. Passa igual que als casaments.
Explicar que fer un bany d’escolta activa i actualització d’aprenentatges sense haver de recórrer a internet ni a la IA és un plaer inusual que el Cercle ens acostuma a oferir amb certa freqüència és una obvietat.
"La gent que es valora mútuament acostuma a compartir codis de relació, tant si són visuals com si són verbals"
Però trobar altres al·licients a la trobada, més enllà dels relacionals i els gastronòmics (gens negligibles, d’altra banda) és un exercici tal vegada tan interessant com els descrits anteriorment. Com diem més amunt, en el cas d’un comunicador com ara servidor de vostès (n’hi havia una pila) hi ha, per exemple, l'observació dels codis de llenguatge no verbal.
En aquest cas, ens referirem només a un parell de ponents. Si no, no acabaríem mai. El llenguatge verbal i no verbal del president de la Generalitat Salvador Illa, el del líder de l’oposició a Espanya Alberto Núñez Feijóo, el del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, o el del ministre d’Afers Exteriors José Manuel Albares ja són prou coneguts.
Un xinès i un indi entre nosaltres
Ara ens volem fixar en les habilitats comunicatives de dos personatges aparentment secundaris de les jornades que em van cridar poderosament l'atenció, tant per la gran diferència entre un i l'altre, com per l’enorme importància d’unes opinions que vull creure que estan en línia amb els governs dels seus països respectius: la Xina i l'Índia.
Un va ser Jia Quingguo, professor de la Universitat de Pequín. L'altre va ser Mohan Kumar, antic ambaixador de l'Índia a la República Francesa. Dos països d’origen abocats a recuperar el protagonisme mundial que van tenir en segles passats, que observen i observen i creixen i creixen mentre d’altres es barallen i es diuen tota mena d’inconveniències com si el món no estigués canviant.
Quingguo gairebé no es movia de la cadira. Cames creuades, esquena recta, to de veu suau, somriure subtil, seguretat absoluta. Kumar, en canvi, gesticulació exuberant, to de veu alt, somriure gairebé absent, cames bellugadisses, necessitat de ser escoltat clarament per tothom.
Els discursos, en canvi, semblaven coordinats: venien a dir que el temps de la prepotència europea i nord-americana s’està acabant.
I jo mentre observava les manotades italoamerican style d’un i les miradetes falsament tímides de l'altre, sentia que li donava més credibilitat a l’amic xinès, que no pas a l’amic indi. Tot i que tots dos tenien raó. Déu ens empari.