Comunicació, cultura i creació de riquesa

31 de Gener de 2026

Diu Viquipèdia que “un panot és una lloseta de morter de ciment i sorra destinada a fer paviments resistents, especialment els situats a la intempèrie”.

El que no diu, és clar, és que nosaltres fem servir la paraula per simbolitzar cada una de les entitats que fan que Barcelona sigui com és i no d’una altra manera. Ni que aquestes peces poden ser grans o petites institucions, grans o petits personatges i grans o petites iniciatives que, totes juntes, multipliquen el valor i la imatge de la ciutat, tant de cara endins o com de cara enfora.

Sempre que no s'esquerdin, naturalment.

Dijous al vespre, Intermèdia Cultura, amb el suport de la Fundació Bancària La Caixa va aconseguir aplegar al Palau Macaya quatre panots humans molt destacats del món econòmic i cultural barceloní per xerrar sobre Comunicació, Cultura i creació de Riquesa, davant d’un públic nombrós que en va poder gaudir, aprendre i estimar encara més Barcelona després de sentir-los.

Estem parlant de Salvador Alemany, president del Patronat del Cercle del Liceu; Mercè Conesa, directora general de Barcelona Global i presidenta de la Diputació de Barcelona; Félix Riera, director de Rethink Barcelona i Isabel Vidal, presidenta d’Associació d'Empreses de Teatre de Catalunya (Adetca) i directora general de la Fundació Focus.

A primera fila, Aina Rodríguez, directora general d’Intermèdia Comunicació; Eduard Torres, president del Grup hoteler Duquessa de Cardona; Gabriel Jené, president de Barcelona Oberta; Joan Ramon Rovira, director del gabinet d’estudis de la Cambra de Comerç de Barcelona, Carles Cabrera, president de l'Institut Cerdà, i Esther Grávalos, dircom de Barcelona Global.

Més enrere Xavier Coronas, secretari general de la Cambra de Comerç; el periodista Xavier Casinos; el consultor Enric Pérez; l’actor Enric Cusí; la productora de Minoria Absoluta, Maite Fontanet, i altres panots humans directament relacionats amb el món de la cultura, l’emprenedoria i la creació de riquesa.

Però, de quina mena de riquesa estem parlant?

Riquesa? Quina mena de riquesa? Doncs sentint els convidats a la taula rodona, vam arribar a la conclusió que tot i que la riquesa dels intangibles és la més difícil de calcular, és sens dubte una de les principals. Efectivament, com es valora la felicitat? Com influeix en el grau de productivitat i autoestima de les persones? Ajuda a socialitzar gent que viu sola i no tan sola? Estalvia, en conseqüència, despeses sanitàries?

Alemany va donar resposta a la primera pregunta, segurament sense saber-ho, quan va explicar que el projecte Liceu Mar, que ha rebut 55 propostes internacionals per desenvolupar la seva primera etapa de construcció, serà una realitat cultural i urbana de tan alt nivell que farà que Barcelona se n’enamori i el seu finançament no sigui cap problema.

El projecte Liceu Mar, que ha rebut 55 propostes internacionals per desenvolupar la seva primera etapa de construcció

Mentrestant, va explicar, el Liceu compta amb 16.000 abonats, un pressupost de 54 milions d’euros, dels quals vuit corresponen a patrocinis privats, una ocupació global d'un 86% del seu aforament, un 45% d’espectadors de Barcelona i un 14% procedents de fora de l’estat espanyol. L’efecte multiplicador d'aquestes xifres no està actualitzat, però l’estudi es va fer i em fa l’efecte que qualsevol dia d’aquest el podrem conèixer posat al dia.

Alemany pensa que tot això no hauria estat possible sense la reacció ciutadana decidida, mig emocional, mig economicista, provocada per l'incendi del Liceu l'any 1994. Trobo que és molt possible.

Sense necessitat d'incendis, les xifres d'Adetca marquen l'any 2025 com el millor de la història de les arts escèniques, amb més de tres milions d’espectadors i una recaptació de 98.085.027 euros.

Vidal, la seva presidenta, se’n mostra satisfeta però també remarca la dificultat de valorar beneficis intangibles, com ara el programa d'acompanyament de gent jove amb gent gran que gestiona Focus amb un notable èxit de participació, i valora extraordinàriament bé la creixent implicació de diferents entitats de la societat civil (Foment, Cambra, Pimec…) en l'impuls de la cultura com a generadora de riquesa i reforçament de la imatge de Barcelona.

En el capítol d’assignatures pendents, Vidal va parlar de la necessitat d’integrar nous públics al món del teatre, com ara els procedents de la immigració i, en part, l'adolescència i la joventut, que solament ho faran si l’escola i sobretot, la família, s’hi posen de cara.

Les vides anteriors de Mercè Conesa

En vides anteriors, Mercè Conesa va ser alcaldessa de Sant Cugat del Vallès i directora del Port de Barcelona. En la primera funció va participar activament en el projecte de l’Auditori de Sant Cugat, un dels equipaments culturals més rellevants del Vallès, entre Sabadell i Terrassa. En la segona, va ser còmplice i sòcia activa del projecte del Liceu Mar, cridat a ser un dels grans atractius culturals barcelonins a partir d’un futur ben proper.

Conesa dirigeix una agència, Barcelona Global, que aplega uns 1.300 socis, dels quals 281 són empreses, centres d’investigació, universitats i institucions culturals amb l'objectiu de atraure o retenir talent i activitat econòmica a Barcelona.

Conesa assegura que “les ciutats es recolzen cada cop més en esdeveniments culturals” per projectar la seva imatge

La directora assegura que “les ciutats es recolzen cada cop més en esdeveniments culturals” per projectar la seva imatge i lamenta la visió d’un paisatge urbà cada cop més ocupat per botigues a peu de carrer sense identitat local pròpia.

Malgrat tot, explica, l'índex World Best Cities de 2025 situa Barcelona com a vuitena ciutat mundial més atractiva en matèria de cultura i estil de vida (entre un grup de 100), mentre l'enquesta biennal que fa l’agència entre residents internacionals assenyala un grau de satisfacció de 6 sobre 7 sobre l'oferta cultural de la ciutat. “La cultura i l'estil de vida són sens dubte dos factors decisius en aquest aspecte”, assegura.

La 'geocultura' d'en Fèlix Riera

En una intervenció igualment inspirada, l’activista cultural i empresarial Fèlix Riera va enumerar les iniciatives “que pròximament faran fer un salt qualitatiu molt important” a Barcelona (renovacions i ampliacions del MACBA i el MNAC, Les Tres Xemeneies, Thyssen, Liceu Mar, Sagrada Família…) i ho va lligar al nou concepte de geocultura, com a factor de descentralització urbana en un context metropolità.

Una activitat que com en altres ciutats com ara París, amb Vuitton com a exemple, té cada cop més el suport del sector privat, tot desplaçant el terreny de joc des del món de les subvencions al món dels negocis. Bé, ell ho va dir d’una altra manera, però la idea és aquesta.

Interrogat per un servidor sobre l’efecte revalorador de les activitats culturals en determinats centres urbans com ara Manhattan o el Poble Sec, i el seu possible efecte negatiu en l’economia dels veïns originals d’aquests barris, Riera va aprofitar també per explicar la seva visió del creixement de les ciutats com un fenomen necessàriament equilibrat entre allò que és planificat i allò que és improvisat. Segons aquesta teoria, la ciutat creix “com vol” i la cultura, constituïda en motor de transformació, ha de fixar noves centralitats que cal gestionar amb ambició.

Parlant de la 'geocultura', Riera va recordar com el modernisme va ser una reacció a l'uniformisme urbà del pla Cerdà

Per donar suport a aquesta idea, Riera va recordar com el modernisme va ser una reacció a l'uniformisme urbà del pla Cerdà i tot seguit va ser el noucentisme el que va tornar a posar una nota de contenció a l'exhibició tal vegada desmesurada del poder burgès de començaments del segle XX.

I això de l'exhibició tal vegada desmesurada no ho diu ell: amb el vostre permís, ho dic jo, que de tant en tant també m'agrada dir la meva.

Estigueu bonets i moltes gràcies per llegir-me.