Dircom - Cercle d’Economia, un dinar de germanor

Pels panots de Barcelona

10 de Maig de 2026

Una de les associacions professionals tal vegada menys conegudes però més influents de Barcelona és l’Associació de Directius de Comunicació de Catalunya (Dircom, pels amics i coneguts), actualment presidida pel director territorial d’El Corte Inglés a Catalunya i Balears, Jordi Romañach. Una associació força activa, fundada l'any 2007, de la qual un servidor de vostès i de la meva senyora té l’honor de ser soci des del mes de maig de 2011.

Un altre gran panot creador d’opinió pública és el Cercle d'Economia, actualment presidit per Teresa Garcia-Milà, primera dona en accedir al càrrec des de la seva fundació l’any 1958, i del qual l'autor d'aquestes quatre ratlles, que soc jo, també té l'honor de ser-ne soci des de l'any de la fundació d’Intermèdia. És a dir, des de novembre de 1990.

Honorat doncs per tan entranyables circumstàncies, no cal explicar gaire que poder assistir a un dinar de treball organitzat per Dircom Catalunya amb la presidenta del Cercle i en una taula integrada, entre altres, per professionals de gran nivell s’acosta bastant al súmmum del confort professional. Figures tan rellevants com Irene Garcia (Estebanell), Carme Miró (Apple Tree), Sandra Hors (Vueling), José Guerra (Veolia), Albert Ortas (BSM), Xavier Gispert (Fundació La Caixa), Xavier Ribera (BASF), Mateu Llinàs (Manifesta), Eugenia Carreres (independent), Lalo Agustina (La Menorquina), Igone Bartomeu (Idilia Foods), Eulàlia Duran (independent), Isabel Llauger (Illa Gestió), Celia Martínez (Dircom Events), Montse Ruiz (Augusta Abogados), Marc Casanovas (independent), Clara Bassols (Cercle d'Economia) i Cristina Salvador (Both).

El dinar va ser dijous. El menú de can Mandarin Oriental va ser, com sempre, fantàstic, i els continguts de la conversa, com sempre, off the record.

Això vol dir que ens quedarem sense saber de què carai es va parlar amb tan distingida concurrència? Doncs no, senyor o senyora. Una cosa és comentar de què es va parlar i una altra ben diferent és explicar el que va dir cadascú en aquell clima d'absoluta confiança.

"Crec que es pot desvelar que es va parlar de la representativitat del Cercle, que no pretén parlar en nom de tota la societat civil sinó dels seus —molt influents— 1.300 socis"

Així doncs, crec que es pot desvelar que es va parlar de la representativitat del Cercle, que no pretén parlar en nom de tota la societat civil sinó dels seus —molt influents— 1.300 socis i de la reunió que celebrarà els dies 1, 2 i 3 de juny al Palau de Congressos de Catalunya; d'energies renovables i no tan renovables amb els seus pros i contres; de la Xina, l'Europa súper regulada i les seves circumstàncies; del valor afegit de la immigració, dels perills de la xenofòbia i el bonisme i de les seves llums i ombres; del problema de l'habitatge; de la nova cultura laboral de la gent jove, més interessada a treballar per viure que no pas en viure per treballar; de l'absentisme laboral; del fenomen de les aules universitàries buides i la necessitat de revisar a fons un ensenyament universitari condicionat cada cop més per la intel·ligència artificial; de la conveniència de superar l’aversió social que encara assetja el nostre sistema fiscal tot menyspreant els seus efectes a l'estat del benestar i el sosteniment del salari social (inversions públiques en educació, mobilitat i sanitat entre altres); del prestigi que el sector públic ha de recuperar com més aviat millor.

I del Barça? Doncs no. Ni del Barça, ni de l’Espanyol (que també hi havia algun periquito), ni del Govern. Això ja hauria estat el súmmum dels súmmums, i com deia aquell senyor que tots coneixem, dijous no tocava.

Enhorabona, Dircom Catalunya! Enhorabona, Cercle d’Economia!