Escolta l'article ara…
Hi ha dues maneres de desfer un nus gordià: a cop d'espasa —i qui diu cop d’espasa, diu cop de destral— o de mica en mica, estirant els fils i practicant amb molta paciència el joc de la prova i error fins que el nus desapareix. Diuen les llegendes que Alexandre el Gran va tallar tot d’una el primer nus cèlebre de la història a cop d'espasa pel sol fet que li feia nosa i deien, deien, deien, que aquell gest l’hi assegurava la conquesta de l’Àsia. Va fer bé?
El nus gordià era un tros de corda lligat a un carro que hi havia a Gòrdion, la capital de Frígia, a uns 70-80 km al sud-oest d'Ankara. Un país que havia viscut la seva màxima esplendor sota el regnat del rei Mides, aquell que convertia en or tot allò que tocava.
Va ser cap a l'any 333 aC, quan el príncep macedoni, gran estrateg i deixeble d’Aristòtil, va arribar a la ciutat i va decidir tallar el nus en sec. Amb això en va tenir prou per conquerir Àsia? No pas tota. Va vèncer l'imperi persa, va derrotar l'imperi egipci, en va ser proclamat faraó, però arribat a l'Índia, els seus soldats van dir que ja n’hi havia prou. Va morir a Babilònia amb 32 anys. Potser per això tenia tanta pressa.
Els viatges de Gulliver, en canvi, és una obra de 1726 de l'escriptor i clergue irlandès Jonathan Swift que explica com el protagonista arriba a una platja, s’hi quedà adormit i en despertar-se es troba lligat de dalt a baix per milers de nusos teixits per uns èssers minúsculs, habitants de Lil·liput. Gulliver podria haver-se’n deslligat a la força, però s'estima més no fer-ho, per poder negociar amb els seus captors sense haver-los de fer mal.
Totes dues històries són les que fa servir Josep-Francesc Valls per il·lustrar l'inici d’un llibre magnífic que es diu El nus gordià del nostre temps, al que ha dedicat un grapat d'hores dels darrers quatre anys de la seva vida d’escriptor.
Un economista amb ADN periodístic
Valls és un economista amb ADN periodístic que ha publicat més de vint llibres, ha estat catedràtic de màrqueting a Esade, és distinguished professor de la Universitat Pompeu Fabra i professor de la UPF-BSM. Com a periodista va dirigir El carrer dels diners a Ràdio Barcelona durant més de vint anys, després d’iniciar-se al Correo Catalán, com a responsable de la primera secció d'economia d’aquell diari.
Valls, malgrat el seu ADN, és un home endreçat que amb el seu darrer llibre analitza amb precisió quirúrgica tot l'entramat de pesos i contrapesos que fan viable la nostra societat, tot connectant, en les seves pròpies paraules "fenòmens globals amb experiències quotidianes, l’habitatge inaccessible, la precarització de les classes mitjanes, la hiperactivitat digital, la burocràcia invisible, la transformació del comerç, el low cost, les tensions generacionals o la fatiga provocada per un món accelerat".
El llibre, presentat dilluns 16 de novembre en una sala d'actes plena a vessar del Col·legi d’Economistes de Catalunya, opta sense dir-ho per la fórmula Gulliver més que no pas pel tarannà expeditiu del Gran Alexandre, quan defensa que “els grans reptes actuals no es poden resoldre amb solucions heroiques ni amb discursos extremistes" i reivindica "la necessitat d’entendre la complexitat, negociar interessos contradictoris i els grans avenços socials i democràtics construïts durant dècades".
"El llibre de Valls opta sense dir-ho per la fórmula Gulliver més que no pas pel tarannà expeditiu del Gran Alexandre"
Seguint les explicacions de Valls l’acte va comptar amb la presència del degà i iniciador de l’acte, Carles Puig de Travy, el catedràtic Oriol Amat, els economistes Lluís Alegre, Jordi Montaña, Joaquim Deulofeu, Jordi Williams Carner, Maravillas Rojo, Josep Rucabado, Ramon Mir i Santi Pagès, i alguns periodistes com ara Albert Garrido o Montse Farré.
En definitiva, i tal com va dir Amat com a presentador de l'acte, Valls dedica bona part del seu llibre a fer un diagnòstic exhaustiu i holístic de la realitat econòmica, política, social i cultural del nostre temps, defensa aferrissadament l'estat del benestar, el salari social (sanitat i educació universals), la immigració controlada, l'habitatge com a dret i, en definitiva, tot allò que permet l’existència d’unes classes mitjanes consistents, enteses com a base del dret de tothom a progressar.
Canvia abans que t'hi obliguin titula un dels seus capítols més ben trobats, amb sengles referències a Alvin Toffler i Byung-Chul Han. “La democràcia no és només un valor polític, és un actiu econòmic” afirma unes pàgines abans. “En lloc del concepte clàssic d'hora de feina s'ha consolidat la responsabilitat per tasques, el treball per objectius, l'autoorganització del temps i la flexibilitat horària”, escriu en un altre capítol.
"Es tracta d’un llibre que no està escrit per lluir sinó per endreçar idees i conceptes, argumentar amb dades contrastades i convidar al diàleg als seus lectors"
I així pràcticament a totes les pàgines d’un llibre que no està escrit per lluir sinó per endreçar idees i conceptes, argumentar amb dades contrastades i convidar al diàleg als seus lectors.
Tant de bo en poguéssim llegir un cada setmana un com aquest, benvolgut Josep-Francesc.
Enhorabona.
Afegir VIA Empresa com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat