L’índex de la IA: obvietats i sorpreses

Acaba de sortir la darrera edició de l’AI Index Report. Elaborat per l’Institut de la IA Centrada en les Persones de la Universitat de Harvard, l’informe ja fa set anys que analitza, visualitza i detecta tendències i destil·la tot el que ha passat l’any anterior en l’àmbit de la IA. Té la gràcia que és apte per a tots els públics: des d’un resum executiu perquè els periodistes puguin fer copia i enganxa, amb gràfiques de tendències, fins a anàlisis molt detallades, amb accés a les dades dels estudis per a investigadors.

Algunes de les conclusions confirmen les tendències d’edicions precedents i d’altres són més interessants pel que tenen d’inesperades. La primera obvietat és l’augment de la inversió privada en AI que ha multiplicat per 8 la de 2022. Entre els premiats hi ha sospitosos habituals com OpenAI, Anthropic, Hugging Face i Inflection, totes empreses nord-americanes.

Són precisament els EUA qui amb 61 models el 2023 en lideren la creació, seguits d’Europa amb 21 i la Xina amb 15. També són qui inverteixen més en la creació de models avançats, anomenats models de frontera, aquells que per escala, complexitat i capacitat estan a l’abast només de les grans tecnològiques. També són els que aixequen més dubtes ètics i d’impacte social: penseu en les dades d’entrenament del GPT-4 (o 4 Turbo) d’OpenAI i del Gemini de Google. En aquest àmbit l’estudi destaca com la creació d’aquests models és cada cop més inabastable per al comú dels mortals: si l’entrenament del GPT-4 va costar vora 78 milions de dòlars, l’entrenament del Gemini Ultra de Google en va costar 191!

"La visió que tenim de la IA generativa —fer trampa als treballs de l’institut i generar imatges porno— està molt allunyada de la realitat: les empreses la utilitzen en els seus processos"

Tot això ens ho podíem imaginar, però hi ha un segon grup de conclusions que potser no són tan òbvies i que, sobretot, no les veiem gaire perquè no generen clics. La primera, i que més ens hauria d’interessar com a país d’empreses que som (fórem? volem ser?) és que el 2023 la indústria va crear un total de 51 models, lluny dels 15 de l’acadèmia. De la col·laboració entre acadèmia i indústria en van sortir 21 més. La visió que tenim de la IA generativa —fer trampa als treballs de l’institut i generar imatges porno— està molt allunyada de la realitat: les empreses la utilitzen en els seus processos.

Així el 2023 hem pogut veure diversos estudis de l’impacte de la IA en la productivitat a la feina. De manera independent suggereixen que la IA permet completar tasques més ràpid i amb millor qualitat. Aquests estudis també demostren com la implantació de la IA ajuda a salvar la distància d’habilitats que separa els treballadors menys formats dels que n’estan més. D’altra banda, la utilització de la IA sense supervisió el que fa és fer davallar la productivitat.

I finalment la dada que farà explotar el cap a més d’un, una dada que a primer cop d’ull sembla que no quadra amb la resta de l’informe: el nombre de regulacions relacionades amb la IA als EUA ha augmentat significativament durant l'últim any i durant els últims cinc anys. El 2023, hi havia 25 normatives relacionades amb la IA, un increment del 56,3%, i malgrat tot, els EUA han superat tothom en el desenvolupament de models d’IA. Com és això? No és l’economia dels EUA la menys intervencionista? I tot i la regulació, com és que continuen essent líders en IA?

"No és l’economia dels EUA la menys intervencionista? I tot i la regulació, com és que continuen essent líders en IA?"

La resposta la trobem repartida entre la 1a edició de l’AI Index Report i la d’enguany, la setena. La primera edició, la del 2017 recollia els indicadors de la IA del 2016; aquell any als EUA només hi havia una normativa relacionada amb la IA. Per trobar la resposta m’he entretingut a llegir-me l’informe del 2017. L’informe té 72 pàgines i el gruix l’ocupen les tecnologies: visió per computador, comprensió del llenguatge natural, demostració de teoremes i superació de proves d’avaluació estàndard.

L’edició actual de l’informe, en canvi, ocupa 458 pàgines (dades a banda) i les tecnologies només en són una desena part aproximadament. La resta cobreix aspectes com la IA responsable, l’impacte en l’economia, en la ciència i la medicina, en l’educació, en la governança, la diversitat en la IA i l’impacte en l’opinió pública. La IA ja fa temps que va sortir dels laboratoris i és cada cop més present en les feines, els òrgans de governança i al debat social.

Les dades demostren que innovar i alhora regular per garantir el benefici social de la tecnologia no està renyit. No ho diu la CUP, ho diuen els informes d’una universitat privada dels EUA que toca llegir cada any.