Corea del Sud, aprendre d’una economia que no s’adorm
20
de Desembre
de
2025
A FemCAT fa anys que impulsem una eina pròpia de progrés col·lectiu: cada dos anys organitzem un viatge de benchmarking internacional per conèixer de primera mà aquells països que han sabut transformar la seva economia i fer créixer el seu benestar. No viatgem per imitar, sinó per aprendre bones pràctiques, entendre models d’èxit i identificar polítiques i dinàmiques empresarials que puguin inspirar Catalunya. Aquest exercici periòdic ens permet posar perspectiva, contrastar la nostra realitat amb ecosistemes més avançats i, sobretot, incorporar noves idees que després traslladem al debat públic, al teixit empresarial i a la nostra activitat com a institució.
Aquest novembre 2025 hem fet benchmarking a Corea del Sud, un país amb extensió tres vegades Catalunya i una població de 50 milions, i cal dir que ha estat una lliçó accelerada de futur. Parlar de Corea és parlar d’un país que no ha tancat encara la seva guerra, l’armistici del 1953 no va ser una pau, sinó una aturada temporal. Aquesta tensió latent ha generat una societat obsessionada per estar preparada per al que vindrà. D’aquí neix la cultura del pali-pali, que vindria a ser “fer-ho amb celeritat i bé”, una cultura que impregna cada decisió i explica l’evolució fulgurant de les darreres dècades.
Si vols saber-ne més
Fa només vint anys, Corea del Sud caminava dues dècades per darrere d’economies com la nostra. Avui, en molts àmbits industrials i tecnològics, ens porta vint anys d’avantatge. Han situat el PIB per càpita pràcticament al nivell del català (essent els anys vuitanta quatre vegades inferior), però amb una estructura econòmica més robusta: el 38% del seu PIB és industrial i tant el sector públic com el privat defensen la indústria com a pilar de prosperitat.
El que sorprèn, però, no és només la magnitud del seu desenvolupament, sinó l’alineació estratègica del país. Administració, empreses i món acadèmic treballen des d'una mateixa visió a llarg termini. Aquest és, sens dubte, un dels seus principals actius. El cas de l’app Kakao és paradigmàtic. Kakao és una super-app de missatgeria instantània que combina en una sola aplicació gairebé totes les funcions, des d’un xat a pagaments d’impostos, compres o entreteniment. Aquesta aplicació neix de l’empresa privada, però avui és també una infraestructura tecnològica de relació entre ciutadania i administració. La col·laboració publicoprivada no és un debat, sinó una pràctica natural i eficient.
Així doncs, la transformació econòmica coreana s’entén també pel seu compromís amb el valor afegit. De ser un país de manufactura bàsica han passat a ser una potència tecnològica global. A Corea es destina al voltant del 5% del PIB en R+D+i respecte a l’1,8% de Catalunya, que malgrat haver crescut encara estem per sota la mitjana europea. Es fa una aposta ferma en innovació com a estratègia de país, amb mirada a llarg termini, governi qui governi. El 80% de la inversió en R+D+i a Corea prové de les empreses, que reinverteixen amb visió de futur. El govern estableix incentius i acompanya, no sosté, sinó que impulsa. El missatge és potent: “El govern promou visió i infraestructura, l’acadèmia genera i potencia talent i coneixement, i l’empresa executa amb celeritat i innovació”.
"La transformació econòmica coreana s’entén també pel seu compromís amb el valor afegit; de ser un país de manufactura bàsica han passat a ser una potència tecnològica global"
Tot i aquesta prosperitat, Corea afronta reptes molt similars als nostres, envelliment, desigualtats i pressió laboral. Però els afronta des del creixement i no des de la renúncia. La innovació, la tecnologia i la intel·ligència artificial són, per ells, respostes directes als reptes demogràfics i una manera de mantenir la productivitat sense perdre identitat.
Parlar de Corea és parlar també d’orgull. Un país petit, envoltat de gegants, que ha convertit la seva cultura en una força global, i a aquest fenomen l’anomenen Hallyu, K-pop, cinema, moda, entre altres mostres culturals, no és només entreteniment, és una estratègia de cohesió i projecció. Respecten i protegeixen la seva llengua, potencien la seva imatge i creuen en la seva singularitat.
"Corea ens va recordar que la cultura, quan es tracta com a política d’estat, pot esdevenir motor d’identitat i d’economia"
A Catalunya tenim també una cultura potent i reconeguda, però Corea ens va recordar que la cultura, quan es tracta com a política d’estat, pot esdevenir motor d’identitat i d’economia.
La lliçó final del viatge és clara: un país avança quan comparteix projecte, amb visió a llarg termini, quan l’administració, el coneixement i el món econòmic cooperen generosament pel mateix objectiu, i quan la velocitat no és enemiga de la qualitat, sinó garantia de futur. Corea no s’adorm perquè sap que, si no actua ella, algú altre ho farà abans. Una reflexió que ens interpel·la directament.
El viatge a Corea del Sud de 2025 confirma, un cop més, que l’aprenentatge internacional és imprescindible per projectar el nostre futur amb ambició.