A Busan és tradició presumir de futur i prosperitat. Històricament, el sud absolut de Corea del Sud ha tingut aquesta significació. Durant la guerra civil, quan els detestats veïns del nord van intentar governar la península sencera, molts dels habitants de Seül van fugir fins a arribar a la frontera més allunyada del perill d'una invasió. Era l'any 1950, i la capital del país presentava un aspecte ben diferent de l'actual: no hi havia gratacels, ni consumisme, ni grans empreses. Només pobresa i incerteses.
Mentre sud i nord es barallaven per controlar-la, una bona part dels exiliats van anar a parar a Busan. La fotografia d'aquesta ciutat també divergia molt del seu present. La població d'aleshores era un 267% menor que la d'avui, no existien els blocs de pisos tan massius i, per descomptat, les infraestructures no estaven tan desenvolupades. Però hi havia un xic d'esperança, l'ingredient necessari per subsistir aleshores i prosperar dècades més tard. Al final, Corea del Sud va recuperar Seül, però molts no van tornar-hi; van quedar-se allà, a Busan, per apostar per un projecte de ciutat que els havia regalat un futur en què creure.
La primera sensació que va experimentar la comitiva de FemCAT que va visitar la ciutat aquest mes de novembre, va ser la de trepitjar un indret futurista. L'estació de tren que connectava amb el centre, també governat per altíssims gratacels, obligava l'autocar a travessar un llarguíssim pont en forma de caragol. Aquest va descobrir una imponent silueta urbana que combinava edificis amb autopistes i ponts a mansalva. Les 82 illes i illots que acumula Busan vora la costa -de les quals només hi ha sis habitades- obliguen a una connexió perfecta perquè el model de ciutat sigui viable.
La complexa planificació urbanística és impactant d'observar, però d'entre tots els elements, n'hi ha un que destaca especialment. El port de Busan apareix per tot arreu, adaptat a la fragmentació de la ciutat, però sempre present. Gairebé 150 anys d'ençà de la seva obertura, s'ha convertit en el segon port més important del món en el transbordament de contenidors. A més, és el pal de paller de l'economia local, car que dona feina indirecta a 120.000 persones i connecta amb 150 països, fet que el converteix en el quart port millor connectat al món. Cal dir, però, que com a bona ciutat portuària, Busan també destaca per la seva oferta gastronòmica de peixos i mariscos (el mercat Jagalchi és el més gran del país), malgrat que a vegades ho fa amb propostes un pèl arriscades, com el pop viu servit a taula.
En tot cas, el port és una bona forma de mesurar la fam de creixement de la ciutat. La idea és arribar a moure 32 milions de TEU (Twenty-foot Equivalent Unit, la forma en què es mesuren els contenidors) l'any 2030, un objectiu ambiciós si es té en compte que l'any passat es van moure 13,5 milions. Per tal d'assolir-lo, s'està executant una remodelació que implica la creació d'un nou port a Jinhae i un nou aeroport a la ciutat, molt pròxim a les instal·lacions. Tanmateix, aquest segon projecte va rebre fa uns dies un dur revés: la data de culminació s'ha ajornat del 2029 al 2035 per les dificultats logístiques de les obres.
El Port de Barcelona, aliat i referent
Cada any, el port de Busan ingressa prop de 395,2 bilions de wons sud-coreans (uns 233 milions d'euros, al canvi) i el valor dels seus actius actuals s'enfila a uns 4.750 milions d'euros. Les xifres són positives, però tot plegat es deu, en gran part, gràcies al transbordament de contenidors. Avui, aquest àmbit suposa el 70% de la seva facturació. L'autoritat portuària treballa per diversificar el negoci i, casualment, la clau de volta l'han trobat a casa nostra. "El port de Barcelona està molt ben situat i ben posicionat entre els proveïdors de logística", explica el director de la Busan Port Authority (BPA), Jarim Koo.
Malgrat l'enorme distància entre els dos territoris, el vincle és molt estret. L'any 2022, el Port de Barcelona i el de Busan van crear la primera aliança d'empreses (joint venture) entre dues grans autoritats portuàries al món: el B2B Logistics Busan Barcelona Hub, participat en un 51% pel port sud-coreà i en un 49% pel català. La societat va néixer fruit de la necessitat de Busan de trobar espais fora del país per emmagatzemar i manipular material, mentre que a Barcelona li serveix com a plataforma de promoció dins del complicat mercat sud-coreà. El magatzem ocupa prop de 6.500 metres quadrats i està ubicat a la Zona d'Activitats Logístiques (ZAL) del port.
Busan considera Barcelona el port "referent" del sud d'Europa i tots dos comparteixen la primera aliança d'empreses entre dues grans autoritats portuàries al món
La relació entre totes dues institucions és molt bona. De fet, només un parell de dies abans de rebre l'expedició de FemCAT, Koo havia visitat la capital catalana per assistir a l'Smart Ports: Piers of the Future 2025 i visitar el seu soci, al qual considera el port "referent" del sud d'Europa: "A diferència de Busan, el port de Barcelona no es limita al transbordament de contenidors i també proporciona el Ro-ro, les instal·lacions de subministrament de combustibles o la reparació de vaixells", aplaudeix. Una diversificació "total" que avui persegueix la BPA.
En general, el dirigent sud-coreà ha pres nota de diversos aspectes de la remodelació catalana per aplicar-los a casa seva, on els treballs encara estan lluny de concloure. D'altra banda, Busan també admira l'accessibilitat que presenta el port barceloní. "Està molt ben organitzat i harmonitzat, perquè qualsevol usuari del port pot aprofitar les seves instal·lacions", assegura Koo. Altrament, cal dir que la ciutat comtal no és el seu únic aliat al planeta. També disposen de centres logístics al principal port europeu, Rotterdam (en aquest cas, de 30.000 metres quadrats), a més d'Indonèsia i els Estats Units.
L'ampliació i comercialització del port de Busan encapsula el mateix esperit que va impulsar la projecció de la ciutat mig segle enrere. Tot plegat, dins d'un termini que poc semblar poc realista per al món occidental, però en cap cas impossible amb l'operativa asiàtica. Perquè si d'alguna cosa s'ha graduat Corea del Sud les últimes dècades ha estat d'eficiència. I de velocitat de creuer.