Una Llei per estar més a prop de les empreses

Després de més d’una dècada de reivindicacions i d’un dur treball de diàleg, interlocució i pacte, hem aconseguit el nostre objectiu. Ara, per fi, ho podem dir: la nova Llei de Cambres ja és una realitat. El 2014 es va aprovar una Llei de Cambres estatal que definia les bases de les funcions i les atribucions de les cambres, establint que cada comunitat autònoma fes la seva pròpia llei adaptada al territori, però Catalunya encara ho tenia pendent. Més de deu anys després, Catalunya disposa finalment d’un marc legal modern i adaptat a la realitat actual del seu sistema cameral. Això és una gran notícia, en primer lloc, per a les cambres, però també per a les empreses.

Les cambres de comerç han estat, històricament, una de les grans organitzacions catalanes de suport a l'activitat econòmica. Hereves de les antigues Juntes Particulars de Comerç, avui són presents en més de 550 òrgans de govern d’institucions públiques i privades del món econòmic. En total, les tretze cambres de comerç catalanes cobreixen a més de 600.000 empreses del territori. A més, les cambres compleixen una funció molt important de divulgació i d’anàlisi de temàtiques d’actualitat que preocupen a les empreses amb la publicació d’estudis elaborats per economistes experimentats. Finalment, també presten serveis a les empreses en diferents àmbits i col·laboren amb les administracions públiques.

"Més de deu anys després, Catalunya disposa finalment d’un marc legal modern i adaptat a la realitat, una gran notícia per a les cambres, però també per a les empreses"

Les Cambres compleixen 140 anys, però l'economia del segle XXI no té res a veure amb la del passat. En l’actualitat, les empreses afronten reptes tan diversos com la digitalització, la transició energètica, la captació i la retenció de talent, la internacionalització dels seus negocis o l'adaptació a entorns cada vegada més canviants. La nova Llei reconeix aquesta realitat i dota les cambres d'un marc més adequat per continuar acompanyant el teixit empresarial en aquests desafiaments.

Una de les principals virtuts de la norma és que reconeix i regula el paper institucional i la representativitat de les cambres com a defensores dels interessos generals de l’economia. Les cambres exerceixen aquesta funció d'interlocució des d'una visió de conjunt, defensant aquests interessos generals de l'activitat econòmica i contribuint a una millor connexió entre el món empresarial i les administracions públiques.

Si vols saber-ne més

 

   

Punt i a part per a les cambres catalanes: l’endemà de l’aprovació de la Llei

Això no ens converteix ni en un lobby ni en un agent social -ni ens interessa ni ens pertoca- sinó que es regula la participació de les cambres en aquells organismes públics i publicoprivats on calgui garantir la presència dels interessos generals de l’economia. D’aquesta manera, el Govern haurà de tenir en compte les cambres en l'acció pública quan estiguin en joc interessos econòmics generals.

La Llei també aporta una estabilitat econòmica. Després de l’eliminació de les quotes camerals i en absència d’una normativa actualitzada, les cambres de comerç s’han vist obligades a desenvolupar funcions d'interès general en àmbits com la formació, la internacionalització, l'emprenedoria o el suport a la competitivitat empresarial sense disposar d'un sistema estable de finançament per fer-ho. El nou marc reconeix que aquestes funcions tenen un valor públic evident i estableix les bases perquè es puguin desenvolupar amb continuïtat, rigor i visió a llarg termini.

Un altre aspecte especialment rellevant és el reconeixement de la proximitat territorial. Les realitats empresarials del país són diverses, i aquesta diversitat és una de les grans fortaleses de Catalunya. Les necessitats d'una indústria a la Catalunya Central, d'una empresa exportadora del Penedès, d'un negoci turístic de la costa o d'una startup de l'àrea metropolitana poden ser diferents, però totes necessiten institucions capaces d'escoltar-les i acompanyar-les. La nova Llei reforça aquest model de proximitat, que permet traslladar la veu del territori als centres de decisió i adaptar les actuacions a les necessitats reals de cada demarcació.

"Més reconeixement institucional, més capacitat d’influència i un finançament més estable. La nova Llei de Cambres significa molt més que una actualització normativa"

La norma també envia un missatge clar en favor de la col·laboració entre empreses i administracions. Els grans reptes de país, des de les infraestructures fins a la sostenibilitat, passant per la formació o la productivitat, només es podran afrontar amb èxit si hi ha cooperació entre administracions, empreses i agents econòmics. Les cambres són, per naturalesa, espais de consens i de construcció d'acords, i la Llei reforça aquest paper de pont i de connexió al servei de l'interès general.

Finalment, val la pena mencionar la nova configuració dels Plans Camerals, a través dels quals les cambres podran identificar les necessitats prioritàries de l’economia, proposar objectius de desenvolupament i plantejar actuacions específiques per assolir-los. La Llei atorga també noves funcions relacionades amb la promoció del català en l'àmbit empresarial, un compromís amb el país que assumim amb orgull.

Si vols saber-ne més

 

   

Josep Santacreu-Va d'empreses, va d'empresaris

Més reconeixement institucional, més capacitat d’influència, un finançament més estable, un marc de col·laboració més potent, i més transparència i eficiència. La nova Llei de Cambres significa molt més que una actualització normativa. És una aposta per reforçar les eines que té el país per impulsar la competitivitat, la iniciativa empresarial i la prosperitat col·lectiva. En un context marcat per grans transformacions econòmiques, tecnològiques i socials, Catalunya necessita institucions modernes, útils i connectades amb la realitat de les empreses.

Per tot això, la Llei de Cambres no és només una Llei per a les cambres de comerç. És una aposta per una economia més competitiva, més innovadora i arrelada al territori i una mostra de confiança en la capacitat de la col·laboració entre institucions i el sector privat per generar oportunitats, ocupació i prosperitat per a la societat. En definitiva, és una Llei que reforça les eines de què disposem com a país per generar activitat econòmica, ocupació i avançar cap a un model de prosperitat compartida.