Escolta l'article ara…
Somriures, aplaudiments i sospirs. Aquest dimecres, una foto de família a les escales del Parlament de Catalunya ha capturat el moment més anhelat des de feia més d’una dècada per les tretze cambres de comerç que conformen el Principat. Amb l’aval del Consell de Garanties Estatuàries i l'aprovació de la Llei de Cambres Oficials de Comerç, Indústria, Serveis i Navegació de Catalunya, el teixit cameral ha resolt un deute pendent des de l'entrada en vigor de la normativa estatal del 2014. El nou text actualitza el marc legal català -vigent des del 2002-, reconeix el paper de les cambres com a corporacions de dret públic i estableix un doble sistema de finançament, públic i privat. 114 vots a favor, nou en contra i onze abstencions són els que s’han comptabilitzat a l’hemicicle.
El resultat suposa un punt i a part a una tramitació que ha avançat durant anys entre governs, canvis de legislatura i diferències patronals. La xarxa cameral catalana desplega la seva activitat a través de les cambres de Barcelona, Sabadell, Terrassa, Manresa, Girona, Sant Feliu de Guíxols, Palamós, Tàrrega, Lleida, Tarragona, Reus, Valls i Tortosa. Totes elles es coordinen a través del Consell General de Cambres de Catalunya. Per entendre el pes històric d'aquesta aprovació, però, cal remuntar-se uns quants segles enrere. La tradició beu de la Llotja de Mar, el Consolat de Mar i la Junta de Comerç, un llegat que la nova normativa també ha volgut enaltir. De fet, durant el debat de la proposició de llei s’ha recordat que les actuals cambres són hereves d’aquestes institucions.
El nou text resol un deute pendent des de la normativa estatal del 2014, actualitza el marc català del 2002 i reconeix el paper de les cambres com a corporacions de dret públic
L’any 2010, el govern socialista de José Luis Rodríguez Zapatero va eliminar l'obligatorietat de pagar l’anomenat recurs cameral permanent a la qual estaven sotmeses totes les empreses, ja que més del 60% dels ingressos de les cambres provenien d'aquesta quota. Durant el debat parlamentari, el diputat de Junts, Joan Canadell i Bruguera, ha assenyalat aquell any com l’origen de la crisi d'ingressos i ha atribuït al govern de Zapatero -a qui s’ha volgut referir com “el de les joies”- la pèrdua d’una gran via d’ingressos. “Més de quinze anys esperant que el finançament tornés”, ha sentenciat Canadell.
La qüestió no es va resoldre amb la legislació posterior. L’abril del 2014 va entrar en vigor la llei bàsica estatal, que donava un termini de vuit mesos -fins a l'1 de gener del 2015- perquè les comunitats autònomes adaptessin els seus marcs reguladors. Catalunya, però, va mantenir la llei del 2002 com a referència. Després d'intents fallits com el del 2016 o de l'encàrrec que va fer el 2019 l’aleshores consellera Àngels Chacón, el procés s'havia encallat en un llarg laberint negociador. El president de la Cambra de Comerç de Sabadell, Ramon Alberich, resumia a VIA Empresa el sentiment d'aquests anys d'espera amb dues paraules: “Decepció i desesperació”.
Injecció de tres, cinc i set milions
Minuts després de la votació a l’hemicicle, els presidents i presidentes de les cambres han comparegut per valorar-ne la fita. Jaume Fàbrega, president de la Cambra de Girona i vicepresident del Consell General, ha apuntat que “el fet d’estar units és el més important de tot i és el que ha fet possible que avui estiguem aquí”. També ha recordat que les tretze cambres parteixen de realitats i dimensions molt diferents, i que això ha fet especialment complex i difícil mantenir una posició comuna. Malgrat això, ha explicat, les corporacions van assolir un acord que s’ha mantingut durant tota la tramitació.
Sílvia Gratacòs, presidenta de la Cambra de Manresa, ha posat el focus en la dimensió territorial de les cambres i en les persones que les integren. “Amb aquesta aprovació reconeixem també la feina i el rol de 400 persones que formen part dels plens camerals", ha assenyalat. Gratacòs ha apuntat que aquestes representen l’interès general alhora que aporten la visió de les seves empreses i territoris. La presidenta manresana ha ampliat aquesta fotografia amb la xarxa de col·laboracions que les cambres han construït durant anys: unes 500 entitats amb les quals participen en iniciatives públiques i privades, des de projectes de formació professional i desenvolupament econòmic local fins a la gestió d’equipaments i iniciatives empresarials.
La compareixença també ha deixat una dada significativa sobre la composició de les cambres. Gratacòs ha volgut incidir en el fet que actualment només hi ha dues dones entre els tretze presidents i presidentes: "Crec que ja sé que no som paritaris, però de moment és el que tenim", ha apuntat, en referència a una assenyalada que s'ha fet durant les esmenes dels Comuns. En concret, un dels diputats del grup ha demanat que es llegís la número 72, que proposava una composició paritària de les candidatures mitjançant una “llista cremallera”, amb cap sexe per sobre del 60% ni per sota del 40%.
En la mateixa línia, el president de la Cambra de Barcelona i del Consell General, Josep Santacreu, ha definit la jornada com “un dia d’alegria. Però també ens ho hem de fer mirar com a país, perquè hem trigat molts anys", ha lamentat. Alhora, ha remarcat que l’amplitud de la majoria parlamentària -malgrat el moment polític, que albira unes eleccions per al pròxim 29 de novembre- compensa en part aquesta demora i permet obrir una nova etapa amb un marc legal “modern i adaptat”.
Santacreu ha volgut subratllar que la nova norma reafirma les cambres com a organitzacions defensores dels interessos generals de l’economia i com a organismes de col·laboració amb les administracions, però sense convertir-les en agents socials. “No som ni volem ser agents socials”, ha subratllat, en referència al paper que exerceixen els sindicats en el diàleg social. "Volem que la Generalitat i la resta d’administracions ens tinguin en compte quan estiguin en joc els interessos econòmics generals", ha recalcat.
Santacreu: “No som ni volem ser agents socials, volem que ens tinguin en compte quan estiguin en joc els interessos econòmics generals"
Pel que fa al contingut del nou text legal, la norma endreça el rol de les corporacions al voltant de tres eixos principals. En primer lloc, garanteix un finançament públic progressiu mitjançant un conveni pluriennal a tres anys amb la Generalitat, que injectarà tres milions d'euros el primer any, cinc milions el segon i set el tercer. Així mateix, s'introdueixen els anomenats Plans Camerals com a eines de col·laboració publicoprivada per coordinar el desenvolupament econòmic territorial i reforçar el paper de les cambres en àmbits com l'FP Dual, la digitalització o els polígons industrials. El text també regula la prestació de serveis a empreses sota principis de lliure competència i fixa nous estàndards de transparència, bon govern i retribució, i promou l'ús de la llengua catalana a l'empresa.
Amb aquest teló de fons, Ramon Talamàs, president de la Cambra de Terrassa, ha apuntat a aquest diari que la Llei és "un punt de sortida que no acaba cap camí”. Alhora, ha atribuït una rellevància cabdal al recent dictamen, el qual "fixa una clara jurisprudència i avala les competències publicoadministratives camerals que justifiquen l’adscripció obligatòria de tota empresa i autònom al cens". Segons Talamàs, el dictamen deixa clar que les competències camerals "poden ser diferents o complementàries, però mai inferiors a les dels agents socials".
Com queden els estira-i-arronses de les cadires de plata?
La qüestió de la representativitat també ha sobrevolat el debat al ple del Parlament. En especial per les conegudes cadires de plata de la cambra barcelonina, que aquest mes de juliol han tornat a ocupar el debat empresarial després que el ple aprovés ampliar-les de dues a deu. Les vocalies permeten a grans empreses obtenir representació al ple mitjançant una aportació voluntària de 75.000 euros anuals. L’ampliació va obtenir llum verda després d’un empat a 29 vots, que Santacreu va desfer a favor de l’increment. El mecanisme ja havia estat reduït el 2019, quan Eines de País va passar de catorze a dues vocalies -el mínim legal- ocupades en l’actualitat pel Racc i CriteriaCaixa.
Santacreu ha situat les crítiques dels Comuns i de Vox -des de punts de vista oposats, els primers per considerar excessiva la influència privada i els segons per qüestionar la intervenció pública- com una mostra, al seu entendre, de l’equilibri que busca la norma. “No és una llei intervencionista, i m'hauria agradat que algun dels diputats l'hagués llegit”, ha defensat, i ha reivindicat que les cambres han de poder col·laborar amb els governs i, alhora, actuar amb criteri propi.
Santacreu ha volgut aclarir que "no és una llei intervencionista", mentre que Talamàs ha reconegut que les cambres requereixen "la responsabilitat de tothom en favor d’un desenvolupament harmònic de Catalunya"
En paral·lel, Pimec ha fet una valoració positiva de l'aprovació del text en considerar que permet endreçar l’ecosistema empresarial català i concretar la naturalesa de les corporacions de dret públic. En un comunicat, la patronal ha assenyalat que la norma delimita la funció institucional de les cambres respecte de la representació i defensa de l'interès empresarial que correspon als agents socials, alhora que preserva l'autonomia del món associatiu davant possibles ingerències públiques.
Amb tot, l'organització ha mantingut el seu rebuig ferm a les cadires de plata, i ha alertat que l'ingrés de vocalies per aportacions econòmiques distorsiona la representació democràtica i redueix el pes electoral de sectors clau com el comerç, l'hostaleria, el transport o la indústria. Per la seva banda, Santacreu ha volgut restar-ne tensió. “Els sindicats i les patronals ja tenien la seva llei; avui nosaltres tenim la nostra actualitzada”, ha reblat, i ha explicat que es tracta d'una situació que calia planificar i que no va en detriment de ningú. “El país ens necessita a tots, aquí no sobra ningú i tenim unes magnífiques relacions amb tots els agents socials”, ha asseverat.
En aquest sentit, Talamàs ha reconegut que les cambres requereixen "la responsabilitat de tothom en favor d’un desenvolupament harmònic de Catalunya. Hem de trobar punts de col·laboració amb la resta d’agents", ha defensat, abans d'apel·lar al Departament d’Empresa i Treball perquè actuï com un àrbitre "objectiu, pragmàtic i facilitador". "Per exemple, en la perfecció de les diverses accions que preveu el recent aprovat Pacte Nacional per a la Indústria hi ha diversos punts en què, evitant duplicitats, la col·laboració i complementarietat serà necessària", ha exigit.
En definitiva, la nova Llei s'entén per les corporacions de dret públic com una "Llei de país", i en paraules de Talamàs, la degana de les cambres catalanes mantindrà el seu compromís amb l’aportació d’un valor basat "més en una auctoritas que ens hem de guanyar dia a dia, que no pas en la potestas que ens aporta la legislació". Un treball que a partir d'aquest dimecres, 7 d'octubre, sempre serà recordat com el dia en què el teixit cameral català va desencallar finalment el seu marc legal per obrir una nova etapa d'estabilitat i reconeixement.
Afegir VIA Empresa com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat