Aquest dimecres, 22 de juliol, era el dia previst per aprovar la Llei de Cambres, el text legislatiu que fixa l’estatus jurídic de les tretze cambres de comerç catalanes que fa més d’una dècada es troba encallat. Si bé fa un any el president del Consell General de Cambres de Catalunya, Josep Santacreu, celebrava el “consens” assolit per presentar al Parlament la proposta de llei, aquesta haurà d’esperar que, com a mínim, passi l’estiu. El motiu? Les ja populars -i polèmiques- cadires de plata de la Cambra de Comerç de Barcelona, que el passat dijous es va aprovar la seva ampliació de dos a deu en el Ple de l’entitat cameral.
Després d’una votació empatada a 29 vots per tornar a ampliar el nombre de cadires, amb les quals grans empreses poden obtenir una vocalia en el Ple de la Cambra a canvi d’una aportació de 75.000 euros anuals, Santacreu va desempatar a favor de l’increment. Així, el nombre de cadires torna a créixer després que el 2019 Eines de País les reduís de catorze a dues -el mínim legal-, ocupades en l’actualitat pel Racc i CriteriaCaixa. “La Cambra no és només la Cambra de les pimes, és la de totes les empreses”, sentenciava Santacreu aquest diumenge en una entrevista a La Vanguardia.
Després d'empatar a 29 vots la proposta de tornar a ampliar les cadires per 75.000 euros l'any per a grans empreses, Santacreu va desempatar a favor de l’increment
Tant la mencionada votació com les reaccions a l’entrevista publicada aquest diumenge són només un reflex del dilema que rau en el Ple: “No havíem tingut mai una discrepància d’aquest tipus”, assegurava el president, malgrat matisar que “és molt més el que ens uneix”. La sensació de fragmentació dins del Ple, però, s’ha mantingut arran de les declaracions que l’advocat i membre del Ple de l’entitat cameral, Toni Fitó, ha compartit en el seu usuari de LinkedIn envers l’entrevista, i ha assegurat que la sentència de Santacreu és “gravíssima, inadmissible i indigna del màxim representant de la Cambra de Comerç de Barcelona”.
“El debat no és si estem a favor o no que la gran empresa estigui representada a la Cambra; i tant que ho ha d’estar”, apunta Fitó a VIA Empresa. Ara bé, Fitó, qui va ser el vicepresident primer de la Cambra de Barcelona assegura que les cadires de plata “no han de ser la via”. Entre els arguments que rebutja Fitó es troba l’econòmic: les vuit cadires de plata que s’afegiran a raó de 75.000 l’any es traduirà en un ingrés de 600.000 euros, xifra que no arriba a l’1,8% del pressupost anual de l’organisme, que supera els 34 milions. “La proporció que representa és insignificant”, sosté Fitó, qui afegeix que la figura de la cadira de plata “no és la forma tradicional de finançar la Cambra, ni respon a una tradició cameral”.
Fitó, a més, analitza diversos indicadors a l’hora de valorar si la gran empresa es troba correctament representada a l’entitat cameral. Si bé recorda que aquesta té un pes del 0,2% del teixit productiu català, reconeix que les empreses de gran dimensió concentren prop del 30% de la mà d’obra, i entre el 35% i el 38% de l’aportació al valor afegit brut (VAB) català. Així i tot, l’advocat apunta que “de les 60 empreses del Ple amb dret a vot, quinze són grans empreses, i la representació en el comitè executiu supera el 40%”. "La gran empresa està, fins i tot, sobrerepresentada”, sentencia. Una visió que comparteix amb VIA Empresa la patronal Pimec, en tant que màxima representant de la petita i mitjana empresa catalana, i recorda el pes del 99,8% que aquesta té sobre el teixit productiu.
Fitó: "La gran empresa està, fins i tot, sobrerepresentada”
D’altra banda, l'advocat recorda que hi ha “altres vies de representació” que no estan aprofitades, com ara les 25 vocalies consultores que el comitè executiu de l’entitat cameral pot oferir més enllà dels 60 membres del Ple. Firmes com la immobiliària Colonial o el grup industrial MatHolding compten amb aquest tipus de representació, i, actualment, quedarien fins a 12 de les 25 vocalies sense cobrir: “És una via desaprofitada”, argumenta Fitó, qui lamenta la ruptura d’”equilibri sectorial” que implica l’increment de les cadires de plata: “A aquestes cadires només poden accedir unes empreses determinades, ja que han de ser capaces d’aportar 75.000 euros anuals durant quatre anys, és a dir, 300.000 euros”.
La visió de les cambres vallesanes
Tanmateix, hi ha qui no discrepa tant de Santacreu. Amb el titular de la discordança al centre, Ramon Alberich, president de la Cambra de Comerç de Sabadell, reconeix a VIA Empresa que “es va distorsionar una miqueta la realitat de les coses”. Sosté que va ser una situació “desafortunada” i afegeix que “l’han intentat esmenar” des de la cambra barcelonina. En aquest sentit, Alberich posa l'accent en el tret diferencial de les entitats camerals: el cens universal. “Totes les empreses de la demarcació estan adscrites per llei a la cambra del seu territori, des dels autònoms i les petites i mitjanes empreses fins a les grans corporacions”, recorda.
Per tant, al seu entendre, no es tracta d'una qüestió de mida, sinó de participació democràtica en els òrgans de govern. “El que intenta la Cambra de Barcelona amb l'ampliació d'aquestes vocalies d'aportació és que el segment de les grans empreses també estigui present en la seva governança”, apunta Alberich. Ara bé, el president sabadellenc no se n’està de reivindicar la raó de ser del dia a dia cameral: “Les cambres treballem molt més per a les petites empreses, perquè les grans ja tenen mitjans i recursos propis. El que necessiten les grans d'una cambra és molt diferent del que requereix un autònom o una pime”.
De fet, assenyala que la immensa majoria dels serveis, la formació i l'assessorament que ofereixen les cambres van destinats precisament al segment de les pimes. Per això, considera que el rebombori generat és “una vegada més, una distorsió de la realitat cameral, i una prova dels estira-i-arronses habituals que existeixen entre una patronal i la mateixa cambra”.
Alberich: “El que intenta la Cambra de Barcelona amb l'ampliació és que el segment de les grans empreses també estigui present en la seva governança”
A aquestes reflexions s'hi suma Ramon Talamàs, president de la Cambra de Comerç de Terrassa, qui afirma a aquest diari que troba força “sucosos” els successos dels darrers dies. Explica que a les patronals els ha estat "fàcil” convèncer els Comuns i la CUP per demanar el dictamen al Consell de Garanties Estatutàries i estirar el fil de la polèmica, ja que el debat de les cadires de plata encaixa amb la postura d'aquests grups de vigilar "que als calés públics no hi hagués de privats".
Alhora, argumenta que el moviment s'havia de fer ara per una qüestió de terminis legals: “La Generalitat ens va demanar el 30 de març com a data límit per definir la composició dels plens de cara a les pròximes eleccions del 2027. Potser no era el millor moment per presentar això, però s'havia de presentar". Alhora, il·lustra la distància entre la realitat de Barcelona i la de Terrassa: “A Terrassa, la majoria de les empreses són mitjanes i grans, i aquest teixit ja queda representat de manera natural als plens”.
A Barcelona, per la via electoral ordinària, alerta que “la gran empresa no queda representada", perquè un gegant corporatiu té el mateix vot individual que qualsevol negoci petit. "Qui vol votar el Banc Sabadell? Doncs els gestors d’assegurances o les empreses financeres”, exemplifica. “Aquí a Terrassa el sector farmacèutic vota força poc. Potser a una farmàcia li interessa més votar la del costat que no pas a un gran grup".
Què s’espera de la futura Llei de Cambres?
L’abril del 2014 va entrar en vigor la Llei Bàsica de les Cambres Oficials de Comerç, Indústria, Serveis i Navegació, la regulació estatal de les entitats camerals que donava un termini de vuit mesos -fins a l’1 de gener del 2015- per adaptar les regulacions autonòmiques -la catalana data del 2002- a la normativa estatal. “Anem molt tard”, recalca Fitó. La nova llei catalana, que ara s’espera que sigui aprovada passat l’estiu, redefineix el paper de les cambres de comerç com a “veritables entitats de desenvolupament econòmic” i proposa grans mesures en matèria de finançament.
“És sens dubte l’aspecte més rellevant de la nova llei”, comenta Fitó, qui explica que part del finançament de les entitats camerals vindrà donat per recursos públics directes que el Govern haurà de consignar anualment en els pressupostos de la Generalitat. “Això no existia, és novedós i confereix una estabilitat pressupostària a les cambres de comerç molt important”, subratlla Fitó.
La nova llei catalana, que s’espera que sigui aprovada passat l’estiu, proposa grans mesures en matèria de finançament: “És sens dubte l’aspecte més rellevant de la nova llei”
Una necessitat que comparteix Alberich, qui destaca com a punt cabdal la recuperació del “finançament públic per a la funció pública de les cambres”. Segons el president, el text s'ha articulat al voltant de tres eixos principals que han de resoldre els deures pendents. En primer lloc, la normativa ha de servir per construir un “marc legal consistent” a Catalunya que s'ajusti a la llei bàsica estatal. Un cop fet aquest encaix, Alberich destaca la recuperació del “finançament públic per a la funció pública de les cambres”. Alhora, el redaccional busca desplegar i reforçar la governança del Consell de Cambres amb l'objectiu de millorar el diàleg, la interlocució i el treball conjunt amb les administracions, “especialment amb la Generalitat”.
El nou text regulador també contempla ingressos públics de convenis o altres instruments quan les cambres duguin a terme activitats delegades de l’administració i reforça el paper del consell. Precisament en aquest punt, Talamàs situa el rerefons polític i patronal que ha impedit avançar la llei i carrega contra Pimec per “haver-se oposat sempre”. Respecte a l’ajornament, prefereix treure ferro al calendari: “No ens hem de fer sang. Després d'esperar deu anys, ara no vindrà de tres mesos”.
El cert, però, és que entre la resta de les cambres el gust és molt més amarg. “Decepció i desesperació” és el sentiment compartit que, segons Alberich, es respira entre les tretze cambres catalanes. “Quin país som que som incapaços de tirar endavant una llei que no tindrà massa impacte social?”, pregunta. “L’any 2019, l’exconsellera d'Empresa, Àngels Chacón, va fer l'encàrrec formal per elaborar una proposta de llei”, rememora el president de la cambra vallesana. Un intent que ha trobat la resistència de les organitzacions empresarials i els agents socials per un debat "interessat" sobre la representativitat: "Els actuals agents socials el que pretenen és tenir l'exclusivitat de la representació empresarial i voldrien que les cambres en quedessin excloses", sentencia.
"L'Estat defineix un model el 2014 i les comunitats autònomes tenen l'obligació de prendre'l com a referència i transposar-ho, igual que passa amb les directives europees", insisteix. En aquest sentit, Alberich defensa que la norma estatal deixa ben clar que les cambres tenen la funció de "defensar els interessos generals de l'economia i de les empreses", un principi fundacional que esperona que la nova llei catalana blindi definitivament.
Afegir VIA Empresa com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat