Més enllà del K-pop i el K-drama, Corea exporta un model audiovisual global
24
de Maig
de
2026
Venim de Corea del Sud. La missió empresarial dels socis del Clúster Audiovisual de Catalunya amb col·laboració d’Acció, ens deixa una idea central molt clara: el país no només exporta contingut cultural d’èxit, sinó que ha construït un sistema complet on cultura, tecnologia, indústria i projecció internacional funcionen de manera coordinada. Aquest és, probablement, el gran aprenentatge. Corea no improvisa: planifica i escala de manera molt ràpida.
Durant anys, des d’Europa hem observat la Hallyu (la Korean Wave) des de la seva capa més visible: el K-pop, els K-dramas o fenòmens globals com El joc del calamar (Squid Game, 2021), o la premiada Paràsits (Parasite, 2019), que va fer història als Premis Oscar. Però quan s’entra en el detall del seu ecosistema, s’entén que l’èxit no és casual. És el resultat d’una estratègia sostinguda en el temps, on el sector públic i el privat treballen alineats per convertir la cultura en un actiu econòmic.
"Corea no improvisa: planifica i escala de manera molt ràpida"
A Corea, la cultura és indústria. No es tracta com un sector accessori, sinó com una infraestructura estratègica de país. Organismes com la Korea Creative Content Agency (KOCCA) no només donen suport al sector, sinó que estructuren tot l’ecosistema: desenvolupament de talent, impuls de la propietat intel·lectual, internacionalització i connexió amb mercats globals. El resultat és un model en què el contingut no és només creativitat, sinó també negoci. Catalunya, en aquest sentit, té una oportunitat clara. Disposem de talent, d’una indústria audiovisual amb capacitat, i d’una identitat cultural forta. Però sovint encara abordem aquests sectors des d’una lògica de suport i no de lideratge.
El cas coreà demostra que, quan la cultura es considera estratègica, es converteix en motor econòmic. Corea no pensa en productes puntuals, sinó en universos escalables. Un contingut no s’esgota en un format: es transforma, i creix. El model de plataformes com NAVER (el “Google coreà”) ho exemplifica molt bé, amb una cadena de valor que va del webnovel al webtoon, i d’aquí a sèries, pel·lícules o altres formats. Tot forma part d’un mateix ecosistema. Aquí és on Catalunya té un repte estructural. Tenim bons projectes, però ens costa convertir-los en actius a llarg termini. Sovint treballem projecte a projecte, sense la musculatura necessària per escalar. El repte no és només crear contingut, sinó construir IP capaç de créixer, i generar retorn.
A Corea, empreses, institucions, universitats i centres tecnològics no operen de manera aïllada. Espais com el Digital Media City de Seül mostren què passa quan tots els actors de la cadena de valor col·laboren, s’acceleren projectes i es multipliquen les oportunitats. La innovació no és només una qüestió de talent, sinó de context.
Catalunya té bons fonaments, però encara li falta densitat sistèmica. Cal reforçar la connexió entre creadors, tecnologia, finançament i mercats. Sense aquesta visió integrada, és difícil competir globalment.
Si vols saber-ne més
El conegut ppalli-ppalli coreà (“ràpid, ràpid”) no és només una curiositat cultural, sinó una forma d’execució. A Corea, la rapidesa és part del model productiu: les decisions s’acceleren, els processos se simplifiquen i la resposta és immediata. En un entorn global competitiu, el temps és un factor clau. Aquesta velocitat també s’entén en context: l’actual Corea neix de les cendres de la Guerra de Corea (1950-1953) i de l'ocupació japonesa iniciada el 1910, que van deixar pràcticament el país devastat. En poques dècades, però, s’ha convertit en una de les economies més avançades del món i en líder en tecnologia i contingut cultural.
Sense necessitat d’imitar aquest ritme, Catalunya sí que hauria d’assumir que la velocitat és competitivitat. Sovint tenim talent i idees, però ens encallem en processos lents; som especialment lents en els sectors creatius i tecnològics, i arribar tard pot significar quedar fora.
A Corea, la intel·ligència artificial no és una hipòtesi de futur, sinó una realitat integrada en la producció audiovisual coreana. Empreses com Studio Meta-K, MOFAC o Gaudio Lab mostren com la IA transforma tot el procés: des de la creació fins a la distribució. Redueix costos, accelera els temps i obre noves possibilitats narratives.
"A Corea, la intel·ligència artificial no és una hipòtesi de futur, sinó una realitat integrada en la producció audiovisual coreana"
Aquest és un punt crític per a Catalunya. La IA pot generar incertesa, però també representa una gran oportunitat. El diferencial no serà evitar-la, sinó saber utilitzar-la per amplificar la creativitat. Qui sàpiga combinar talent i tecnologia tindrà avantatge. La IA pot automatitzar processos, però principalment ha de crear nous perfils creatius, nous continguts que no existeixen i nous models de negocis culturals.
Corea, a llarg termini, ha construït el seu model amb persistència. La Hallyu (el K-pop, els K-dramas, la K-beauty) no és un fenomen espontani, sinó el resultat de dècades d’inversió, i aposta estratègica. Aquest és probablement l’element més difícil de replicar, però també el més necessari. Catalunya no ha de copiar Corea del Sud, però sí que pot aprendre del seu enfocament: entendre que la cultura és economia, que la propietat intel·lectual és clau, que la tecnologia és llenguatge i que la competitivitat global exigeix una mirada sistèmica.
La missió ens ha permès veure un model diferent molt avançat, però sobretot ens obliga a fer-nos una pregunta: volem ser només creadors de contingut o constructors d’una indústria cultural amb impacte global? Seriem capaços d´exportar un model català global amb els artistes més internacionals que surten de Catalunya?, encara hi ha molt per aprendre del model coreà.