Una nit d’empresa i societat civil

Discurs de Xavier Panés, president de la patronal Cecot, a la 31a edició de la Nit de l’Empresa

Moltes gràcies per ser amb nosaltres un any més a La Nit de l’Empresa de Cecot. En nom del Comitè Executiu i de la Junta Directiva, enhorabona a tots els guardonats i guardonades! I aprofito per fer extensible el nostre reconeixement a tots els gremis, associacions, assessors, col·laboradors, patrocinadors i, en definitiva, a tots els que formeu part d’aquesta la gran Comunitat empresarial i professional que és la Cecot. I molt especialment a tots els treballadors i treballadores de la casa per l’excel·lent feina del dia a dia.

A tots, moltes gràcies i moltes felicitats!

Permeteu-me compartir amb vosaltres que aquesta és una Nit de l’Empresa especial per a mi. Recentment, he estat reelegit president de la Cecot per un nou mandat i vull aprofitar l’ocasió per agrair a tots els socis i col·lectius la confiança que dipositeu en mi i us vull correspondre amb una il·lusió i compromís renovat. Una il·lusió que surt de gaudir del bon estat de forma en què es troba la casa i de l’orgull de tota la bona feina feta per l’equip i per l’impacte positiu que tenim en el nostre dia a dia ajudant a persones, professionals i empreses. Feina que m’inspira i m’omple d’energia per seguir quatre anys més.

I un compromís renovat també per responsabilitat. Per tota la feina que ens queda per fer per a la nostra comunitat i per a Catalunya. Les ganes de seguir aportant “la mirada Cecot” a la nostra recepta de riquesa compartida i de prosperitat. Com sabeu, a Cecot treballem per acompanyar en els reptes del dia a dia: els més immediats. Però ens agrada també observar amb mirada llarga i, una vegada més, aprofitar l’altaveu de La Nit de l’Empresa per traslladar-vos algunes reflexions de la nostra conversa interna.

L’any passat, vam aprofitar per alertar-vos de les projeccions d'inviabilitat de la societat del benestar a causa de riscos demogràfics com l’envelliment de la població, la caiguda de la natalitat, la inversió de la piràmide de població i per la necessitat urgent de reorientar la nostra economia cap a una de més valor afegit, més productiva i més industrialitzada. Escenari del qual us seguim alertant i que seguim tractant diàriament en els diferents àmbits competents en la matèria. Perquè, com sempre, esperem que vegeu en Cecot no només una voluntat de diagnòstic, sinó una capacitat d’implicació i de passar a l’acció.

"Esperem que vegeu en Cecot no només una voluntat de diagnòstic, sinó una capacitat d’implicació i de passar a l’acció"

Per això, enguany a La Nit hem adoptat l’eslògan Inconformistes en acció!. Som inconformistes en acció per sumar i fer que les coses passin. Ara bé, ara més que mai, ens cal passar a l’acció, amb valors. No n’hi ha prou de fer-ho. Cal fer-ho bé.

Vivim en un món on cotitza a l’alça la confrontació, la suma zero, on van caient velles màscares d’hipocresia, on creix la deslleialtat institucional i, en definitiva, on perdem estabilitat i previsibilitat. Un món on el multilateralisme es debilita vers el proteccionisme i la desconfiança, i on les grans potències econòmiques ja no s’amaguen i utilitzen el seu poder més enllà de l’imperi de la llei i de les convencions internacionals.

Però no caiguem en el parany de creure que ara el que convé és desmantellar l’ordre institucional per “cremar-ho tot”, per “sacsejar-ho tot” i per renovar-se a través de la destrucció i no a través de l’esforç i la construcció.

No caiguem en el parany de pensar que els valors democràtics han caducat i són obsolets.

No caiguem en el parany de pensar que cal abandonar les normes i els valors i que no tenim poder i que hem de restar al servei de les grans potències.

Com bé va explicar Mark Carney, primer ministre del Canadà, en el seu discurs Construir alguna cosa millor al Fòrum de Davos d’aquest 2026, és comprensible que davant l’escenari actual les nacions reaccionem amb més sobirania estratègica, amb més replegament. Però la pregunta és si nosaltres simplement també hem de construir murs més alts, o si podem fer alguna cosa més ambiciosa!

I nosaltres diem: “I tant que podem!”.

"No caiguem en el parany de pensar que els valors democràtics han caducat i són obsolets"

És el moment de passar a l’acció, sí, però l’autèntic diferencial és passar a l’acció amb valors.

Fer pròspera i competitiva una societat basada en la qualitat de les seves institucions, construïda sobre el respecte als valors fonamentals, a la norma, a l’estat de dret i també al deure, a la previsibilitat, a la justícia, als drets humans, a la cultura i, en definitiva, en fer de la democràcia l’element central de la competitivitat de la nostra societat.

No ens deixem desorientar per allò que no podem controlar i esforcem-nos en el QUÈ i el COM d’allò que sí que ens és propi i, més important, que sí que ens fa únics i autèntics. No ens lamentem pel món tal com és i activem el món com nosaltres volem que sigui.

I Catalunya ho té tot per triomfar.

Però ens cal més visió estratègica, més consens polític, més autoestima i que comptem més amb les empreses per treballar plegats. Sí, amb les empreses i empresaris com a cèl·lula mare de l’economia. No ens distraiem amb allò que no és competència nostra i abandonem les confrontacions polítiques estèrils que impedeixen avançar en un moment d’enorme necessitat.

"No ens distraiem amb allò que no és competència nostra i abandonem les confrontacions polítiques estèrils que impedeixen avançar"

Ocupem-nos d’avançar cap a l’estructura econòmica necessària per poder generar prosperitat, ocupació de qualitat i mantenir la societat del benestar del futur.

Ocupem-nos d’augmentar la productivitat de la nostra economia i d’abordar seriosament factors que la deterioren com l’absentisme desbocat, la manca d’impuls a la innovació empresarial o la fiscalitat no competitiva.

Ocupem-nos dels elements concrets que fan avançar el país i superem ja els estudis i grups de treball que ens han portat a un sobrediagnòstic inoperant i a una desesperant inacció.

Ocupem-nos de definir una política migratòria clara, amb el suport de les empreses per orientar-la al treball, amb respecte als valors i a la cultura de la nostra terra, i a generar benefici mutu oferint oportunitats i dignitat a les persones i contribuint a la sostenibilitat de la societat del benestar.

Ocupem-nos de construir l’habitatge i les infraestructures necessàries per a la Catalunya que ja és aquí. Després d’anys en què s’ha demostrat el fracàs de les mesures per millorar l’accés a l’habitatge, generant inseguretat jurídica, espantant l’oferta, traient pisos del mercat de lloguer i dificultant la construcció d’obra nova, ara alguns es proposen confrontar propietaris i inquilins i donar veu a les postures més radicalitzades, en comptes de fer front comú i exigir plegats una Administració més eficaç i eficient. Al Govern de la Generalitat, als Ajuntaments i al Gobierno de España els dic: els empresaris estem preparats! Doneu-nos l’escenari necessari per invertir i construir, i revertim ja la manca de disponibilitat en una Catalunya i una Espanya amb una població creixent.

"Doneu-nos l’escenari necessari per invertir i construir, i revertim ja la manca de disponibilitat en una Catalunya i una Espanya amb una població creixent"

I als meus companys dels sindicats. Ara, vaga? Vaga contra qui? Contra el Govern? Ah, no, contra les empreses? Immerses en una espiral d’increment de costos i disrupcions internacionals que dificulten cada dia més la seva viabilitat i continuïtat.

Cal recordar que el 99% de les empreses del país són petites i mitjanes empreses? O cometran el mateix error de pensar-se que l’economia del país és la de l’Ibex-35, ignorant la microempresa?

Compartim la responsabilitat de millorar el poder adquisitiu dels treballadors i treballadores del país. I per això jo els dic: per a quan les protestes contra l’increment dels costos energètics o contra la no deflactació dels trams de l’IRPF? Quan sortim per demanar la reforma urgent de l’administració o la simplificació administrativa? Quan toca parlar de l’establiment de mesures que impulsin la reconversió de la nostra economia cap a una de més valor afegit, més productiva i que permeti generar una ocupació de més qualitat?

Abans, jo us deia: ocupem-nos d’allò que ens és competent i abandonem les confrontacions polítiques. I afegeixo: I, sobretot, ocupem-nos de donar exemple, d’inspirar el conjunt de la societat amb la nostra capacitat de construir plegats tot i les diferències i demostrem que no poden triomfar els discursos d’odi i destrucció, sinó els de consens i construcció.

Ens és indispensable explicar que cal teixir aliances i generar confiança per abordar els grans reptes i complexitats de la nostra era, i fugir de les falses promeses populistes, de dretes i d’esquerres, que regalen solucions miraculoses a canvi de l’odi, la persecució o l’atac a pilars fonamentals de la nostra societat com la propietat privada o el diàleg social.

"Ocupem-nos de donar exemple, d’inspirar el conjunt de la societat amb la nostra capacitat de construir plegats tot i les diferències"

Al conjunt de líders de la nostra societat, molts avui aquí representats, us convido a fer un petit experiment.

Ara que iniciem un període electoral, què passaria si els líders polítics sortíssiu a la televisió i féssiu una crida a la responsabilitat demanant, si us plau, respecte a les institucions i a la dignitat de les persones i que es deixin d’utilitzar expressions que tots hem sentit cap al president del Govern d’Espanya o de qualsevol comunitat autònoma, cap als diputats i diputades dels nostres parlaments, o alcaldes i alcaldesses?

Tan estrany seria? Tan perjudicial seria per a la vostra estratègia electoral? Tant s’enfadarien els vostres assessors polítics? És així, doncs, com ara es guanyen eleccions? Aquest és el preu que estem disposats a pagar? A donar a entendre que es pot denigrar l’adversari, sigui del color que sigui, de la institució que sigui, per tal d’aconseguir els objectius?

Si això ho fem els líders de la societat, què ens quedarà per demanar a aquells que ens fan confiança?

On queda aquella política, basada en el respecte i capaç de seduir des de la convicció i l’argumentació?

A Cecot ens neguem a pensar que aquesta és l’única fórmula i que ja no interessa la concòrdia, la profunditat i la veritat. No només a la política, sinó en qualsevol interacció ciutadana, també a les nostres entitats, en l’activisme social, als equips de treball o amb els nostres veïns.

Si us plau, ocupem-nos del nostre país.

Doncs no n’hi ha prou de fer. Cal fer-ho bé.

Siguem inconformistes i activem el món que volem que sigui.

I aquí ens trobareu als de la Cecot.