Quinze anys per obrir una porta

L’accés a l’habitatge s’ha convertit en la primera preocupació de la ciutadania. No afecta només els col·lectius vulnerables, arriba a àmplies capes de les rendes mitjanes i, sobretot, als joves, que s’emancipen cada vegada més tard. Entre la població de 16 a 29 anys, la proporció que viu en un habitatge de propietat ha passat del 58% el 2007 al 31% actual. Darrere d’aquestes xifres hi ha projectes de vida ajornats, famílies que no es formen i talent que marxa allà on pot viure.

Des del sector promotor fa anys que defensem que aquest problema té una causa principal, i és la manca d’oferta. No es construeixen prou habitatges, i això passa perquè el procés per fer-los possibles ha esdevingut extraordinàriament lent. Un habitatge no comença quan arriba la grua. Comença quan un municipi decideix on pot créixer la ciutat.

"Un habitatge no comença quan arriba la grua. Comença quan un municipi decideix on pot créixer la ciutat"

A partir d’aquí cal aprovar el planejament, obtenir els informes de diverses administracions, repartir les càrregues entre els propietaris del sòl, urbanitzar carrers i xarxes, tramitar la llicència i, finalment, construir. Entre el primer document i el lliurament de les claus poden passar fins a quinze anys. Durant aquest temps, un defecte formal en qualsevol tràmit pot comportar l’anul·lació d’un pla sencer i retornar el procés al punt de partida. El temps s’ha convertit, així, en un dels principals costos de l’habitatge.

Les dades ho confirmen. A Catalunya es van iniciar el 2025 uns 15.600 habitatges, quan el planejament territorial de la Generalitat n’estima necessaris al voltant de 25.000 anuals. Al conjunt d’Espanya, s’inicien poc més de cinc habitatges per cada deu llars que es formen; abans de la crisi financera se n’iniciaven més de setze. El dèficit acumulat se situa, segons diverses estimacions, entre 750.000 i 1,8 milions d’habitatges.

Si vols saber-ne més

 

   

L'habitatge necessari: ni el tenim ni el tindrem

El debat públic ha tendit a buscar explicacions més senzilles. L’habitatge buit existeix, però gairebé la meitat es troba en zones despoblades, lluny d’on hi ha la feina i la demanda. La regulació dels preus del lloguer pot contenir les rendes, però als municipis catalans declarats zona tensionada la formalització de nous contractes va caure el 2025 més que a la resta, la qual cosa indica una reducció de l’oferta disponible. I l’habitatge protegit, que tothom reclama, topa amb una realitat econòmica: entre 2005 i 2025 el cost de construcció ha crescut prop del doble que el preu màxim de venda que fixa l’Administració i no és viable sense el seu suport.

També cal situar el debat pressupostari en la seva escala real. El Pla Estatal d’Habitatge disposa de 7.000 milions d’euros per a cinc anys. És una xifra rellevant, però equival al que l’Estat destina en quinze dies al pagament de les pensions, i a menys d’un de cada vint euros de la despesa en defensa. No es tracta de comparar necessitats legítimes, sinó de constatar que la principal preocupació de la ciutadania no rep encara una dotació proporcional a la seva magnitud.

Eleccions generals

Les eleccions generals del 29 de novembre obren l’oportunitat d’iniciar nous propòsits. Des de l’Associació de Promotors de Catalunya hem traslladat a les formacions polítiques un conjunt de 22 propostes. Destaquem, per exemple la mobilització de recursos que ja existeixen. Les entitats locals mantenen, segons les dades, entre 38.000 i 54.000 milions d’euros en dipòsits que les regles d’estabilitat pressupostària els impedeixen utilitzar. Proposem modificar aquesta normativa perquè els ajuntaments puguin destinar aquests romanents a urbanitzar sòl i a promoure habitatge protegit, directament o en col·laboració amb el sector privat.

Al costat d’aquesta mesura, en destaquem algunes altres:

• Un pacte d’Estat per l’habitatge amb objectius de producció a vint anys i compromisos pressupostaris estables.
• Una reforma de la llei estatal del sòl que permeti actuar amb urgència, davant la situació excepcional necessitem mesures excepcionals en la transformació i gestió del sòl.
• Una fiscalitat que rebaixi el preu de l’habitatge especialment per a l’habitatge protegit i per a la primera adquisició d’habitatge nou per part dels joves.
• Avals i préstecs públics per a l’entrada per aquelles llars que no disposen de prou estalvi previ.
• La cessió de sòl públic estatal en dret de superfície per construir habitatge de lloguer assequible.

Cap d’aquestes mesures donarà fruits en una sola legislatura. Un habitatge que es planifica avui es lliurarà, en el millor dels casos, d’aquí a diversos anys. Per això cal que aquest pacte es construeixi amb la participació de totes les administracions i del sector privat, i que el marc normatiu no canviï a cada cicle electoral.

"Cap d’aquestes mesures donarà fruits en una sola legislatura. Un habitatge que es planifica avui es lliurarà, en el millor dels casos, d’aquí a diversos anys"

El sector promotor està disposat a assumir la seva part de responsabilitat. Demanem al nou govern que assumeixi la seva i que situï l’habitatge entre les prioritats de la legislatura des del primer dia.