El repte d’augmentar l’oferta de lloguer

L’habitatge s’ha convertit en un dels principals reptes socials i econòmics del nostre país. Ho és per a les famílies, especialment per als joves, però cada vegada ho és més també per a les empreses i per a la competitivitat dels territoris.

Partim d’una realitat difícil de discutir: a Espanya falta habitatge i, especialment, habitatge de lloguer. Les dades comparables d’Eurostat mostren que aproximadament una quarta part de la població espanyola viu de lloguer, un percentatge sensiblement inferior al d’altres països europeus, com Alemanya o Àustria, on s’acosta o supera la meitat de la població.

A aquesta realitat s’hi afegeix una altra debilitat estructural: el reduït parc d’habitatge de lloguer social. Segons les dades comparatives de l’OCDE, a Espanya representa menys del 2% del parc total d’habitatges, molt lluny dels percentatges superiors al 20% dels països com els Països Baixos, Àustria o Dinamarca.

Si vols saber-ne més

 

   

Neus Lloveras-El pensament crític no es pot delegar

Durant molts anys no hem generat prou habitatge de lloguer i revertir aquesta situació requerirà temps. Per aquest motiu cal que les administracions impulsin decididament la construcció d’habitatge públic destinat al lloguer, mobilitzant sòl, inversió i col·laboració publicoprivada i agilitzant uns procediments que massa sovint allarguen durant anys el desenvolupament de nous projectes.

Però els habitatges que necessitem no es construiran d’avui per demà. I, mentrestant, la demanda continua creixent. Per això, qualsevol política d’habitatge hauria de tenir un objectiu essencial: augmentar l’oferta de lloguer, tant pública com privada, i evitar que habitatges que avui estan llogats surtin del mercat.

És imprescindible protegir els drets dels llogaters i donar-los estabilitat i seguretat, però també generar confiança entre els propietaris perquè decideixin posar i mantenir els seus habitatges per llogar. Si llogar es percep com una decisió excessivament arriscada o incerta, alguns propietaris poden optar per vendre o retirar els seus habitatges del mercat, la qual cosa agreuja encara més un problema d’oferta que ja és important.

"Si llogar es percep com una decisió excessivament arriscada o incerta, alguns propietaris poden optar per vendre o retirar els seus habitatges del mercat"

Necessitem, per tant, un marc que combini protecció del llogater amb seguretat per al propietari: estabilitat normativa, garanties davant dels impagaments i incentius que afavoreixin que més habitatges s’incorporin al mercat de lloguer.

I, naturalment, cal protegir les persones vulnerables. Ningú hauria de quedar sense una alternativa habitacional digna per una situació de vulnerabilitat econòmica. Però aquesta és una responsabilitat que correspon a les polítiques socials i, per tant, a les administracions públiques. Disposar d’un parc públic de lloguer suficient és precisament una de les eines que hauria de permetre donar-hi resposta sense traslladar aquesta responsabilitat al propietari particular.