El pensament crític no es pot delegar

Fa temps que sentim amb preocupació els mals resultats de les proves que avaluen el nivell educatiu dels nostres infants i joves. Més enllà de les xifres i de les comparacions amb altres països, crec que ens hauríem de preguntar: què està passant i, sobretot, quines conseqüències pot tenir per al nostre futur?

Perquè no parlem només de resultats acadèmics, parlem de la capacitat de les noves generacions per comprendre el món, interpretar la informació, qüestionar allò que se'ls presenta com una veritat i construir un criteri propi. En definitiva, parlem de pensament crític, una capacitat essencial per al desenvolupament personal, però també per al progrés econòmic i social.

Sovint, quan analitzem els problemes del nostre sistema educatiu, apareixen explicacions recurrents: la manca de recursos, les ràtios, els canvis metodològics o la irrupció de les pantalles. Segurament tots aquests factors tenen la seva importància, però em sembla que ens equivocaríem si busquéssim una única causa o una solució senzilla a un problema tan complex.

L'ús prematur o excessiu dels dispositius digitals mereix una reflexió seriosa. La tecnologia ofereix oportunitats extraordinàries per a l'aprenentatge, però no qualsevol ús és positiu ni totes les edats requereixen les mateixes eines. Aprendre a llegir amb profunditat, escriure, concentrar-se, argumentar o resoldre un problema exigeix temps i esforç. S’hauria de garantir que la incorporació de les noves tecnologies no es fa en detriment d'aquestes habilitats fonamentals.

Si vols saber-ne més

 

   

Gina Tost-PISA, vaga i pluja

Però seria massa fàcil atribuir tots els problemes a les pantalles. Si realment considerem que l'educació és una de les inversions més importants que pot fer una societat, hem de situar els docents al centre d'aquesta aposta. Això significa proporcionar-los recursos, reconeixement i unes condicions adequades, però també garantir una formació inicial rigorosa i una actualització permanent al llarg de tota la carrera professional.

L'exigència i el reconeixement no són conceptes contradictoris, al contrari, són dues cares d'una mateixa voluntat: prestigiar la professió docent i assegurar que els nostres infants i joves reben la millor educació possible. No podem demanar al professorat que prepari les noves generacions per a un món en transformació constant sense oferir-li les eines i la formació necessàries per afrontar aquest repte.

"Si realment considerem que l'educació és una de les inversions més importants que pot fer una societat, hem de situar els docents al centre d'aquesta aposta"

En paral·lel, una nova revolució està transformant la nostra manera de treballar, d'aprendre i de relacionar-nos amb el coneixement: la intel·ligència artificial. Seria absurd renunciar a una eina amb un potencial tan extraordinari. La IA ens permet accedir a informació, analitzar dades, desenvolupar idees i resoldre tasques amb una rapidesa que fins fa poc era inimaginable. Ben utilitzada, pot contribuir a millorar la productivitat, facilitar l'aprenentatge i ampliar les nostres capacitats.

Però precisament per això ens obliga a fer-nos una pregunta fonamental: què passa si deixem de desenvolupar determinades habilitats perquè una màquina ja pot fer la feina per nosaltres? Si deixem de llegir perquè la IA ens resumeix els textos, d'escriure perquè ens redacta els documents o de reflexionar perquè ens ofereix respostes immediates, correm el risc de confondre l'accés al coneixement amb el coneixement mateix. No és el mateix disposar d'una resposta que comprendre-la, ni tenir informació que saber interpretar-la, i encara menys acceptar una conclusió que ser capaç de qüestionar-la.

Aquesta reflexió també interpel·la directament el món empresarial. Necessitem professionals que dominin les noves eines tecnològiques, sens dubte, però sobretot necessitem persones capaces d'analitzar situacions complexes, detectar errors, formular preguntes, prendre decisions i aportar solucions. La tecnologia pot multiplicar les nostres capacitats, però perquè això passi cal que aquestes capacitats existeixin.

"Correm el risc de confondre l'accés al coneixement amb el coneixement mateix"

Per això crec que el debat sobre l'educació i el debat sobre la intel·ligència artificial estan molt més relacionats del que sembla. Tots dos ens porten a una mateixa qüestió: quin valor donem a la capacitat de pensar per nosaltres mateixos?

Hem d'aprofitar totes les oportunitats que ens ofereix el progrés tecnològic, però sense oblidar que la finalitat de l'educació no és només preparar persones per utilitzar eines o incorporar-se al mercat laboral. És també formar ciutadans lliures, amb criteri, capaços de construir una opinió pròpia i de participar activament en la societat.

La intel·ligència artificial ens pot ajudar a arribar molt més lluny, però el futur no dependrà només de la intel·ligència de les màquines, sinó, sobretot, de la nostra capacitat per utilitzar-les amb criteri. Perquè podem delegar moltes tasques, però no hauríem de delegar mai la responsabilitat de pensar.