Escolta l'article ara…
No tenen vareta ni “solucions màgiques”, però sí que observen amb certa amargor un dels debats més enquistats dels darrers anys. Les patronals catalanes han encetat el curs amb una llarga llista de prioritats, i el mes de setembre ja s’ha encarregat de fer-ne sobresortir l’habitatge com la més sorollosa i agredolça. L'encariment de preus, el lloguer, les compravendes, la llei d’habitatge europea i la incapacitat per generar oferta assequible han teixit un consens coral: “Poques opinions dispars hi ha en aquest aspecte. Fa temps que la manca d’habitatge va més enllà d’un problema social i afecta la competitivitat de les empreses”, apunta a VIA Empresa Pep Garcia, president del Consell Territorial de la Pime de Foment del Treball i de la UEI-Cerclem.
La primera pedra per donar cos i forma a aquesta casuística va anar a càrrec de Pimec. El passat mes de juliol, la patronal va presentar un estudi inèdit que revela que un 57% de les pimes catalanes ja assumeix sobrecostos. La investigació, coordinada per l’Observatori de la Pime i el seu president i catedràtic, Oriol Amat, va deixar anar titulars com ara: “Habitatge més car vol dir despesa de personal més elevada”. Amb un extra mitjà de 5.500 euros anuals per vacant per cobrir complements de lloguer o facilitar trajectes de desplaçament a la feina, Garcia recorda que “això és un cost directe per a l’empresa i no implica cap millora de la productivitat, que és la mare dels ous, ni es tradueix en més capacitat de renda per al treballador, perquè aquesta es dedica a pagar el lloguer”.
Un 57% de les pimes catalanes ja assumeix sobrecostos per l'habitatge, amb un extra mitjà de 5.500 euros anuals per vacant, segons Pimec
Moisès Bonal, director d’estudis i anàlisi econòmica de Pimec i un dels autors de l’informe, conversa amb aquest diari per entrar més en detall sobre el perfil de la mostra, que reuneix prop de 400 empreses enquestades. “El 27,6% de les respostes provenen del Barcelonès, seguides del 15,4% del Baix Llobregat i del 15,5% del Vallès Occidental, totes elles zones que la Generalitat classifica de nivell de tensió molt alta. També vam obtenir resposta del Vallès Oriental i del Maresme”, enumera. “La majoria de centres de treball d’aquestes pimes es troben en nuclis urbans, ciutats o polígons industrials”, afegeix.
Salaris de 100.000 euros rebutjats i pisos a nom de la societat
L’anonimat dels casos recollits per Pimec permet omplir una casella de comentaris, i Bonal en revisa alguns. “Una empresa relata com ha vist rebutjades ofertes de més de 100.000 euros bruts anuals pel cost del lloguer. Els candidats accepten propostes en altres llocs d'Europa on el percentatge de salari dedicat a l’habitatge és més baix”. D’altra banda, “una companyia afirma que la situació i tensió dels salaris l'obliga a apujar-los per damunt de l'IPC”. I un tercer testimoni: “Una societat va haver de posar un habitatge a nom de la mateixa empresa per rebre un treballador estranger, que venia amb visat i no trobava allotjament”.
Tots tres no són exemples massa aïllats per Oriol Alba, secretari general de Cecot, que coneix bé l'estudi i escolta cada dia el neguit de les empreses associades. “La dificultat per accedir a l'habitatge resta flexibilitat i mobilitat al mercat de treball”, sentencia, i planteja un exemple més: “Aconseguir una feina a Girona no implica automàticament poder-s'hi traslladar i trobar on viure, i això no ajuda el dinamisme econòmic”. A més, apunta a un altre efecte directament vinculat: l'acumulació de costos “no només d'habitatge, sinó energètics i de la cistella de la compra” acaba traslladant-se en pressions i increments salarials per a les empreses.
I quan el canvi de residència esdevé impossible, la mobilitat reapareix com l'altra cara de la mateixa moneda. Bonal destaca que més d’un empresari assevera que el fre principal va lligat amb l'odissea que suposa desplaçar-se des de l'àrea metropolitana cap a Barcelona o cap als polígons exteriors. En aquest sentit, Garcia qualifica el funcionament de Rodalies com "una ineficiència social i econòmica bastant important" per la “quantitat d'hores perdudes en desplaçaments”, alhora que reivindica la B-40 per al Vallès Oriental i Occidental com una “necessitat imperiosa” i assegura que, juntament amb el Baix Llobregat, formen "el cor industrial de Catalunya".
Alba (Cecot): “Aconseguir una feina a Girona no implica automàticament poder-s'hi traslladar i trobar on viure, i això no ajuda el dinamisme econòmic”
La mobilitat també camina al costat d’unes darreres dades d’inflació que “tampoc són bones”, lamenta Garcia. “La inflació erosiona el poder adquisitiu dels salaris, i, al cap i a la fi tot és un còctel perfecte que va en contra”, afegeix. “El sou va condicionat al cost de la vida, però les empreses també pateixen aquest encariment, creant un cercle que compromet la seva viabilitat”, complementa Alba.
“Agilitat urbanística” i construcció industrialitzada
Per trencar aquesta espiral, Alba fuig de la retòrica i anuncia que la patronal vallesana treballa en l’avantprojecte de llei de simplificació de tràmits urbanístics i ambientals. “La prioritat del Govern de construir desenes de milers d'habitatges hauria de ser nacional, però la clau és el temps. Trigar dos anys a obtenir una llicència és un obstacle inassumible”, critica el secretari general. Per la Cecot, retallar terminis no només desencallaria la creació d’habitatge, sinó que facilitaria l'expansió de les mateixes naus industrials i oxigenaria a tot el sector de la construcció i els seus serveis auxiliars.
En paral·lel, Alba introdueix un element d'innovació tecnològica que considera cabdal: la construcció industrialitzada i modular. “De la mateixa manera que cal agilitzar la norma, hem d'innovar en els processos de construcció. Ja hi ha empreses catalanes com Roca que fabriquen lavabos modulars, o la mateixa Sagrada Família, que també utilitza panells modulars per muntar estructures”, comenta.
Aquest canvi de model és una necessitat que el secretari general de Cecot considera del tot inajornable davant la realitat demogràfica que ve: “Catalunya, Espanya i Europa necessitaran rebre molta immigració els pròxims anys per cobrir llocs de treball davant l'envelliment de la població i la baixa natalitat. On viurà tota aquesta gent?”, alerta.
Solucions mancomunades, marc europeu i un Pacte Transversal
Si bé des de Pimec ja es van aventurar a proposar algunes mesures per aportar una mica de llum al final del túnel, Amat no va poder evitar mostrar la diferència que hi ha entre les grans corporacions que “poden organitzar línies de transport privat o fins i tot promoure habitatges corporatius”, i les pimes, que “no tenen la capacitat per fer-ho”. Bonal matisa que les grans empreses ja tenen l'obligació de disposar d’un pla de mobilitat si superen els 500 treballadors, però admet que la majoria de pimes necessiten “solucions mancomunades i suport institucional” per poder compartir plans de desplaçament.
Per la seva banda, Garcia adverteix que el context geopolític i l'encariment de l'energia ja pressionen notablement els marges. Per això, considera indispensable canviar l'enfocament: "L'habitatge s'ha de considerar una política estratègica de competitivitat, com ja ho és la mobilitat; sense això no podrem parlar mai d'un mercat laboral eficient". Alhora, reconeix que la situació arriba a punts crítics quan es perden oportunitats de negoci per manca de mans: "El més trist del món és tenir capacitat de créixer, tenir comandes i no poder tirar endavant aquests projectes perquè no tens persones".
Garcia (Consell de la Pime de Foment): "El més trist del món és tenir capacitat de créixer, tenir comandes i no poder tirar endavant aquests projectes perquè no tens persones"
La demanda de Garcia coincideix en el temps amb el pas endavant que ha donat aquesta mateixa setmana la Comissió Europea (CE), un moviment que ha generat rebombori pels rumors d'una possible interferència amb el pla de Barcelona d'eliminar les llicències turístiques. Tanmateix, la iniciativa no afectarà la decisió de prohibir la renovació i expedició d'aquests permisos a partir del 2028. Tot i que la nova Llei d'Habitatge Assequible promoguda per l'executiu d'Ursula von der Leyen busca crear un marc legal per restringir el lloguer temporal o la compra no residencial en zones tensionades, Brussel·les ha aclarit que el reglament només serà vinculant per a les mesures que s'adoptin un cop hagi entrat en vigor.
Així doncs, i sense receptes màgiques a la vista, moltes mirades apunten cap al Pacte Transversal per l’Habitatge a Catalunya, una iniciativa impulsada pels API que ja no consideren pròpia, sinó "de tots aquells que vulguin donar una resposta real al problema habitacional". Un dels seus Sants Grials és prioritzar la construcció assequible precisament a les zones amb més dinamisme i activitat econòmica. Per fer-ho, el pacte detalla un paquet de mesures concretes que exigeix incrementar de manera progressiva la inversió pública en aquesta matèria fins a assolir el 0,7% del PIB, mobilitzar el sòl -també per a habitatge social-, o blindar i reforçar la col·laboració publicoprivada, entre altres.
Les polítiques d’habitatge, recorda Bonal, "tenen un període de maduració lent, similar al de les reformes educatives”. Però la prioritat de construir més ja ha esdevingut el gran mantra compartit per patronals, agents i sindicats. Tanmateix, les dades de l’Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat) mostren que els habitatges acabats avui representen, a ulls de Bonal, “un 10% dels que es feien abans del 2008”. Una distància que constata que, per a Pimec, Foment i Cecot, la carpeta de l'habitatge serà una de les més exigents aquest nou curs.
Afegir VIA Empresa com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat