"L'artesania pot salvar el món" va ser el lema de la Setmana d'Artesania de Catalunya de l'any 2020. Un missatge que reivindicava el potencial transformador dels oficis artesanals i que aleshores, ho admeto, em va semblar una mica exagerat. Però això va ser fa cinc anys. Avui dia és innegable que l’artesania, no només s’ha convertit en un valor comercial a l’alça, sinó que també és el camí per crear productes singulars, diferencials i alhora sostenibles.
A casa nostra tenim exemples magnífics de com l’artesania pot dialogar amb la indústria per un futur millor. La col·laboració entre Barcelona 3D Ceramics i Ocean Ecostructures, per exemple, està implementant el coneixement de mestres artesans en la construcció d’estructures ceràmiques que faciliten la regeneració de la vida marina. El projecte rep el nom de Seareg. Si sumem el coneixement que els ceramistes tenen dels materials, la innovació tecnològica de la impressió 3D i la capacitat productiva d’una empresa en ple creixement, el resultat són uns mòduls personalitzats que faciliten la recuperació dels ecosistemes marins a qualsevol port o estructura subaquàtica. Un producte d’alt valor afegit, econòmicament i socialment.
Davant mateix de la Mediterrània, al Port Olímpic, trobem un altre exemple magnífic d’aquesta sinergia entre artesania i modernitat: el restaurant El Tribut. A El Tribut, les parets amaguen una estructura de canya trenada artesanalment, que dona forma a l’espai, millora l’aïllament i facilita el revestiment amb morter. Aquest espai ─homenatge a l’obra d’Antoni Gaudí─ respira artesania des de la seva estructura fins als detalls més ínfims. I això és precisament el que el converteix en una proposta de valor inimitable, construïda de manera sostenible, diferent a qualsevol restaurant del món.
"La col·laboració entre Barcelona 3D Ceramics i Ocean Ecostructures està implementant el coneixement de mestres artesans en la construcció d’estructures ceràmiques que faciliten la regeneració de la vida marina"
Experiències com les d’El Tribut o el projecte Seareg es presenten en els curtmetratges de la 7a Mostra Internacional d'Audiovisuals d'Artesania, que es podrà veure a Filmin fins al pròxim 12 d’octubre. És clar que de mostres d’experiències interessants amb l’artesania, n’hi hauria per fer dues i tres mostres cada any. Marques com Loewe, Tous o Gucci fa molt que exploten aquesta proposta de valor en els seus dissenys. De fet, Loewe no només incorpora tècniques artesanals sinó que fins i tot promou el Loewe Foundation Craft Prize, un premi internacional dedicat a la innovació i l'excel·lència en l'artesania contemporània.
El problema ─suposo que se’n pot dir així─ arriba en el moment en què algunes companyies s’apropien publicitàriament de l’atribut “artesanal” sense que hi hagi res d’artesania en la seva producció. Una falsedat difícil de desmentir, ja que rarament coneixem amb detall els processos i materials emprats en l’elaboració dels béns.
Però el que sí que sabem és que l’artesania és un art, que requereix molt ofici i molts coneixements: els consumidors i consumidores hem d’exigir que no ens venguin gat per llebre quan comprem un producte “artesanal”. Perquè, si ens conformem amb succedanis, o si no estem disposats a pagar el que costen hores i hores de treball, més d’hora que tard perdrem oficis centenars, perdrem les tècniques tradicionals i perdrem l’oportunitat de fer compatibles el creixement econòmic i el respecte pel planeta.