La bombeta encesa
06
de Març
de
2026
Entre el 22 i el 26 de febrer de 2026 va tenir lloc una nova edició d’EuroShop a Düsseldorf, probablement la fira més important de retail a Europa. Vaig tenir l’oportunitat d’acompanyar-hi diverses empreses catalanes, representants de cambres de comerç i companys del Departament d'Empresa i Treball.
Una constant de la visita −amb permís dels materials sostenibles− va ser la gran quantitat de solucions de robotització que vam descobrir. Abans fins i tot d’agafar l’avió, ja ens aturàvem davant de Self, la cafeteria robòtica de la Terminal 1 de l'Aeroport del Prat. Un cop a EuroShop, vam visitar l’estand del grup Moure, del Maresme, que presentava les seves botigues intel·ligents Big Fish. També vam poder conèixer les últimes novetats de Tally, el robot de Simbe Robotics que fa inventaris. I, a partir d’aquí, moltes altres idees per automatitzar els processos en punt de venda.
"Si volem continuar essent necessaris, només cal que de tant en tant se’ns encengui la bombeta"
L’endemà de la tornada em va passar una cosa curiosa. Quan vaig engegar el cotxe, al quadre de comandaments es va encendre un llum indicant algun problema amb les bombetes que il·luminen la matrícula. Coses que passen. Aquella mateixa tarda vaig anar a un centre d’automoció disposat a comprar bombetes noves. Però el cas és que la noia que em va atendre, veient en el meu historial de client que les havia canviat feia poc, va decidir sortir del taulell i anar a donar un cop d’ull al vehicle. Resultat? Les bombetes estaven perfectament. El problema era que el dia anterior, just quan trèiem els equipatges del maleter, n’havíem colpejat una sense voler, fent que quedés desencaixada i que els sensors del cotxe la detectessin com a fosa. La noia va prémer lleugerament la bombeta per col·locar-la al seu lloc i el testimoni del cotxe es va apagar al moment.
L’anècdota va fer preguntar-me què hauria passat si el centre d’automoció estigués atès per un robot: suposo que m’hauria servit les bombetes més adequades per al meu model de cotxe, m’hauria cobrat i potser m’hauria demanat que pitgés la icona d’una cara somrient. Em costa imaginar que hagués estat capaç d’intuir que soc un sapastre amb la mecànica i, arran d’això, hagués decidit reavaluar la meva comanda. Sigui com sigui, l’escena demostra que ser o no ser reemplaçats per màquines dependrà total i absolutament de nosaltres. Si volem continuar essent necessaris, només cal que de tant en tant se’ns encengui la bombeta.