Els joves i altres mamífers
18
de Gener
de
2026
En una societat envellida com la nostra, costaria trobar un sol agent econòmic o social que no estigui desesperat per atraure els joves de la generació Z. Empreses, gremis, escoles, sindicats, partits polítics... Tots necessiten compradors amb molts anys al davant, relleu generacional per als seus oficis o simplement nous membres per continuar sent rellevants.
Quan sento els representants d’aquestes institucions debatre sobre la importància de connectar amb els joves, sovint em fa la impressió que en parlen com si es tractés d’una espècie exòtica que hem d’atrapar. I no puc evitar imaginar-los arribant a casa al final del dia, asseient-se en una butaca al saló i contemplant orgullosos el cap dissecat d’un jove que tenen penjat a la paret.
El cas és que veure els joves com una mena de presa que hem d’estudiar ens porta a cometre errors recurrents:
Si vols saber-ne més
Primer error. Imitar el seu llenguatge, codis i comportament. Els nois i noies no són una bandada d’ànecs a la qual un caçador es pot acostar si prèviament s’ha recobert de plomes. Si pengem el vídeo d’un polític “bailongo” a TikTok, no només passaran de nosaltres, també pensaran que els prenem per ximples.
Segon error. Pensar que tot el jovent és un únic target. Que molts d’ells es vesteixin i es pentinin igual no significa que pensin el mateix. Tendim a buscar fórmules màgiques que “arribin als joves”, però rarament pensem a quin perfil de joves ens adrecem.
Tercer error. Oblidar-nos de quan érem joves. Ens centrem en allò que distingeix el jovent actual -l’ús intensiu de les xarxes socials, l’últim vídeo de la Rosalía...-, i ens oblidem dels atributs que tota la vida han estat inherents a la condició: els joves són curiosos, volen experimentar, es volen conèixer a si mateixos, pensen més en l’avui que en el demà.
"Evitar aquests errors potser passa perquè els adults deixem que les propostes per a joves les liderin simplement altres joves"
Quart error. Ens creiem més llestos que ells. Els fem enquestes o workshops per saber què pensen; però ho fem amb la intenció de conèixer la nostra presa i aprendre a manipular-la, no perquè ens importi realment què pensen els joves. Interpel·lar-los d’igual a igual és una primera demostració de respecte que de ben segur valoraran.
Evitar aquests errors potser passa perquè els adults deixem que les propostes per a joves les liderin simplement altres joves. Això sí, un cop hàgim apostat per aquesta fórmula, fem almenys l’esforç de buscar formes d’assegurar-nos visibilitat que no consisteixin a embrutar-los la web amb una pila de logotips institucionals.