Com el llenguatge no verbal decideix la credibilitat d’un líder

Quan s’acaba l’any, els líders no només parlen: es deixen veure.

Desembre és un moment únic. Els equips tanquen projectes, fan balanç, baixen el ritme i pugen les expectatives. És el mes en què els líders han de comunicar més i, sobretot, millor. En aquestes setmanes carregades d’emoció, de pressió i d’humanitat, hi ha una veritat que pesa més que qualsevol frase inspiradora: els equips no senten només paraules… escolten com les dius.

A final d’any, el llenguatge no verbal no és un detall. És el marcador emocional de la credibilitat. Els líders s’expliquen amb paraules, però se’ls jutja amb el cos.

Si vols saber-ne més

 

   

Carles Lombarte-Per què els directius també necessiten un 'speechwriter'

Vivim en un temps d’hipervisibilitat contínua. Un directiu ja no parla només en sales de juntes: parla davant de webcams, pantalles compartides, reunions híbrides i vídeos que volen per WhatsApp o LinkedIn abans que ell mateix acabi d’esmorzar. I en aquest escenari, la credibilitat no es construeix amb el que diem, sinó amb el que el cos confirma o desmenteix.

Segons el Journal of Nonverbal Behavior (2020), entre el 54% i el 60% de la confiança percebuda prové del comportament no verbal. I la Universitat de Princeton confirma que jutgem la competència d’una persona en 100 mil·lisegons. La ciència ho diu amb dades. La pràctica ho diu amb resultats. El cos és més ràpid que les paraules. Quan el discurs és correcte, però el cos diu la veritat.

"Quan el discurs i el cos divergeixen, sempre guanya el cos; el públic no recorda exactament què vas dir, recorda si s’ho va creure o no"

Hi ha un cas local que tots hem vist. Fa unes setmanes, una organització empresarial catalana presentava un canvi estratègic. El discurs del president era impecable: estructurat, positiu, serè. Però, el cos? El cos anava per lliure: mirada clavada als papers, braços enganxats al tors, postura rígida, una mitja passa enrere cada vegada que parlava d’un repte... La frase més repetida pels directius després de la reunió va ser: “El que ha dit està bé, però no m’ho he cregut.” I aquí hi ha la veritat incòmoda: quan el discurs i el cos divergeixen, sempre guanya el cos; el públic no recorda exactament què vas dir. Recorda si s’ho va creure o no.

Les cinc claus no verbals que decideixen la credibilitat d’un líder

1. Postura de lideratge. Quan el cos diu “estic aquí” abans de parlar. Una postura ferma —peus estables, espatlles obertes, centre equilibrat— és la primera declaració de lideratge. La Universitat de Colúmbia (2021) va demostrar que les postures expansives augmenten la sensació interna de control i la percepció externa d’autoritat. Una postura derrotada explica una història de derrota; una estable n'explica una de calma. Els equips no volen herois, sinó líders presents.
2. Gestos que sumen, la coreografia invisible de la credibilitat. Els gestos no són decoració: són estructura. Segons Amy Cuddy (Harvard), els gestos oberts i coherents augmenten fins a un 30% la percepció de competència. Els gestos efectius acompanyen la idea, donen ritme i ajuden a entendre. En canvi, els braços creuats, les mans amagades i els moviments nerviosos són gestos que resten. Un gest és un signe. I un líder és, en gran part, el conjunt dels seus signes.
3. Contacte visual. Es tracta del pont més ràpid cap a la confiança. Mirar als ulls és el gest que converteix un discurs en un diàleg. La recerca de Stanford (2018) ho confirma: augmenta la retenció i la percepció d’honestedat. A més, segons la tècnica de Carles Style, una idea equival a una mirada clara i sostinguda. És simple, potent i humà.
4. Moviment amb sentit. És a dir, quan l’espai parla per tu. I és que el moviment és narrativa. D'acord amb Stanford GSB, el moviment orientat a idees augmenta un 22% la retenció del missatge. Per tant, aquest és un moviment estratègic, atès que serveix per avançar per reforçar, aturar-se per subratllar i apropar-se per connectar. En definitiva, un moviment nerviós genera incertesa, mentre que un d'intencional transmet direcció. En un escenari, liderar és dirigir l’espai.
5. El somriure autèntic, la microexpressió més poderosa del lideratge. Harvard Medical School ho diu clar: un somriure genuí redueix cortisol i genera confiança. No és un recurs estètic, sinó un regulador emocional aplicat al lideratge. Un somriure fals es nota, però un somriure sincer contagia. I al desembre, quan els equips estan més saturats i més sensibles, això té un impacte multiplicat.

"El cos és l’únic KPI que un líder no pot maquillar. No menteix, no improvisa i no dissimula. És la veritat física del lideratge"

Per què tot plegat pesa més al desembre? Hi ha tres motius i cap excusa. El primer és que el final d’any és emocional, la gent escolta amb el cor, no amb les orelles. El segon a tenir en compte és que tot pot circular fora de la sala; el cos del líder forma part del brànding de l’empresa. I el tercer apunt és que la confiança és el primer regal que espera un equip, i aquest només arriba quan hi ha coherència.

El cos és l’únic KPI que un líder no pot maquillar. No menteix, no improvisa i no dissimula. És la veritat física del lideratge. I en aquest final d’any —quan cada gest pesa, quan cada mirada importa i quan cada paraula s’avalua— el cos del líder parla abans de qualsevol discurs. Així, un líder que domina la seva narrativa corporal inspira més, connecta més i genera confiança d’una manera impossible d’imitar per cap algoritme.

Perquè liderar no és dir. És encarnar. És fer que el cos, la veu i la paraula apuntin cap a la mateixa veritat. En un desembre ple de discursos, recordem-ho: el cos no menteix. Un líder tampoc hauria de fer-ho.