Per què els directius també necessiten un 'speechwriter'
06
de Setembre
de
2025
Què tenen en comú John F. Kennedy, Robert Kennedy, Bill Clinton i Barack Obama? Tots ells van ser oradors brillants, i tots ells van comptar amb una figura clau sovint invisible: un speechwriter o escriptor de discursos. En el seu cas, Ted Sorensen, considerat per molts el millor de la història.
Un dels grans noms actuals és Jon Favreau. Amb només 23 anys ja escrivia per al senador John Kerry i, a la Convenció Demòcrata del 2004, va coincidir amb un jove Barack Obama. Aquella trobada va marcar el seu futur: Obama el va incorporar com a responsable dels seus discursos i, el 2009, Favreau es va convertir en el director de redacció de la Casa Blanca més jove de la història després de James Fallows (Carter). Al seu costat, noms com Adam Frankel i Ben Rhodes van demostrar que hi havia una nova generació de plomes joves i preparades.
Si vols saber-ne més
El 2013, Favreau va deixar la Casa Blanca per dedicar-se al cinema i va ser substituït per Cody Keenan, que va acompanyar Obama fins al final del seu mandat. A Europa, també hi ha casos destacats, com Quentin Lafay, amb només 27 anys responsable dels discursos d’Emmanuel Macron a les presidencials franceses.
I a prop de casa nostra? Tot i que menys mediàtics, també hi ha figures rellevants. Fernando Ónega va ser l’autor del famós Puedo prometer y prometo d’Adolfo Suárez. Miguel Barroso va escriure per José Luis Rodríguez Zapatero i Carme Chacón. Pedro Arriola va col·laborar amb Aznar i Rajoy. Frigdiano Álvaro Durántez, amb el rei Felip VI. I a Catalunya, Jaume Badia va treballar amb Pasqual Maragall.
El valor dels discursos més enllà de la política
Si bé la política és el terreny on els speechwriters han estat més visibles, la seva importància s’estén molt més enllà. En el món empresarial, també hi ha discursos que han marcat època. El més conegut és el famós Stay hungry, stay foolish de Steve Jobs a Stanford, convertit en un manifest de l’esperit emprenedor. Però darrere d’aquestes intervencions hi ha sempre hores de preparació, esborranys i professionals que ajuden a donar forma a les idees.
"Quan una presentació davant del consell d’administració, una ronda de finançament o un acte institucional pot condicionar el futur d’una companyia, cada paraula pesa"
També Elon Musk, Sheryl Sandberg o Satya Nadella han entès que el relat d’una empresa no només s’explica amb números i productes, sinó amb històries que connecten emocionalment amb clients, inversors i empleats. Quan una presentació davant del consell d’administració, una ronda de finançament o un acte institucional pot condicionar el futur d’una companyia, cada paraula pesa.
I més a prop, tenim casos a Catalunya on la comunicació corporativa ha estat clau. Des dels discursos institucionals de Salvador Gabarró a Gas Natural Fenosa fins a les presentacions públiques d'Isidre Fainé a CaixaBank, o les pitches de startups que aconsegueixen aixecar inversió internacional. En tots aquests moments, la manera com s’expliquen els projectes ha estat tan decisiva com el projecte mateix.
Una eina estratègica de lideratge
El missatge és clar: darrere d’un bon discurs sempre hi ha una ploma inspirada. A la política, però també a l’empresa i al món associatiu. Saber comunicar és liderar. I molts cops, comptar amb algú que ajudi a posar les idees en paraules pot marcar la diferència entre passar desapercebut o deixar empremta.
En temps d’hiperconnectivitat, on cada declaració pot ser amplificada a les xarxes socials en qüestió de segons, la importància d’un bon discurs és encara més gran. No es tracta només de tenir bones idees, sinó de saber-les transmetre amb claredat, emoció i coherència. Aquí és on la figura del speechwriter entra en joc com a recurs estratègic d'oratòria directiva i comunicació corporativa.
"En temps d’hiperconnectivitat, on cada declaració pot ser amplificada a les xarxes socials en qüestió de segons, la importància d’un bon discurs és encara més gran"
Com a formador en oratòria i comunicació, veig cada vegada més directius i empresaris que descobreixen el valor d’un speechwriter. A Catalunya encara no existeix del tot aquesta cultura, i això és un dèficit competitiu. No és un luxe, és una eina estratègica. En un entorn on cada paraula pot obrir portes o tancar-les, tenir algú que transformi idees en missatges clars i inspiradors pot ser la clau per guanyar credibilitat i influència.
I la pregunta és: què passaria si a la seva empresa les paraules es curessin tant com els números?