És agost. Tot sembla més lent. Hi ha qui fa vacances, altres simplement baixen el ritme. Però el correu arriba igual. I de sobte… una crisi. Un client que se’n va. Un canvi inesperat. Un conflicte intern que surt a la llum. I aleshores, qui dona la cara?
Les crisis no tenen vacances. I els bons líders tampoc. No perquè no descansin, sinó perquè assumeixen la responsabilitat de comunicar, fins i tot quan la tempesta arriba amb xancles i protector solar.
En un món on tot es comunica en temps real, gestionar una crisi no és només resoldre el problema: és també gestionar el relat. Per això, la comunicació no pot anar a remolc. Ha de formar part del pla de resposta des del primer moment. En moments delicats, comunicar bé no és opcional: és liderar. I fer-ho amb claredat, empatia i oportunitat pot ser el que marca la diferència entre apagar el foc o deixar que s’escampi.
Quan la paraula salva… o enfonsa
Tots hem vist com una mala comunicació pot fer créixer el problema. Quan Glovo va anunciar els seus ajustos de plantilla, el to va sonar fred i distant. En ple agost, i amb la plantilla mig dispersa, el missatge es va viure com una desconnexió emocional. En canvi, altres empreses —com Wallbox o Factorial— han sabut sortir a escena quan tocava, posar context i reconèixer l’impacte personal de les decisions.
També conec el cas d’una pime industrial que va patir una crisi de reputació per un error tècnic en un projecte públic. En lloc d’amagar-se, el director general va convocar una roda de premsa, va explicar els fets amb transparència i va assumir responsabilitats. Aquella acció no només va desactivar la crisi, sinó que va reforçar la percepció de seriositat i compromís per part de l’empresa. I això, en ple mes d’agost.
"En un món on tot es comunica en temps real, gestionar una crisi no és només resoldre el problema: és també gestionar el relat"
O el cas d’una directora d’un centre educatiu que, en ple 17 d’agost, va decidir convocar una reunió extraordinària per explicar un cas intern de conflicte mal gestionat. Va sortir davant dels equips amb un missatge clar: “No soc aquí per justificar errors, sinó per assumir-los i explicar com ho corregirem.” Aquell gest va fer més per la confiança del claustre que qualsevol correu o comunicat.
A l’altre extrem, hi ha casos en què el silenci o el cinisme poden ser letals. Fa pocs anys, una cadena de restauració va tenir un brot alimentari en ple estiu. La manca de comunicació durant dies va fer que la crisi escalés als mitjans i a les xarxes, afectant greument la marca. Quan finalment van parlar, ja no lideraven el relat.
Quatre claus per comunicar en temps difícils (fins i tot a l’agost)
- Mostra’t abans de tenir-ho tot resolt. Millor un missatge humà avui que una nota perfecta d’aquí a deu dies.
- Explica el què, el perquè i el que faràs. Si no pots explicar-ho en tres frases clares, no ho tens encara prou pensat.
- El lideratge es comunica en primera persona. Delegar la comunicació pot sonar a por o desconnexió. I això es paga car.
- No deixis la comunicació en mans del soroll. El silenci institucional genera especulació, no confiança.
Quan tot crema, comunica amb cap fred
Podem fer veure que no passa res. Esperar que tot es calmi sol. O podem sortir a parlar —amb claredat, respecte i fermesa. No cal fer un discurs èpic. N’hi ha prou amb parlar com a persones que lideren i escolten. El silenci, en una crisi, pot semblar prudència… però sovint és desconnexió. I en aquest món hiperconnectat, el que no expliques tu, ho explicaran altres.
L’estiu pot ser un bon moment per practicar una comunicació més directa, més empàtica i més honesta. No hi ha millor temporada per recordar que liderar també és saber explicar. Fer-ho bé pot refrescar la confiança —fins i tot quan la calor s'intensifica. Perquè quan tot trontolla, la paraula no és un detall. És el teu millor actiu. Si no lideres el relat, algú altre ho farà per tu. I potser no et sortirà gratis.