Espanya davant el repte del relleu industrial

Espanya s'enfronta a un desafiament crític per al seu desenvolupament econòmic, social i sostenible: assegurar el relleu generacional al sector industrial. En un moment en què milers de joves busquen oportunitats professionals, moltes fàbriques del país tenen dificultats per cobrir llocs tècnics qualificats. Aquesta paradoxa revela una escletxa preocupant entre la formació disponible, les aspiracions de les noves generacions i les necessitats de l'economia productiva.

Prop del 84% de les empreses productives afirmen tenir dificultats per trobar els perfils qualificats que necessiten. I no es tracta només d’un problema d’ocupabilitat: està en joc la nostra capacitat per innovar, generar valor afegit i respondre als grans reptes del segle XXI. Perquè és precisament en la indústria on neixen moltes de les solucions que marcaran el futur en àrees com l’electrificació de la mobilitat, l’eficiència energètica, l’economia circular o la descarbonització de processos. La sostenibilitat no serà una realitat sense una activitat industrial forta i dotada del millor equip humà.

Si vols saber-ne més

 

   

Miquel Sàmper: "L'única diferència entre Catalunya i Alemanya és el nombre de grans empreses"

Tanmateix, l’àmbit industrial continua sent percebut per molts joves com un àmbit rutinari i poc estimulant. Res més lluny de la realitat. Les plantes d’avui són espais tecnològics i col·laboratius, on l’automatització, la intel·ligència artificial, l’anàlisi de dades o els nous materials obren nous camins per a la creativitat, l’impacte positiu i l’aprenentatge constant. És urgent aconseguir canviar la narrativa que a vegades acompanya la indústria i mostrar el que realment és: un motor d’innovació, d’estabilitat laboral i de contribució directa a la societat.

Un dels riscos més grans que afrontem en aquest sentit és l’envelliment de les plantilles. Més de la meitat dels treballadors del sector industrial a Espanya ja superen els 45 anys, i molts professionals altament qualificats s’apropen a la jubilació sense que hi hagi una pedrera preparada per prendre’n el relleu. Aquest buit generacional no només amenaça de provocar una pèrdua de coneixement tècnic acumulat durant dècades, sinó que debilita la capacitat del país per sostenir una base productiva competitiva a llarg termini.

En aquest context, cal un canvi d’enfocament en la manera com projectem el valor de la indústria, no només com a motor econòmic, sinó també com a generadora d’oportunitats reals. Es tracta d’un dels àmbits amb més capacitat per oferir ocupació de qualitat, ben remunerada i amb alta estabilitat. A més, la transformació sostenible i tecnològica que travessa el sector productiu obre noves oportunitats per a perfils tècnics que dominin noves eines digitals. Un exemple clar el trobem en el sector químic, del qual formo part, on més del 90 % dels titulats en Formació Professional accedeixen a una feina relacionada amb la seva formació, i ho fan amb salaris i altres beneficis molt competitius en comparació amb les mateixes titulacions en altres sectors professionals.

"Cal un canvi d’enfocament en la manera com projectem el valor de la indústria, no només com a motor econòmic, sinó també com a generadora d’oportunitats reals"

A parer meu, la Formació Professional en l’àmbit industrial, i especialment l'FP Dual, juga un paper decisiu en aquest procés. El seu enfocament pràctic, alineat amb les necessitats de les empreses, és clau per tancar la bretxa entre l’aula i el centre productiu. No obstant això, la seva implantació continua sent limitada a Espanya, i encara representa un percentatge reduït del total d’estudiants. Aquí, el paper de les administracions públiques és fonamental per activar incentius, consolidar marcs de col·laboració publicoprivada i promoure una estratègia de pedagogia social que faci valdre aquesta modalitat formativa com una opció atractiva de futur.

Des de l’àmbit empresarial també tenim una responsabilitat clara: continuar obrint les nostres portes, reforçar els vincles amb l’entorn educatiu i generar més experiències que permetin als joves descobrir el potencial de treballar en la indústria. Fer-ho és una inversió de present que garanteix el futur de la nostra activitat.

Perquè l’atracció de talent a la indústria és una qüestió de país. No podem permetre’ns que centenars de milers de llocs de treball de qualitat quedin sense cobrir per manca de perfils adequats. S’estima que, d’aquí al 2030, es crearan més de 230.000 nous llocs de treball lligats a l'FP, molts d’ells en sectors industrials. Però si no actuem ara, aquests llocs podrien perdre’s.

"Apostar pel talent jove en l’àmbit industrial és molt més que una mesura econòmica. És una declaració d’intencions sobre el model de país que volem construir"

Si apostem decididament per atraure talent jove cap al teixit productiu, no només contribuirem a impulsar l’ocupabilitat de les noves generacions, sinó que també enfortirem la capacitat d’Espanya per avançar i prosperar en un entorn global cada cop més competitiu. Perquè aquest talent jove no només cobrirà vacants: està cridat a liderar el demà. L’ecosistema productiu materialitza moltes de les solucions que imaginem per construir un futur més sostenible. A les nostres fàbriques és on la innovació pren forma i les idees esdevenen realitat. Allà neixen els envasos biodegradables, les pales dels aerogeneradors o els materials que permeten desenvolupar infraestructures més eficients. I perquè tot això sigui possible, necessitem operadors de planta, tècnics de manteniment, analistes de laboratori o experts en sostenibilitat.

Apostar pel talent jove en l’àmbit industrial és molt més que una mesura econòmica. És una declaració d’intencions sobre el model de país que volem construir. Un país que innova, que genera oportunitats i que transforma els desafiaments en solucions concretes. Un país que no es conforma a imaginar el futur, sinó que el fabrica amb les seves pròpies mans.