Els establiments de proximitat també són seguretat urbana

22 de Maig de 2026

Durant anys hem analitzat el comerç, però els establiments de proximitat són molts més. Són tots aquells que trobem als nostres carrers, restaurants, bars, gimnasos, petits industrials, artesans i professionals independents, i ho hem estudiat gairebé exclusivament des d’una perspectiva econòmica: facturació, ocupació, competitivitat o hàbits de consum. Però cada cop hi ha més evidència urbanística, criminològica i social que ens obliga a ampliar la mirada. Quan desapareixen els establiments de barri, no només es perd activitat econòmica; també es debilita la vida urbana i la cohesió social dels nostres barris i pobles.

La relació entre espai urbà i seguretat no és nova. Ja el 1961, l’urbanista i activista Jane Jacobs va formular una idea que avui continua plenament vigent a la seva obra The Death and Life of Great American Cities: els carrers vius són més segurs que els carrers buits. Jacobs defensava que la presència constant de persones, comerços i activitat quotidiana genera els anomenats “ulls al carrer”, és a dir, una vigilància informal que contribueix a prevenir conductes incíviques i oportunitats delictives.

"Quan desapareixen els establiments de barri, no només es perd activitat econòmica; també es debilita la vida urbana i la cohesió social"

Aquest plantejament és avui una de les bases de l’urbanisme preventiu i de models contemporanis com la ciutat dels quinze minuts. També inspira marcs internacionals com el Crime Prevention Through Environmental Design (CPTED), àmpliament utilitzat a Europa i al Canadà, que sosté que el disseny urbà, la il·luminació, la visibilitat i l’activitat comercial poden reduir la vulnerabilitat dels espais urbans.

La idea és senzilla, però poderosa: un barri amb persianes abaixades, locals buits i poca activitat quotidiana és un barri més exposat a la degradació urbana i a la percepció d’inseguretat. En canvi, quan hi ha establiments de proximitat, hi ha llum, moviment, interacció social i vida al carrer. Hi ha persones entrant i sortint, observant, compartint espai públic i generant comunitat, aquesta quotidianitat actua com un factor protector.

A Barcelona i en altres ciutats europees, diversos estudis apunten en aquesta mateixa direcció. L’Institut Metropolità, a través de l’Enquesta de Victimització de Barcelona, conclou que la percepció de seguretat depèn en gran part de la vitalitat urbana, de la presència de persones i de la qualitat del teixit social i comercial. Els espais percebuts com a més insegurs acostumen a ser zones degradades, poc freqüentades o amb baixa activitat social.

"Un barri amb persianes abaixades, locals buits i poca activitat quotidiana és un barri més exposat a la degradació urbana i a la percepció d’inseguretat"

També el Col·lectiu Punt 6, des de la perspectiva de l’urbanisme feminista, ha posat l’accent en la relació entre seguretat percebuda i vida quotidiana. Els seus estudis remarquen que l’absència d’activitat comercial i les fractures urbanes augmenten la sensació de vulnerabilitat, especialment en col·lectius que fan un ús més intensiu de l’espai públic.

En aquest context, cal entendre que el comerç i la resta d’establiments de proximitat compleixen una funció que va molt més enllà de la venda de productes o serveis. Són infraestructura social. És cohesió urbana. És xarxa comunitària. I també és seguretat passiva.

Quan una farmàcia abaixa la persiana en un barri o poble, i cito la farmàcia perquè sol ser dels darrers que tanquen, no només desapareix un servei essencial. També es perd un punt de llum, una presència constant, un espai de confiança i una peça del teixit quotidià que dona vida al carrer. El mateix passa amb qualsevol altre establiment de proximitat.

Per això, les polítiques públiques orientades a protegir el comerç i els establiments locals no haurien de considerar-se únicament mesures econòmiques. Són també polítiques urbanes, socials i de prevenció. Preservar la vida comercial dels barris és preservar espais habitats, actius, segurs i cohesionats.

El debat actual ja no és si “menys comerç o establiments significa més crim”. El consens acadèmic és més sofisticat i, probablement, més rellevant: la desaparició de vida quotidiana debilita la vigilància informal, erosiona la cohesió social i augmenta la vulnerabilitat davant la degradació, l’incivisme i la delinqüència oportunista.

I és aquí on el comerç i resta d’establiments de proximitat recuperen tot el seu valor estratègic. No només com a motor econòmic, sinó com un element imprescindible per construir barris i pobles més vius, més humans i també més segurs.