Cada edició del MWC serveix de termòmetre per mesurar el ritme de la innovació global i ens obre una finestra al que vindrà. Un cop allunyats dels focus i l’atenció mediàtica, el que roman són les grans línies estratègiques i el compàs d’un full de ruta. El 2026 no va de robots ballarins ni de pantalles plegables ultrafines, sinó dels temes que realment preocupen a les empreses que desenvolupen i consumeixen tecnologia: l’eficiència, la sobirania i la viabilitat tècnica.
El tema estrella és, sens dubte, la intel·ligència artificial. Si ens donessin un euro cada vegada que sentim "Agentic AI", probablement no ens caldria tornar a l'oficina. Però quan els llums s’apaguen, percebem una angoixa real: com aterrem aquesta tecnologia, com l’apliquem i com la posem al servei dels negocis.
Ja no parlem de xatbots que escriuen correus, sinó d’agents autònoms que prenen decisions operatives i executen tasques complexes. Aquesta és una eina clau per a la reindustrialització del territori, que ens permetrà optimitzar el consum d’energia en temps real o predir problemes en les cadenes de subministrament abans que succeeixin. Però la pregunta del milió és: com ho aconseguim? Com modernitzem la infraestructura, com fem que la IA pugui “veure” totes les dades necessàries perquè pugui prendre aquestes decisions? Com fem que aquestes solucions siguin assequibles, gestionables i útils per a la nostra realitat sectorial? Aquest és el gran tema amagat: l’eficiència operativa. Mentre els gegants tecnològics ens venen models universals, el teixit industrial busca solucions sobiranes i específiques.
"Mentre els gegants tecnològics ens venen models universals, el teixit industrial busca solucions sobiranes i específiques"
Aquesta necessitat d’aterratge tecnològic ens porta a una conclusió estratègica: en un mercat global, la solució per a la competitivitat catalana és més local que mai. Ja no ens cal mirar exclusivament a Silicon Valley per trobar respostes; tenim solucions de km 0, des de les empreses que van omplir el 4YFN fins a centres de recerca com i2CAT
Aquí és on el nostre paper com a node de validació tecnològica esdevé crític, actuant com el pont entre l’experimentació, la validació i la posada en marxa. El nostre objectiu és garantir que la innovació no sigui un salt al buit, sinó una inversió segura i de futur, i ho fem proveint l’arquitectura digital perquè la nostra indústria pugui adoptar solucions de proximitat amb total confiança.
Més enllà de la IA, aquest any està demostrant ser un punt d'inflexió en el món de les comunicacions: el futur de la connectivitat és multitecnològic. Estem posant les bases per un canvi de paradigma on les xarxes híbrides seran la nova realitat: nodes terrestres, nodes satel·litaris, computació a l’edge i al cloud, tot plegat operant com un sol sistema adaptatiu.
L’àmbit espacial ha irromput definitivament com un element fonamental de la infraestructura de connectivitat. Conceptes com les xarxes no terrestres (NTN) ja impregnen el discurs tecnològic global i el nostre satèl·lit 6GStarLab n’és l’exemple perfecte: l’espai ja no és un convidat exòtic, sinó que és una tecnologia habilitadora. Una tecnologia que ens ha de garantir que un sensor en un polígon de Reus o un camió circulant per la plana de Lleida mai perdin la seva ànima digital. És part d’un full de ruta que contribueix a la resiliència del territori.
"Estem posant les bases per un canvi de paradigma on les xarxes híbrides seran la nova realitat: nodes terrestres, nodes satel·litaris, computació a l’'edge' i al 'cloud'"
Finalment, no ens podem oblidar de la quàntica, que ha deixat de ser una promesa en l’àmbit de la recerca per colar-se de ple a les agendes estratègiques. És una tendència silenciosa, però implacable que torna a mirar cap a l'espai perquè, per viatjar grans distàncies, la quàntica necessita fer-ho per satèl·lit.
Tot plegat és la materialització no només del que estem observant, sinó del que estem construint dia a dia amb la nostra recerca: el futur passa per la convergència tecnològica. La quàntica, la intel·ligència artificial i les infraestructures terrestres i espacials estan passant de ser cosins llunyans a germans per construir una connectivitat que requerirà la col·laboració de tothom. No parlem només de disciplines, sinó també d’actors: des d’administracions i universitats fins a la indústria. En última instància, és un recordatori que la rellevància del nostre ecosistema dependrà de qui té la capacitat tècnica per validar i garantir que la tecnologia realment funcioni i generi valor cada dia de l'any.