Prendre decisions des del cansament té conseqüències reals

Hi ha dies -i desembre en va ple- on sembla que tot empeny. L’any es tanca, les decisions s’acumulen, les reunions es multipliquen, i aquell espai mental que volies reservar per pensar, desapareix entre urgències.

Són dies en què el focus es difumina, les llistes s’allarguen i les veus del “hauries de” es fan molt més fortes que la teva pròpia veu.

I aquí ve la part delicada: si escoltes només el soroll extern, acabes prenent decisions que no et representen. I si no escoltes res... Acabes carregant, assumint, sobrevivint.

He treballat amb prou directius i equips com per saber que el problema no és no saber què vols fer. El problema és no poder escoltar-te enmig de tot el soroll.

Una decisió feta des del cansament difícilment serà bona. Una reunió improvisada pot tenir conseqüències de mesos. Un “ja m'ho miraré després” pot convertir-se en un conflicte en cadena.

"Quantes de les decisions que prens al desembre estan realment alineades amb el que vols? No amb el que toca. No amb el que pressiona. Amb el que TU vols que passi"

Això no va d’esperar a tenir-ho tot clar. Va de tenir prou claredat per no decidir en pilot automàtic.

Tens gent que et demana claredat, i tu encara no tens clar ni per on començar. Arribes a casa amb el cap tan ple que no saps què has decidit avui. Sents que la teva agenda està plena i no saps de què.

Vaig a compartir amb tu una escena que he vist massa cops: Un directiu que arriba a la reunió sense temps, revisant el mòbil mentre li exposen un problema. Assenteix, pren una decisió ràpida i... s’acaba embolicant més. No perquè no tingui capacitat. Sinó perquè no té espai.

I aquí ve la reflexió que moltes empreses encara eviten: Quantes de les decisions que prens al desembre estan realment alineades amb el que vols? No amb el que toca. No amb el que pressiona. Amb el que TU vols que passi. 

Per això, desembre no hauria de ser només tancar carpetes. Hauria de ser també un mes per fer espai. Per fer net. Per revisar si allò que arrossegues, encara et representa. Per mirar la manera en què treballes, decideixes i col·labores i preguntar-te si és sostenible. Perquè si no ho és ara, menys ho serà el gener.

"Si avui només poguessis fer una cosa per tu i pel teu equip, que sigui aquesta: atura’t vint minuts, apaga el mòbil, i escriu tres coses que portes fent tot l’any i que ja no vols fer més"

Si avui només poguessis fer una cosa per tu i pel teu equip, que sigui aquesta: atura’t vint minuts, apaga el mòbil, i escriu tres coses que portes fent tot l’any i que ja no vols fer més. No esperis a tenir el pla, comença per mirar el mapa.

Hi ha una força molt poderosa en dir “això ho deixo aquí”. Perquè quan deixes espai, apareix el criteri.

Desembre és, per a molts, un mes de pressa. I també, el mes on tornes a marcar direcció. No cal fer-ho tot diferent. Només cal fer el primer pas amb intenció.

Encara ets a temps d’acabar-lo decidint tu. I si no saps per on començar: comença per mirar què et dona força, amb quina mentalitat estàs decidint, i si el que fas et porta on vols. Aquesta no és la feina de gener. És la feina de qui vol liderar amb criteri. I sí, es pot començar ara.