En entorns de recerca s’acostuma a sentir la frase: “El món està ple de grans solucions buscant un problema”. I, sovint, és cert. Com a responsable de negoci d’innovació per empreses a i2CAT, he vist com projectes tecnològics brillants queden tancats en un calaix perquè ningú va saber connectar-los amb una necessitat real de mercat. També he vist l’altra cara: empreses amb reptes urgents que no troben el camí per accedir al coneixement capaç de resoldre’ls. Donar resposta a les dues estratègies és el nostre repte etern, resoldre la dicotomia entre tech push (quan la innovació és impulsada per la tecnologia disponible) i market pull (quan la innovació ve guiada per les necessitats del mercat).
Sense escoltar el mercat, moltes investigacions es perden perquè no troben aplicació. Però sense recerca visionària i arriscada tampoc tindríem les bases de moltes tecnologies actuals. Els centres de recerca, doncs, hem de ser capaços de captar oportunitats de negoci i, al mateix temps, d’experimentar amb idees que avui no tenen mercat, però que poden canviar-lo completament en el futur. I la solució suposa, justament, no haver d’escollir-ne una o altra, sinó conviure amb ambdues i ser capaços d’executar-les amb èxit.
"He vist com projectes tecnològics brillants queden tancats en un calaix perquè ningú va saber connectar-los amb una necessitat real de mercat"
Catalunya viu un moment privilegiat en termes d’ecosistema TIC. Comptem amb centres tecnològics, universitats, empreses emergents, pimes i corporacions que treballen en àmbits punters com el 5G i 6G, la intel·ligència artificial, la ciberseguretat, la quàntica o la blockchain. Aquesta riquesa de coneixement és un actiu de primer ordre per posicionar el país i les empreses catalanes dins l’estratègia digital europea. Tanmateix, el coneixement per si sol no genera competitivitat. És necessari transformar-lo en productes, serveis i solucions que donin resposta a necessitats concretes del teixit empresarial i de la ciutadania.
Però, com ho fem?
Per moltes pimes, col·laborar amb la recerca pot semblar llunyà o massa car. La clau és fer-la propera i tangible. Quan els centres de recerca traduïm el coneixement a solucions i llenguatges de negoci concrets, oferim la possibilitat de validar la tecnologia mitjançant proves assequibles, expliquem casos d’èxit similars i acompanyem en l’accés a fons públics, reduïm la percepció de risc en les empreses i obrim noves oportunitats. Identificar i difondre els casos d’èxit és bàsic perquè demostrarem a les empreses que la recerca aplicada permet accelerar el temps de sortida al mercat, millorar la competitivitat i generar noves línies de negoci i les inspira a identificar els seus propis casos d’ús.
"La recerca aplicada permet accelerar el temps de sortida al mercat, millorar la competitivitat i generar noves línies de negoci"
Els centres de recerca juguem un paper clau, però es necessita col·laboració entre recerca, empreses, administració pública i ciutadania. Els centres aportem coneixement i tecnologia, les empreses transformen aquest coneixement en productes i serveis escalables i les institucions han de crear polítiques, finançament i mecanismes per fer-ho possible i arribar a la ciutadania. Catalunya ha avançat en aquesta direcció: tenim instruments promoguts per les nostres institucions per acostar la recerca i la innovació a les empreses, com el Programa de Compra Pública d’Innovació RIS3CAT 2030, que permet desenvolupar solucions a partir de reptes reals de l’administració; el Sistema Dinàmic d’Adquisició del CTTI, amb 6.520 milions d’euros per contractar solucions TIC de manera més àgil i oberta; o els Cupons a la Competitivitat Empresarial d’Acció, que ofereixen subvencions perquè les pimes puguin provar nova tecnologia.
Tot i aquests avenços, els reptes continuen sent importants.
Cal crear més canals de comunicació entre empreses i centres perquè les necessitats empresarials arribin de manera clara als equips que investiguen. Els centres de recerca han de dissenyar una organització orientada a client (empresa-administració-ciutadà) i cal disposar de perfils de negoci que professionalitzin el procés de venda de principi a fi. Als centres d’investigació hem d’instaurar processos i regles de negoci per vendre més i millor la innovació i la recerca que fem, i això comença per canviar el model d’innovació, passant d’un procés lineal a un procés cíclic on la visió de negoci s’integra des de l’inici, quan es conceptualitza la recerca.
Cal facilitar l’accés de les pimes a la innovació amb models flexibles de col·laboració que no suposin grans barreres d’entrada, promovent consorcis i projectes compartits que permetin a les pimes innovar amb menys risc i cost. Cal impulsar el talent digital, promovent programes de formació i reciclatge digital en col·laboració amb universitats i centres tecnològics per garantir talent qualificat sense el qual la recerca i el negoci no poden convergir, i cal enfortir la presència internacional perquè les solucions creades a Catalunya competeixin en mercats globals potenciant la participació en fires, missions i xarxes internacionals que donin visibilitat global a les solucions desenvolupades a Catalunya.
"Cal facilitar l’accés de les pimes a la innovació amb models flexibles de col·laboració que no suposin grans barreres d’entrada"
Catalunya té tots els ingredients per ser un hub europeu d’innovació digital amb impacte: centres de recerca excel·lents, empreses amb ganes de créixer i institucions compromeses amb la transformació digital. Perquè això sigui una realitat, cal assumir un principi bàsic: la innovació comença quan invertim, arrisquem i escoltem el mercat i acaba quan la tecnologia genera benestar i competitivitat. El repte ja no és fer més recerca, sinó aconseguir que arribi més lluny i que es converteixi en oportunitats de negoci, creixement econòmic i millora de la vida de les persones.
Aquesta hauria de ser la brúixola que guiï la innovació catalana en els pròxims anys.