La transició cap a energies renovables: un camí ferm, però encara insuficient
12
de Setembre
de
2025
La crisi climàtica ja no admet dilacions. L'última cimera del clima (COP28) va fixar un objectiu clar: triplicar la capacitat mundial d'energies renovables per al 2030. Un repte enorme que implica no només desplegar més plaques solars o aerogeneradors, sinó també repensar com produïm, consumim i distribuïm energia. En aquest escenari, les renovables es presenten com la gran solució tecnològica per descarbonitzar l'economia.
Tot i això, casos com l'apagada del 28 d'abril a Espanya evidencien que no n'hi ha prou amb generar més electricitat neta: és imprescindible adaptar les infraestructures i els sistemes elèctrics per integrar aquesta energia de forma segura i estable. Aconseguir-ho exigeix alguna cosa més que innovació: cal acció col·lectiva i coordinació global.
"No n'hi ha prou amb generar més electricitat neta: és imprescindible adaptar les infraestructures i els sistemes per integrar aquesta energia de forma segura i estable"
Avanços notables, tot i que desiguals
Les dades mostren que avancem ràpidament, però no prou. L'Agència Internacional de l'Energia (IEA) estima que la capacitat renovable global creixerà 2,7 vegades fins al 2030, cosa que superaria en un 25% els objectius actuals, però lluny de la meta de triplicar assumida a la COP28.
Segons l'Agència Internacional d'Energies Renovables (IRENA), el 2024 es van afegir 585 GW de capacitat renovable a tot el món, el 92,5% de tota l'expansió energètica global. Amb això, la capacitat total instal·lada ja arriba als 4.448 GW, cosa que suposa el creixement anual més gran registrat fins ara: un 15,1%. Així i tot, IRENA adverteix que no n'hi ha prou: per complir l'objectiu del 2030, el ritme de creixement hauria de ser del 16,6% anual d'ara endavant.
La transició té també un clar líder: la Xina concentra el 60% de l'expansió prevista, seguida per la Unió Europea, els Estats Units i l'Índia. El suport de més de 140 països amb polítiques climàtiques i de seguretat energètica ha fet que les renovables siguin avui més competitives que els combustibles fòssils.
"La transició té un clar líder: la Xina concentra el 60% de l'expansió prevista, seguida per la Unió Europea, els Estats Units i l'Índia"
L'exemple europeu i el cas espanyol
La Unió Europea ha decidit accelerar: entre el 2024 i el 2030 doblarà el seu ritme de desplegament renovable, segons la IEA. El 2023, l'energia neta representava ja el 24,5% del consum energètic, i el 2024 va assolir el 47% del mix elèctric, amb un augment de 93 TWh respecte a l'any anterior.
La solar brilla amb força: per primera vegada va superar el carbó a Europa i ja suposa un 11% del mix elèctric, segons Ember. El repte pendent és l'eòlica, que necessita més impuls per assolir els 600 GW solars previstos per al 2030.
A Espanya, la foto és encara més encoratjadora: el 2024, el 55,8% de l'electricitat es va generar amb renovables, cosa que va consolidar el país com a referent europeu, però no tots els territoris avancen al mateix ritme. Catalunya, per exemple, amb prou feines va assolir el 16,2% de generació renovable, recolzant-se en la nuclear (49,9%) i en importacions (14,5%). Un senyal clar que la transició energètica no és homogènia i que calen polítiques més decidides en determinats territoris.
Si vols saber-ne més
Electricitat: el motor de la descarbonització
L'electricitat és l'eix de la transició. El 2023, les renovables ja van representar més del 30% de la generació elèctrica mundial, i podrien arribar al 46% el 2030. La fotovoltaica i l'eòlica sumaran juntes el 95% de la nova capacitat en aquesta dècada. Però no tot és creixement: hi ha colls d'ampolla. Més de 1.650 GW de projectes renovables esperen connexió a la xarxa. La manca d'infraestructures de transmissió, emmagatzematge i digitalització amenaça d'aturar el desplegament.
"La manca d'infraestructures de transmissió, emmagatzematge i digitalització amenaça d'aturar el desplegament"
A Espanya ho vam viure de primera mà el 28 d'abril de 2025, quan una apagada va deixar en evidència la vulnerabilitat de la xarxa. Va ocórrer en un moment d'alta generació renovable, però, tot i això, va ser necessària la desconnexió automàtica de part del sistema davant d'una pertorbació. La lliçó és clara: no n'hi ha prou amb generar més electricitat neta; cal modernitzar la xarxa, reforçar interconnexions, invertir en emmagatzematge i descentralitzar la planificació.
Electrificar el que és difícil: calor, transport i indústria
La transició energètica no es limita a produir més electricitat renovable. El gran desafiament és portar aquesta electricitat neta als sectors que avui segueixen ancorats en els combustibles fòssils. Calor, transport i indústria concentren la major part del consum energètic mundial i són, al mateix temps, els terrenys on la descarbonització avança més a poc a poc.
La calor representa gairebé la meitat de l'energia final mundial, però només una petita fracció és renovable. Bombes de calor, bioenergia moderna i tecnologies per recuperar calor residual en processos industrials ofereixen un enorme potencial, tot i que requereixen més suport i inversió per escalar.
"La calor representa gairebé la meitat de l'energia final mundial, però només una petita fracció és renovable"
El transport continua sent el taló d'Aquil·les de la transició. Els vehicles elèctrics ja transformen la mobilitat urbana, però el gran repte està en el transport marítim i aeri. Aquí entren en joc els biocombustibles sostenibles i l'hidrogen verd, que necessiten polítiques fermes i noves infraestructures de recàrrega i proveïment.
La indústria pesant concentra alguns dels processos més difícils d'electrificar, des de la siderúrgia fins al ciment o la química. Tecnologies emergents com els forns elèctrics d'alta temperatura, l'hidrogen renovable o els sistemes híbrids que combinen diferents fonts obren la porta a una transformació profunda, però encara incipient.
Electrificar aquests sectors és molt més complex que instal·lar plaques solars o aerogeneradors, però és la peça decisiva per assolir la neutralitat climàtica. Només si aconseguim que l'electricitat neta impregni cada racó de l'economia podrem tancar el cercle de la descarbonització.
"Només si aconseguim que l'electricitat neta impregni cada racó de l'economia podrem tancar el cercle de la descarbonització"
L'hidrogen verd i els e-fuels prometen jugar un paper crucial en el futur, especialment en sectors difícils d'electrificar. Tot i això, avui representen menys de l'1% de la nova capacitat renovable prevista per al 2030. Per enlairar-se, necessiten tres coses: crear demanda, reduir costos i assegurar cadenes de subministrament.
Accelerar, innovar i posar les persones al centre
La transició energètica avança, però encara no al ritme que exigeix l'objectiu d'assolir les emissions netes zero el 2050. Per aconseguir-ho serà imprescindible accelerar les reformes normatives i financeres, ampliar i modernitzar les xarxes elèctriques i impulsar de manera decidida les renovables en sectors com la calor, el transport i la indústria. També serà necessari apostar per la innovació en emmagatzematge, en l'electrificació de la calor, en la digitalització i en el desenvolupament de xarxes intel·ligents capaces d'integrar de forma eficient una generació cada vegada més variable.
La transformació no es limita a la tecnologia o a les infraestructures, suposa també construir ecosistemes oberts on convisquin grans empreses, startups i centres d'investigació, i on la ciutadania tingui un paper protagonista. La transició energètica, en última instància, tracta de persones: de la seva formació, de la seva participació i de la garantia d'equitat. Només així podrà ser justa, inclusiva i veritablement transformadora.