Exdegà del Col·legi d’Economistes de Catalunya

Com va la transició energètica?

09 de Juliol de 2025
Francesc Raventós | VIA Empresa

Per lluitar contra el canvi climàtic, l’ONU va impulsar l'Acord de París de 1995 que van signar 195 països. Estableix mesures per a la reducció de les emissions de gasos amb efecte hivernacle. L’objectiu és que l’augment de la temperatura del planeta a final del segle no superi els 2 °C. 

 

On estem avui? El sistema energètic mundial travessa una transformació comparable al pas històric del carbó al petroli, i ara, el petroli i el gas s’estan substituint per electricitat generada per instal·lacions d’energia renovable. S’estima que abans del 2030 més de la meitat de l'electricitat mundial provindrà de tecnologies de baixes emissions i la demanda de combustibles fòssils, petroli, carbó i gas natural, haurà arribat al seu punt màxim de demanda i els combustibles fòssils deixaran de ser les grans fonts de producció d’electricitat. 

La proporció d’electricitat provinent de fonts renovables és cada cop més gran. L’any 2024, un 46,4% de l’electricitat mundial ja tenia aquesta procedència. Impulsat per l’energia solar i eòlica, va augmentar d’un 15,1% respecte al 2023. Tot i això, aquest alt creixement és insuficient per assolir l’objectiu de triplicar la capacitat d'energia renovable per al 2030. 

 

La capacitat de producció de les fonts d’energia renovable al món és de 4448 gigawatts (GW). A Àsia hi ha instal·lada el 53,6% de la capacitat mundial, a Europa el 19,1% i als EUA el 12,9%. A Àsia, la Xina suposa el 64%, o sia, el 34,3% de la capacitat mundial. 

L’alta dependència que la Xina tenia del petroli i gas procedent d’altres països suposava un elevat risc per a la seva seguretat. Irònicament, els aranzels i les amenaces de Donald Trump han suposat un incentiu perquè la Xina acceleri la transició energètica. De fet, s'ha convertit en el líder mundial en la producció de tecnologies i equipaments d’energies renovables, i aquest desplegament massiu ha abaratit dràsticament les tecnologies verdes procedents de la Xina. És curiós observar que mentre Pequín aposta per les tecnologies netes per electrificar el país i per impulsar les seves exportacions, Washington segueix un enfocament totalment diferent, ja que vol reduir els incentius fiscals a les energies renovables i impulsar la producció de petroli i gas, fet que comportarà un cost més gran de l’energia i una pèrdua de competitivitat. 

"Irònicament, els aranzels i les amenaces de Donald Trump han suposat un incentiu per que la Xina acceleri la transició energètica"

Al món, la transició energètica està portant un canvi radical en el sistema productiu. Els informes Dragui i Letta ho tenen molt present. En la cursa per ser algú en els sectors de les noves tecnologies, la UE ha de trobar el seu espai; i uns dels sectors clau és basar el creixement en la digitalització i les energies renovables. Si la UE no pot competir per preu, ha de poder competir en innovació tecnològica, qualitat de les instal·lacions i garanties del servei en cas de conflictes. 

I com va la transició energètica a Espanya? L’objectiu és que l’any 2030 les energies renovables cobreixin el 81% de tota la generació elèctrica. L’any 2024 va cobrir un 56,8% de la demanda. Després d’Alemanya, Espanya és el segon país europeu que produeix més electricitat amb energia solar i eòlica. En canvi, Catalunya va amb un gran retard.