S’ha de ser agosarat (i una mica inconscient) per deixar anar el nom de Trump al títol d’un article. Amb la saturació de continguts que estem vivint, posar el nom del president dels EUA al títol és comprar números perquè molts passeu de llarg de l’article i cliqueu qualsevol article o notícia. Però bé, no s’ha escrit mai res dels covards, diuen.
Començo pel POTUS i ja arribarem al final als supermercats. Suposo que a hores d’ara ja coneixeu tots l’expressió TACO, acrònim de Trump always chickens out. És a dir, Trump és un gallina i es caga sempre les calces. Amenaça amb aranzels desorbitats i al final la meitat de la meitat de la meitat. Posa l’enèsim ultimàtum a l’Iran i, hores abans d’expirar el termini, es desdiu. Doncs això, que sempre s’acaba acollonint. Quina gràcia, oi? Sempre es fa enrere de les seves pròpies amenaces. Doncs no; gràcia, cap ni una.
A hores d’ara representa que ja li hem pres la mida al Trump. Que tot és una estratègia de negociació. Planteja un escenari de màxims i, al final, en quedar la cosa en gairebé no res, ens pensem que hem sortit victoriosos de la negociació. Potser sí. Però la partida no acaba aquí. Més enllà que els aranzels acordats siguin de pacotilla, que al cap i la fi opti (afortunadament) per no destruir cap civilització, etc., el que queda és una maror de fons que no es veu. Una maror de fons que porta un nom molt clar: incertesa.
Si fa cosa de 100 anys Heisenberg posava cap per avall els fonaments de la física i obria les portes de la mecànica quàntica amb el seu principi d’incertesa, avui ens trobem que la incertesa generada per Trump està sacsejant els principis que sustenten l’economia global. I és que els mercats demanen tranquil·litat, previsió, calma, estabilitat. Poca gent es planteja inversions, nous projectes, nous mercats si no sap a quin preu cotitzarà el petroli d’aquí dos, sis o dotze mesos; si no sap com seran de fiables les cadenes de subministrament (representa que amb la covid-19 ja havíem assumit que calia repensar el sistema global d’aprovisionament, però poca gent ha fet els deures i els que s’hi han posat encara van per la meitat); si no sap quines represàlies pot tenir si comercia amb certs països.
Com a reflex de tot plegat, podeu veure què ha passat a la borsa les últimes setmanes. Deixant de banda les altes valoracions (uns màxims “exigents”, diuen els experts), que obliguen a pensar dues vegades qualsevol mena de compra, el que s’ha observat és que els inversors han apostat fortament pels títols value. Si algú vol jugar la lliga de la IA, de valors growth, dels valors emergents, de les small caps... endavant, ell sabrà què fa. Ara el que es porta són els valors value (valgui la redundància). És a dir, els valors segurs, vinculats al consum recurrent, valors de tota la vida: bancs, energia, consum bàsic, asseguradores, farmacèutiques.
"Els supermercats són inversions amb un tiquet modest per als inversors professionals, amb una rendibilitat més que acceptable i amb uns terminis força llargs"
Però jo he vingut a parlar del “meu llibre”, l’immobiliari. Com aterrem tot això que dèiem al sector immobiliari? Doncs prou fàcil: ara per ara, l’únic sector immobiliari (asset class) que aporta estabilitat i confort als inversors és la distribució. Com ja vam constatar el 2020, les activitats humanes menys correlacionades amb les turbulències econòmiques són l’alimentació i la neteja, els estaments més bàsics de la piràmide de Maslow. I aquí és on apareixen els supermercats: inversions amb un tiquet alt per a la majoria de nosaltres, però modest per als inversors professionals (4-6 milions d'euros), amb una rendibilitat més que acceptable (5-7%, en funció de l’actiu i la zona) i amb uns terminis força llargs.
Ja ho veieu, doncs: Trump està com un llum i no hi ha sector que quedi immune als seus estirabots. Fins i tot, unes inversions amb un horitzó tan a llarg termini com les del sector immobiliari se’n ressenten. Ara bé, els supermercats són una bona opció per mirar de contrarestar i mitigar-ne els efectes.