Abusar d’Europa, ajudar a destruir-la

Una de les característiques de l’opinió pública catalana és la seva estretor de mires. La gent no ventila massa el cervell, captiva com està d’una premsa que, a casa nostra, rep 50 milions d'euros l’any de subvenció pública. El procés de descatalanització que hem anat patint al llarg dels darrers anys ha fet que oblidéssim una dita fonamental: qui paga, mana. En conseqüència, no cal esperar miracles. Aquesta manca de ventilació es tradueix en moltes coses. La principal, posar en risc la democràcia i, per tant, el benestar.

Per exemple, algú s’ha qüestionat quants vots aniran a parar a l’extrema dreta a Europa (Alemanya, França, etc.) per culpa de no haver gestionat correctament el caos migratori a Ceuta? O la regularització massiva? Menysprear aquests fets significa tirar-nos pedres a la teulada. Nosaltres, sense Europa, no som res. Sembla com si ho oblidéssim.

Ara mateix, el govern espanyol —com sempre, pidolaire i fent servir la paraula “solidaritat” com si fos un sindicat de classe— ha aconseguit esgarrapar 150 milions d'euros de Brussel·les per solucionar estructuralment el problema de Ceuta. Perquè, siguem sincers, la pregunta base és relativament evident: com és possible no blindar, aïllar totalment, una població relativament petita en un entorn de no-agressió bèl·lica? Doncs aquests diners que regalarà Europa són per això: drons de detecció tèrmica, boies extenses, reforç de frontera amb Frontex al capdavant, etc. Bé, tot allò que Espanya hagués hagut de fer ja fa temps, i que era evident.

Si vols saber-ne més

 

   

Xavier Roig-És sostenible l’estat del benestar català?

La permanent actitud pidolaire d’Espanya —dels catalans— és un perill. Ara s’està discutint el pressupost europeu pel període 2028-2034. Ja s’han ajuntat els frugal per dir que no només s’ha de limitar el pressupost europeu, sinó que s’ha de reduir. Mal senyal. A més, se li ha afegit Alemanya, que era la gran esperança per aconseguir endeutament comú. Però, esclar, aquests frugal estan ofesos amb nosaltres. Mala governança i malbaratament de recursos, descontrol, corrupció. En definitiva, un abús de la solidaritat que, com dic sempre, és l’excusa dels esquenadrets.

Si amb això no n’hi havia prou, ha tingut lloc un fet que, com era d’esperar, la premsa ha censurat. Parlo de la compra d’avions turcs per part d’Espanya. Són 30 avions que han costat 2.600 milions d’euros. Podien haver-los comprat europeus. Doncs no. Algú podria dir que no hi ha altre proveïdor d’aquest tipus d’avions —són per a formació de pilots—. Fals. Turquia ho esbomba adequadament. Perquè és la primera venda que fa en un país de l’OTAN. Visca!

"L’hispanisme no ha portat res de bo al llarg dels segles. Europa hauria de considerar-ho seriosament"

Evidentment, aquesta no és una bona notícia. No és la manera de donar les gràcies a Europa. Tampoc és la manera de castigar el règim turc. Ni, menys encara, és la manera de gastar els diners que ens envia la mateixa Europa. En fi, prefereixo pensar que aquesta compra s’ha dut a terme amb el vistiplau aliat. D’altra banda, em resisteixo a pensar que els francesos, com a mínim, no s’hagin sentit ofesos.

Espanya, més enllà de significar un mercat gros per a Europa, és una pedra permanent a la sabata. I això podria ser acceptable. El més preocupant, però, és el permanent desgast que, de manera subliminar, provoquen sobre el continent. L’hispanisme no ha portat res de bo al llarg dels segles. Europa hauria de considerar-ho seriosament.