És sostenible l’estat del benestar català?

Alguns comentaris que s’han fet a l’Informe Fènix el qualifiquen de catastrofista quan aquest document parla de les projeccions futures. Són comentaris que s’aixopluguen sota el qualificatiu “d’opinió”. El dret a opinar és fonamental, i és el mínim a què pot aspirar una democràcia formal —per restreta que sigui, com la nostra—. Ara bé, l’opinió té un perill molt greu: és de franc. Vull dir que, mentre no s’ofengui, no passa res. Fins i tot quan es vessen mentides que no són ofensives. Per què es pensen que les tertúlies de cigaló que es fan als mitjans han proliferat de manera tan gran? Irresponsabilitat total.

Les animalades que abans es deien a la tertúlia del bar davant d’un got de vi, ara tenen una gran difusió —no parlem ja d’internet—. I és inexistent el bon periodisme, el que hauria de fer de filtre davant d’afirmacions que creen estat d’opinió, que haurien d’advertir-nos de determinades veus que vessen falsedats encara que no siguin ofensives —és a dir, que ningú les pot denunciar—.

Si vols saber-ne més

 

   

Xavier Roig-Enfonsar salaris, també al camp

En el cas dels professionals que analitzen qualsevol tema, la mentida hauria de ser denunciable. Sobretot quan es parla del benestar futur del país i de la seva gent. I aquest és el cas quan determinats economistes i professionals, i determinats governants, diuen que el futur de l’estat del benestar no està en qüestió. Tenen raó en certa forma. No està en risc el futur de l’estat del benestar. Perquè la seva destrucció ja ha començat.

Per tant, no parlem de futur, sinó de present. La llista d’espera consolidada de tots els serveis sanitaris (cirurgia, proves i consultes) avui està en 950.000 persones —era de 750.000 fa set anys—. Parlem de Rodalies? O d’un ensenyament que començarà en vaga el pròxim dia 8 com a xerinola de debut de curs? Si ho prefereixen girem la mirada cap a l’habitatge social —amb la barra afegida que els polítics volen centrifugar el problema als privats!—. Les autopistes? Bé, deixem-ho córrer. 

L’estat de benestar és un mecanisme d’assegurança. La gent paga una quota per tal que els que tenen una incidència rebin el servei corresponent necessari per arreglar-la. En una empresa d’assegurances es cobreixen les incidències d’un incendi, un accident, una operació privada, etc. En el cas de les democràcies, els ciutadans i les empreses paguen uns impostos per tal que aquells que tenen una incidència, l’Estat els cobreixi. Algunes incidències són puntuals (una operació), altres són estructurals (ensenyament, sanitat, transport, infraestructures, defensa, seguretat, justícia, etc.). Però la similitud financera entre les asseguradores i el serveis públics de l’estat del benestar és total: si hi ha més incidències o serveis que el que poden cobrir les quotes, el sistema fa fallida. I, en el cas de Catalunya, el sistema de l’estat del benestar ha fet fallida ja fa estona. 

"L’estat de benestar és un mecanisme d’assegurança. La gent paga una quota per tal que els que tenen una incidència rebin el servei corresponent necessari per arreglar-la"

Uns diran que és un problema de finançament -les famoses balances fiscals-. I és cert. Però aquests greuges no seran resolts mentre la classe governant a Catalunya tingui el gruix que té —és a dir, escasses micres—. Per no caure en demandes que, amb massa facilitat, van a parar al cistell dels temes sense resolució, l’Informe Fènix també va apuntar —a part del finançament estructural insuficient de Catalunya— determinats temes que poden ser resolts sense sortir del Principat. I parlo ara dels sectors que paguen salaris de misèria gràcies a una oferta de mà d’obra il·limitada —la immigració— amb la complaença dels que governen.

L’Informe Fènix ha calculat que un salari per sota dels 29.000 euros no cobreix —amb els seus impostos i amb els que paga l'empresa— els serveis bàsics de l’estat del benestar que presta la Generalitat: sanitat, ensenyament, seguretat i justícia. Ha deixat fora tants i tants altres serveis públics: transport, infraestructura, defensa, administracions, etc. Si s’hagueren inclòs aquests costos, aquest salari —aquell que paguen determinats sectors que l’Informe Fènix ha batejat com subvencionats— hauria de ser molt més alt.

"Quan una tercera part de la població treballadora no arriba a percebre aquest salari —i aquest és el cas de Catalunya—, l’estat del benestar no és viable"

Que hi hagi persones que no arriben amb el seu salari a cobrir els costos d’aquests serveis tan bàsics és normal. I aquest fet té lloc arreu del món. Ara bé, quan una tercera part de la població treballadora no arriba a percebre aquest salari —i aquest és el cas de Catalunya—, l’estat del benestar no és viable. Per això dic que aquells que afirmen que l’estat del benestar no està en risc, menteixen. Perdó, emeten opinions falses intencionadament. I quan això ho fan els que manen, i els professionals que els polítics escolten, el tema esdevé greu. Perquè la realitat —deficiències a Rodalies, a sanitat, a l’ensenyament, en habitatge, en seguretat, etc.— és molt punyetera i tossuda. I més que ho serà.