'Accountability': el factor invisible de l'èxit professional

Ara que es compleixen 25 anys de l'Oscar a Julia Roberts per la seva interpretació a Erin Brockovich, potser val la pena recuperar una de les grans lliçons que ens va deixar aquella pel·lícula. Basada en fets reals, explica com una secretària d'un petit despatx d’advocats acaba destapant un dels escàndols ambientals i de salut pública més importants dels Estats Units. Però més enllà de la denúncia, la història posa en valor una qualitat professional extraordinàriament valuosa: la capacitat d’una persona per fer-se càrrec d'un problema de principi a fi. No perquè formi part estrictament de les seves funcions, sinó perquè decideix assumir-lo com a propi fins a trobar-hi una solució.

Avui aquesta virtut s'ha popularitzat sota l’anglicisme accountability. Tot i que sovint es tradueix com a “responsabilitat” o “rendició de comptes”, la veritat és que el concepte va força més enllà. Tal com explica la consultora Randstad, no consisteix només a complir les tasques assignades, sinó a implicar-se personalment en el procés i en el resultat. De fet, és la diferència entre limitar-se a executar una feina o fer-se càrrec d’un assumpte fins que queda resolt, sense buscar excuses ni traslladar-ne la responsabilitat a tercers.

Precisament aquí rau el seu valor. L’accountability representa el punt de trobada entre dues aspiracions que, lluny de ser incompatibles, es necessiten mútuament. D’una banda, les organitzacions busquen professionals compromesos, capaços d'implicar-se més enllà del mínim exigible. De l’altra, les persones reclamen cada vegada més autonomia i marge de decisió. Perquè difícilment hi haurà involucració si no existeix confiança. Però tampoc té gaire sentit delegar si ningú no està disposat a respondre per les conseqüències de les seves decisions.

"Delegar no és simplement repartir tasques; és transferir responsabilitat i espai per actuar"

Per això l'accountability no depèn només de les persones. També és una conseqüència del lideratge i de la cultura organitzativa. Calen professionals disposats a responsabilitzar-se dels projectes, però també directius capaços d’empoderar de debò. Perquè delegar no és simplement repartir tasques; és transferir responsabilitat i espai per actuar. Només quan aquestes dues actituds es troben és possible construir organitzacions més àgils i més orientades als resultats.

Potser per això Erin Brockovich continua sent una història tan inspiradora un quart de segle després. No perquè presenti una heroïna excepcional, sinó perquè recorda una idea poderosa, i és que els grans canvis acostumen a començar quan algú deixa de preguntar-se de qui és un problema i decideix fer-se'n càrrec. Al capdavall, les organitzacions sempre necessitaran bons professionals. Però les excel·lents es reconeixen perquè han aconseguit construir una cultura on els reptes no busquen culpables, sinó persones disposades a portar-los fins al final.