Acord d’Andorra amb el BCE

Ha passat quasi desapercebuda a casa nostra una notícia important per a Andorra, que s’ha fet pública poc abans del passat dia d’Europa: Standard & Poor’s (S&P) ha millorat la qualificació creditícia del país dels Pirineus d’“estable” a “positiva”, mantenint la qualificació sobirana en A-/A2. El Govern d'Andorra ha celebrat la decisió que, un any més, “avala la solvència del país”.

S&P és una de les agències de qualificació més importants del món: és una divisió de l'empresa nord-americana S&P Global i és famosa avaluant el risc d'impagament d'empreses i governs, així com creant i gestionant índexs borsaris com l’S&P-500, que agrupa les 500 empreses més representatives dels EUA.

"S&P és una de les agències de qualificació més importants del món: és famosa avaluant el risc d'impagament d'empreses i governs, així com creant i gestionant índexs borsaris"

La decisió d’S&P es fonamenta, d’una banda, en la solidesa fiscal: es destaca l'estabilitat dels comptes públics d’Andorra, que l'any 2025 van generar un superàvit pressupostari equivalent al 3,5% del PIB del principat, impulsat per un creixement econòmic del 4% del PIB. 

També es destaca el superàvit registrat a la Balança de Pagaments d’Andorra, equivalent al 14% del PIB l’any 2025, una quarta part del qual el genera el sistema bancari d’Andorra. Els tres grups bancaris andorrans (Morabanc, Creand -Crèdit Andorrà- i Andbank) gestionaven el 2024 actius per valor de 91.000 milions d’euros, ocupant 1.200 persones i presentant ràtios de solvència i rendibilitat de dos dígits.

Cal recordar que l’any 2011 Andorra va signar un Acord Monetari amb la UE, que autoritza el principat a fer servir l’euro, a diferència de Montenegro i Kosovo, que són països “europeïtzats” sense permís ni acord encara amb el BCE. Per això, avui trobareu monedes d’euro encunyades amb motius andorrans, com ara el campanar de Santa Coloma (monedes de deu, vint i 50 cèntims), la Casa de la Vall, seu històrica del parlament andorrà (monedes d’un euro) i l’escut oficial del Principat (monedes de dos euros).

Si vols saber-ne més

 

   

Ramon Tremosa-Hongria, nou país de l’euro el 2030?

D’altra banda, S&P destaca l’accés de la banca d’Andorra a la “liquiditat europea”: l’agència valora molt positivament l’accés permanent a la facilitat del Banc Central Europeu (EUREP) per als bancs andorrans, fet que redueix significativament l’exposició del seu sistema financer a xocs externs derivats de crisis sobtades internacionals, com ara una pandèmia o una guerra que faci augmentar la inflació sobtadament. En els manuals de macroeconomia d’aquesta facilitat d’accés extraordinària als fons d’un banc central, en cas de crisi sobtada i intensa, se’n diu Lender of Last Resort (LOLR).

Liechestein té resolt el mecanisme de liquiditat, tant ordinari com extraordinari, amb el Banc Central de Suïssa, Mònaco amb el Banc de França, San Marino amb el Banc d’Itàlia... i Andorra encara està negociant amb el Banc d’Espanya l’accés a la liquiditat ordinària. Per això, és molt important aquest accés directe dels bancs d’Andorra al BCE, sense passar per un estat membre com França o Espanya, pel que fa a la liquiditat extraordinària en cas de crisi econòmica sobtada. 

"Sense aquest acord amb el BCE, els bancs andorrans no podien competir en igualtat de condicions amb els altres bancs europeus que operen en el mercat interior de la UE"

Aquest accés extraordinari a la liquiditat del BCE, sense ser un accés de fons il·limitat, ha estat acordat en 50.000 milions d’euros (equivalents a 12’5 vegades el PIB d’Andorra). Aquests serien els fons als quals podria accedir la banca d’Andorra en cas de necessitat. Segons S&P, aquest import del BCE que garanteix la liquiditat en cas de tensions reforça l’estabilitat del sistema financer d’Andorra, reduint significativament la vulnerabilitat del país davant de possibles xocs externs. No cal dir que, sense aquest acord amb el BCE, els bancs andorrans no podien competir en igualtat de condicions (level playing field) amb els altres bancs europeus que operen en el mercat interior de la UE.

Pel que fa a la relació amb la Unió Europea, l’agència S&P valora positivament els avenços en l’Acord d’Associació, que ha de permetre l’accés al mercat únic tot afavorint la diversificació econòmica. Finalment, es destaca l’acord de gestió de fronteres signat el març del 2026, que facilita la mobilitat dels ciutadans i residents andorrans. 

Els dies 4 i 5 d'octubre de 2018 vaig tenir l’honor de participar en una visita institucional a Andorra d’una dotzena de diputats del Parlament Europeu, en tant que ponent del grup liberal demòcrata de l'acord d'associació entre la UE i Andorra, Mònaco i San Marino. Vam mantenir reunions amb la Comissió Legislativa de Política Exterior i vam rebre sessions informatives sobre les reformes econòmiques i institucionals del país. 

Aquesta visita va ser molt important perquè al Parlament Europeu s’aprovés, en votació feta el 13 de març de 2019, l'informe esmentat, que va elaborar el diputat i exministre de Justícia Juan Fernando López Aguilar (que també va participar en la visita esmentada). El text es va aprovar amb 540 vots a favor, 73 en contra i 34 abstencions, no fent cabal d’algun discurs populista que s’hi va fer en contra de l’acord. 

"Un altre país que ens diu per la via dels fets consumats que, fora de l’euro i del paraigua europeu, fa molt més fred que no pas a dins"

El president Macron va avisar, en la seva visita a Andorra de finals d’abril d’enguany, que “no hi haurà més oportunitats en el futur si ara es rebutja el nou Acord d’Associació amb la UE”, que és i serà a Andorra el principal debat polític i social l'any vinent. El fet que la banca andorrana ja tingui resolt l’accés extraordinari a la liquiditat extraordinària del BCE aplana el camí a una acceptació més gran dels avantatges que suposa l’acostament i la integració creixent a la UE.

El 13 de desembre de 2024 es va celebrar un debat molt interessant, al qual van assistir 700 persones, sobre l'Acord d'associació entre Andorra i la UE, on hi van destacar i excel·lir els experimentats arguments de l'exministre Gilbert Saboya. En trobareu el link al web del Col·legi d'Economistes d'Andorra.

El nou govern d’Hongria avui demana un accés en només tres anys a l’euro, disposat a renunciar als beneficis d’una moneda pròpia i d’una política monetària independent. Hongria ha patit una crisi econòmica per la guerra d’Ucraïna molt més greu que la patida pels seus veïns (inflació del 25%, tipus d’interès al 16% i daltabaix de la inversió i del PIB). Un altre país que ens diu per la via dels fets consumats que, fora de l’euro i del paraigua europeu, fa molt més fred que no pas a dins.