Hongria, l’esperança d’Europa

22 d'Abril de 2026

Pot perdre les eleccions un primer ministre d’un país que compta amb el suport explícit i públic de Donald Trump i de Vladímir Putin? Pot perdre les eleccions el govern d’un país que fa setze anys que és al poder i que fa i ha fet servir, sense escrúpols, tots els seus aparells i tentacles de poder visibles i invisibles (algoritmes, serveis secrets, informació falsa filtrada als mitjans de comunicació...) per mantenir-se en el poder? La resposta és afirmativa: ha passat a Hongria tot just fa deu dies, en ple 2026, quan el món sembla caure en una deriva sense aturador de guerra, autodestrucció, follia, cinisme i mentida.

A Hongria, totes les normes electorals estaven degudament preparades per a fer impossible l’alternança, després de setze anys de control creixent del sistema polític, econòmic i judicial del país i després del disseny a mida dels districtes electorals i de la llei electoral per afavorir el partit del govern. Així, calia una majoria de dos terços al Parlament hongarès per a reformar les principals lleis que havien de fer perdurar “el poder” del partit de Viktor Orbán després de perdre les eleccions.

Tot i això, el 12 d’abril de 2026 Péter Magyar va guanyar les eleccions amb un suport popular esclatant, clarament més enllà dels dos terços necessaris: el seu partit Tisza va obtenir 141 dels 199 diputats, amb un 58% dels vots, mentre que el partit Fidesz de Viktor Orbán només en va obtenir 52 amb un 36% dels vots.

Un home contra tot un sistema de poder. Magyar ha estat assetjat i provocat constantment en els darrers dos anys, d’ençà que es va proposar com a candidat opositor. El seu telèfon i els dels seus col·laboradors han estat sistemàticament punxats amb programari d’espionatge militar. La seva exdona, Judit Varga (exministra de Justícia), va titllar-lo de “traïdor” el juliol de 2025, i va acusar-lo en seu judicial de violència domèstica i xantatge, tot alimentant les sospites que era un agent de Fidesz.

Per mitjà de la IA, s’ha estat generant en els darrers mesos una quantitat sideral de porqueria digital contra Magyar, i eren diàries les campanyes de descrèdit en les quals van col·laborar especialistes russos. El seu partit Tisza estava infestat d’espies i el seu sistema informàtic va patir constants filtracions de dades i ciberatacs. Seguidors de Tisza amb capacitat d’influència pública eren també assetjats digitalment i tot el país es va inundar amb cartells que escampaven mentides sobre Magyar, fins al punt de ser amenaçat amb la difusió de vídeos seus amb continguts sexuals.

Magyar, però, no es va arronsar. En els darrers dos anys ha fet 517 actes electorals en 327 ciutats d’Hongria. Ha visitat 161 de les 174 parròquies del país, sempre parlant amb la gent directament, sempre donant la mà, fent-se desenes de milers de fotos. Magyar feia entre sis i deu actes electorals diaris amb un senzill missatge: “No tingueu por”. Més postpasqual (evangèlicament parlant) impossible.

"Magyar feia entre sis i deu actes electorals diaris amb un senzill missatge: “No tingueu por”. Més postpasqual (evangèlicament parlant) impossible"

La situació de degradació democràtica a l’Hongria d’Orbán era tan evident que els principals partits de l’oposició (socialistes, liberals, comunistes i verds) es van retirar de les eleccions i van fer campanya a favor de Magyar. Eren conscients que només així es tenia la possibilitat d’assolir la majoria de dos terços.

Les massives manifestacions que s’han produït a Hongria a favor del canvi democràtic en els darrers anys mostraven com aquesta alternança era una necessitat creixent: només això explica una participació electoral rècord del 80%, la més alta des de la desfeta del sistema comunista. La visita a Budapest del vicepresident dels EUA, JD Vance, en suport a Orbán no va ser suficient per a capgirar el resultat electoral.

Per a la UE, l’alternança a Hongria suposa la fi dels vetos continuats que Orban ha estat practicant contra decisions comunitàries que exigien unanimitat, com ara el préstec de 90.000 milions d’euros a Ucraïna, sense els quals el país atacat per Rússia difícilment pot continuar defensant-se. L’alternança també suposa el final de la difusió a la Rússia de Putin de tantes deliberacions dels consells europeus que es feia des d’Hongria. Per a Hongria, finalment, el canvi suposarà el desbloqueig de gairebé 20.000 milions d’euros en fons de la UE que estaven congelats per causa de l’erosió de l’estat de dret del país.

"L’alternança també suposa el final de la difusió a la Rússia de Putin de tantes deliberacions dels consells europeus que es feia des d’Hongria"

Magyar ha rebut el suport dels partits europeistes. La “mica d’Europa” que ja tenim, malgrat totes les seves molt nombroses limitacions, és la que ha fet possible l’alternança democràtica a Hongria: Magyar no ha estat pas empresonat, o privat de presentar-se a les eleccions amb acusacions falses, o forçat a haver de marxar a l’exili, impossibilitant de facto el canvi. A Catalunya, sense l’exemple del referèndum d’Escòcia i sense el marc de mínimes garanties democràtiques que se suposa que són comunes a tots els estats membres de la UE, el procés i el referèndum de l’octubre de 2017 mai no haurien estat possibles, ni creïbles, ni versemblants per als mateixos catalans.

Des del punt de vista de la política d’immigració, no s’esperen canvis substancials a Hongria, atès que Magyar sempre ha defensat un molt estricte control de fronteres.

Des del punt de vista econòmic, en canvi, l’economia hongaresa ha crescut molt menys que la dels països veïns: fora de l’euro i amb una inflació desbocada (15% el 2021, 25% el 2022 i 17% el 2023), el Banc Central d’Hongria va haver d’augmentar els tipus d’interès fins al 16% per tal de frenar la inflació, la qual cosa va provocar una caiguda de la inversió del 5% i un clar estancament econòmic. El PIB per càpita hongarès s’ha estancat en els darrers anys, tot i la disminució de la població per l’emigració, en contrast amb el progrés notable de països de l’antiga esfera soviètica, com ara l’europeista Polònia. Finalment, tot un seguit de mesures erràtiques improvisades (controls de preus o subsidis energètics) expliquen també el desencís dels hongaresos amb Orbán.

L’efecte Trump es desinfla per causa de la seva gestió egoista i erràtica i per la guerra de l’Iran. La desfeta d’Orbán se suma a la victòria recent dels liberals a Holanda i dels socialdemòcrates a Eslovènia i Dinamarca (eleccions legislatives), Portugal (eleccions presidencials) i França (eleccions municipals). A Espanya, Vox va veure clarament frenada la seva progressió a les eleccions de Castella i Lleó, mentre el PSOE va guanyar-hi vots i escons contra tot pronòstic.

La dreta d’inspiració trumpista com Hongria està fracassant per causa del seu pèssim rendiment econòmic. No hi ha una estratègia clara d’impuls del creixement econòmic, ni tampoc una estratègia macroeconòmica alternativa clara i diferenciada del paradigma dominant. Marine Le Pen va perdre les presidencials de 2017 contra Macron: aquest li va preguntar que s’aclarís pel que fa a la sortida de l'euro i un possible retorn al franc. Le Pen va defensar que a França es farien servir dues monedes (una moneda nacional, que coexistiria amb l'euro)... i va perdre les eleccions. I avui Meloni, des que és al govern a Itàlia, no ha qüestionat ni un dels consensos de la UE, i encara menys l’euro.

Hongria serà un punt d’inflexió? Si més no, l’esclatant victòria de Péter Magyar és una alenada fresca d’esperança. Tant de bo s’encerti en un disseny de més i millor Europa i que, via una integració econòmica i política creixent, sigui possible revertir.