Hongria, nou país de l’euro el 2030?

06 de Maig de 2026

Entre guerres i atemptats a casa nostra està passant desapercebuda (no pas als mitjans anglosaxons) una de les principals idees-força amb què el nou primer ministre hongarès, Petr Magyar, sacseja la política europea.

Així, Bloomberg ha publicat diverses notícies que es fan ressò del rapidíssim canvi de rasant d’Hongria: gràcies a la supermajoria parlamentària assolida a les darreres eleccions, més pròpia d’un període constituent que no pas d’un període ordinari, el primer ministre Magyar ha anunciat el seu desig de fer entrar Hongria a l’euro l’any 2030, dins de l’actual legislatura (“Magyar Takes Over Hungary With Fresh Plan for Euro Adoption”, Bloomberg, 17 d’abril).

Hongria confirma una vegada més que fora de l’euro fa molt més fred que no pas a dins. La crisi energètica de 2022, provocada per Rússia amb la seva invasió d’Ucraïna, ha tingut un impacte molt més gran a Hongria que no pas en altres països d’Europa i de l’eurozona.

Així, la inflació va arribar a ser del 27% a finals de 2022, fet que va obligar el banc central d’Hongria a augmentar els tipus d’interès fins al 16% i a mantenir-los durant dos anys per sobre del 10% per tal de controlar la inflació. La caiguda de la inversió i del PIB a Hongria estaven servides: van ser molt més intenses que en altres països europeus veïns i, per tant, el malestar i l’empobriment de la població es va generalitzar. El fòrint hongarès es va depreciar fortament en pocs mesos, i va passar d'un euro de 300 a 405 fòrints a finals de 2022, la qual cosa va encarir les importacions i alimentant encara més que la inflació interior.

Finalment, pel que fa al dèficit públic, que es va disparar fins al 10% del PIB durant la covid, el desigual impacte de la guerra d’Ucraïna no va permetre de reduir-lo per sota del 8% del PIB fins a finals de 2024. La guerra de Putin s’ha acabat girant en contra del seu antic aliat i amic Orban.

Tot plegat ha disparat el sentiment proeuropeista dels hongaresos, situat avui del 77% al 83% segons diferents enquestes. Els contundents resultats electorals avalen el gir de 180 graus del nou govern de Péter Magyar, i inverteixen radicalment la postura euroescèptica i antieuropea de Viktor Orban.

"Els contundents resultats electorals avalen el gir de 180 graus del nou govern de Péter Magyar, i inverteixen radicalment la postura euroescèptica i antieuropea de Viktor Orban"

Abans, però, cal que Hongria aconsegueixi capgirar els deficients indicadors macroeconòmics actuals (inflació, dèficit públic i deute públic), essent aquesta una condició necessària per a l’ingrés a la moneda única europea.

Els avantatges de l’euro són prou coneguts: reducció dels riscos associats a la volatilitat del tipus actual de canvi, el fòrint; més estabilitat de preus i disminució dels costos de transacció de les compres i vendes internacionals per a individus i empreses.

D’altra banda, compartir moneda acostuma a impulsar els volums de comerç internacional, així com també fa més atractiu el país per captar inversió estrangera. Finalment, la pertinença a l'euro proporciona accés a les eines de liquiditat d’emergència i als mecanismes d’estabilitat del Banc Central Europeu (BCE), fet que ofereix una millor xarxa de seguretat per a crisis financeres, en comparació a les que proporciona un banc central individual.

"Compartir moneda acostuma a impulsar els volums de comerç internacional, així com també fa més atractiu el país per captar inversió estrangera"

Els inconvenients per a Hongria d’entrar a l’euro passen per la pèrdua de la política monetària pròpia, és a dir, de la capacitat de fixar individualment el tipus d’interès. El canvi de moneda també pot comportar un augment del cost de la vida, tal com s’ha observat en altres països quan han passat per aquest procés de transició. Finalment, l’adopció d’una moneda forta com l’euro pot accelerar les tensions dels sectors econòmics menys competitius.

Vista, però, l’experiència recent de les crisis de la covid i de la guerra d’Ucraïna, els avantatges de l’euro clarament pesen més que els inconvenients per al nou govern hongarès.

L’any 2012 l’euro va assolir el seu nivell més baix d’acceptació a Europa (52% a favor, 41% en contra) i a França i a Itàlia partits antieuro com el Front Nacional de Le Pen, la Lliga de Salvini i el Moviment 5 estrelles durant anys l’han qüestionat. Avui, però, les enquestes mostren un suport a l’euro en màxims històrics tant a la UE (74%) com a l'eurozona (83%). Des del 2012 quatre països de la UE han ingressat a l’euro (Bulgària 2026, Croàcia 2023, Lituània 2015 i Letònia 2014), els partits antieuro ja no el qüestionen i ara hi ha més països fent cua per entrar-hi.

"El president Trump està forçant la integració europea per la via dels fets consumats: l’unilateralisme dels EUA, que abandona Europa a la seva sort, obliga els països europeus a repensar el seu futur"

El president Trump està forçant la integració europea per la via dels fets consumats: l’unilateralisme dels EUA, que abandona Europa a la seva sort, obliga els països europeus a repensar el seu futur i a analitzar amb més profunditat que mai els beneficis de “més i millor Europa” (més integració europea).

Mario Draghi, en el seu informe sobre la competitivitat europea de fa dos anys, proposa de fer noves emissions d’eurobons (deute públic emès conjuntament) per tal de finançar les grans inversions necessàries per a la digitalització, la descarbonització i la defensa. I per tal que Europa esdevingui una veritable potència a escala global, Draghi recomana més unió política, tot passant de la confederació a la federació. De la necessitat Europa en tornarà a fer virtut?