Aena: ara és l’hora segadors?

El meu desencant amb la classe política catalana ve de lluny. Han estat molts els petits desencants. Però jo diria que el més important, el de més volum, va ser comprovar que en el nou estatut del 2006 no s’havia inclòs la gestió dels aeroports. Llavors vaig convèncer-me que qualsevol plantejament de certa volada que fes la nostra classe política estaria cridada al fracàs.

No cal recordar amb massa èmfasi que arreu del món -el civilitzat, és clar- els aeroports estan gestionats per entitats locals. Depèn del volum de la infraestructura. Se’n fan càrrec des de les cambres de comerç, fins a organismes dissenyats ad hoc, com és el cas de Aéroports de Paris (AdP), o Aeroporti di Roma (AdR), o organismes mixtos formats per ajuntaments, autoritats regionals, cambres de comerç, etc.

En cap cas existeix aquest succedani tardofranquista anomenat Aena i que no és res més que l’extensió, per via aèria, d’entitats estatals com ara Correus o Renfe. Em costa entendre per què els nostres polítics mai recorren al dret comparat internacional quan es parla del tema. Un cop més es demostra que són gent poc viatjada, que mai ha hagut de fer negocis i, menys encara, més enllà del Pirineu.

"Tenint en compte que el sector turístic està clarament subvencionat i que els avions transiten per aquí amb la panxa buida, suggereixo un estudi que determini què li costa a cada català que Aena gestioni els aeroports"

Tradicionalment, s’ha enfocat el problema adduint els avantatges que suposaria que els aeroports catalans fossin gestionats per nosaltres. Ja no dic que es traspassi a la Generalitat, que ha demostrat una incompetència a l’altura de la hispanitat més recalcitrant. Parlo d’entitats locals en cooperació amb l’empresariat privat. Plantejo el problema a l’inrevés. Què li costa a Catalunya que els seus aeroports -principalment el de Barcelona, rebatejat pel progressisme hispà com “Pepe” Tarradellas- siguin gestionats per Aena.

Tenint en compte que el sector turístic està clarament subvencionat -la porqueria de salaris que paga (quan són en blanc) no cobreixen els serveis socials que els treballadors del sector consumeixen-, i tenint en compte que els avions transiten per aquí amb la panxa buida i que els empresaris han de fer servir altres aeroports per exportar i importar (parlo per experiència), suggereixo un estudi que determini què li costa a cada català que Aena gestioni els aeroports.

Si vols saber-ne més

 

   

Xavier Roig-Aeroport, quarta pista per a un aeroport de tercera

Ara llegeixo que el govern basc reclama la gestió d’aquestes infraestructures. Ignoro si el tema tirarà endavant. Però si mai els catalans tenim una petita possibilitat de desempastifar-nos d’Aena d’una maleïda vegada,  aquesta possibilitat està en els bascos. Ja sé que són molt seus i tendeixen a no associar-se amb els catalans -fan bé, a casa sempre em deien que no m’ajuntés amb segons qui-, però com a estratègia, potser convindria parlar-ne seriosament.

"Si mai els catalans tenim una petita possibilitat de desempastifar-nos d’Aena d’una maleïda vegada, aquesta està en els bascos"

Moltes són les visites de polítics catalans al País Basc. La premsa n’informa. Suposo que els catalans els diran que el bacallà al pil-pil i les cocotxes són boníssimes -davant dels bascos no deuen tenir nassos d’elogiar l’Adrià-. Ho dic perquè, més enllà de la visita, mai he vist resultats palpables. La nostra associació amb d’altres és complicada -i aquests altres ho saben-. Som uns “emmerdeurs” i ningú vol estar al nostre costat, sobretot quan contemplen que els primers que no volem estar-hi som nosaltres mateixos.

En resum, algú s’ha plantejat, seriosament, que el govern de Madrid pot caure si no ens traspassen els aeroports? Altres traspassos? No els necessitem. Un aeroport low-cost que alimenta sectors low-cost és una màquina de destruir nacions. Creguin-me.