Amagar-se sota una pedra

"Amb aquesta calor ens haurem d'amagar sota les pedres!". Qui de nosaltres no ha sentit aquesta frase any rere any? Aquest agost, farta de la repetició i la manca d'experiència, he arribat a una conclusió: potser és veritat, a l'estiu el millor que pots fer és amagar-te sota una pedra. Els avantatges són clars: s'hi està fresc, no et molesta ningú i és una activitat molt poc nociva per al medi ambient. A més, és completament gratuïta, com a mínim per ara. Així doncs, aquesta setmana de vacances he buscat pedres on refugiar-me. La calor, fins i tot aquí al Nord, és insofrible, i el fet que aquí no quedi ningú amb qui veure's i fer activitats divertides —tothom ha anat a rostir-se a la Costa Brava— fa que les nits que s'allarguen ben bé fins quarts d'onze del vespre siguin tot un martiri logístic.

Per tant, m'he posat a la recerca d'una pedra. D'una bona pedra. No pot ser massa petita, ni tampoc massa pesada: ha de tenir la mida justa per poder-hi cabre amb comoditat i poder-hi posar un bon tronc que aguanti i faci ombra durant el dia. També ha de tenir una textura agradable, i a poder ser sense massa molsa, perquè genera humitat i a la nit pot ser molest tenir aigua a sobre. He anat al bosc, a la platja —a la muntanya no, perquè aquesta gent no en té—, i finalment he trobat un còdol de riu prou gran per posar-m'hi a sota. L'he netejat una mica (mai saps quina altra criatura hi ha viscut abans que tu) i he trobat un bon tronc que sembla que em podrà aguantar la setmana de vacances.

"La calor, fins i tot aquí al Nord, és insofrible, i el fet que aquí no quedi ningú amb qui veure's i fer activitats divertides —tothom ha anat a rostir-se a la Costa Brava— fa que les nits que s'allarguen ben bé fins quarts d'onze del vespre siguin tot un martiri logístic"

He pensat en les possibles activitats que puc fer sota una pedra. Trobar menjar és una de les grans gestes, com protegir-me de la resta d'animals. Per sort, he trobat unes cortines velles que em podran protegir dels mosquits de la nit. També li he agafat la caixa d'eines a la meva parella i he pres dues ampolles de vi del rebost. Són de baix cost, però no deixen de ser vacances, algun extra també s'haurà de poder fer. He enxampat un parell de llibres del prestatge quan corria a punt de ser descoberta amb el meu botí, ben d'hora al matí, i he corregut cap al supermercat de confiança. Allà he entaforat dues barres de pa, un formatge i uns grams de raïm que estaven d'oferta i, amb tot el carregament, he arribat al còdol promès. Amb la mala sort i la desgràcia que m'hi he trobat un senyor amb una canya de pescar i un barret de palla, mirant-me amb cara d'indiferència, dient-me: "Ja t'hi vaig veure, l'altre dia, rondant per la meva pedra. He vingut aquí cada estiu des que en tinc vint. És una gran pedra, m'agrada molt. Em sap greu, però t'hauràs de buscar un altre lloc per passar l'estiu. Bones vacances!". Ni amagar-me sota una pedra podré fer, aquest estiu, m'he dit a mi mateixa tornant cap a casa amb tot el meu kit de supervivència. L'any que ve, reservaré amb antelació.