No cal entendre-ho sempre tot

Seiem en una terrassa: les dues persones del meu costat entenen el menú, però jo no. “Ariadna, vols que et tradueixi els plats principals?”, em diu la meva amiga, local de la ciutat on som. “No, no cal”, responc. “M’agrada intentar desxifrar una carta que no conec”. No ho dic per fer un bon paper, ho dic de veritat: m’agrada equivocar-me amb els plats i trobar alguna cosa nova que, d’una altra manera, potser no hauria descobert. Evidentment, això no es pot fer en totes les cuines.

Hi ha cuines molt més picants que la teva, o plenes de sabors als quals no estàs acostumat. Però la cuina austríaca, o l’alemanya, o l’holandesa (si és que tal cosa existeix), en aquest sentit, em resulta especialment fascinant. Gaudeixo d’aquest moment de no acabar d’entendre ben bé què hi ha a la carta, però començar-ho a llegir igualment. Ja faré alguna pregunta si hi ha alguna cosa que em fa trontollar, alguna paraula que veig que no té gaire sentit. Però, en general, crec que me’n surto, i em sembla que està bé intentar espavilar-se una mica.

La meva amiga ho fa amb tot l'afecte del món, és clar. Però penso que, a vegades, hem perdut aquesta voluntat d’espavilar-nos, sobretot quan se’ns posa tot a disposició. Una de les crítiques més recurrents que fem al turisme a Barcelona és que se’ls deixa tot ben fet i que la ciutat s’adapta a ells enlloc que ells s’hagin d’adaptar a la ciutat. Una de les gràcies de visitar un lloc nou és precisament el desconeixement: el no saber ben bé on vas, haver de trobar la manera d’arribar al lloc on havies d’arribar. No amb estrès (això és més propi de les societats postcapitalistes), com amb la curiositat de qui no coneix i està disposat a saber, disposat a descobrir. Al final, la paraula “descobrir” vol dir treure allò que cobreix. Sempre m’imagino una mena de manta, un drap, i el moment de descobrir com aquell gest de retirar-lo i veure què hi ha realment sota allò que mirem. 

Si vols saber-ne més

 

   

Ariadna Romans-Els maleïts trens europeus

La gràcia de viatjar, a vegades, és justament aquesta: descobrir les coses que se’ns presenten com a alienes, estranyes, foranes. Però, en realitat, el que es descobreix també és la nostra condició de persona que no pertany al lloc que està visitant. I no des d’una voluntat racista, sinó des d’una visió de l’altre: tu aquí no hi has estat mai, tu aquí no saps com van les coses, i per tant et toca descobrir-les.

Aquest joc, a Barcelona, l’hem deixat de conrear. Hem deixat de permetre que qui visita la ciutat faci aquest procés de descobriment, que a vegades ve amb una mica de patiment, però que cal passar per aquest patiment per arribar a aquella descoberta que et fa realment feliç. Quantes vegades hem estat contents de descobrir un plat nou, un lloc nou, un racó de la ciutat que no coneixíem? En canvi, el turisme a Barcelona ja sap tots els racons “secrets” que hauria de visitar, sempre té accés a la carta en anglès i sempre hi haurà algú que parla l’idioma que ell parla. Per tant, desapareix aquesta sensació d’arribar a un lloc nou, aquesta emoció de la descoberta, perquè ja se t’ha descobert tot abans. 

"Una de les crítiques més recurrents que fem al turisme a Barcelona és que se’ls deixa tot ben fet i que la ciutat s’adapta a ells"

De la mateixa manera que a la criatura que aprèn a anar amb bicicleta li posem rodetes, al turista a Barcelona, en realitat, li posem algú que li porta la bicicleta. De tal manera que només ha d’estar al darrere, amb una falsa sensació d’anar amb bicicleta, quan en realitat té els peus quiets. És una metàfora una mica estranya per referir-me al turisme, però crec que hi ha una certa gràcia en això de descobrir (i gaudir) allò que no coneixem. Al final, sí, vaig acabar demanant un schnitzel: una cosa que ja coneixia, que havia descobert en una altra ocasió i que em feia gràcia rememorar. El cambrer em va preguntar si volia melmelada de pruna. D’entrada vaig pensar: “Ostres, melmelada de pruna amb un schnitzel no acaba de ser la sensació que voldria tenir.” Però mira, vaig pensar, al cap i a la fi, estem aquí per descobrir.