Aquest estiu, mireu ‘Pluribus’

Mireu, jo tinc claríssim el que heu de fer aquest estiu. I no vull parlar de platges i guinguetes. Amb la calor que fa, el que millor podeu fer és tancar-vos a casa amb un ventilador o un bon aire condicionat, tombar-vos al sofà i no moure-us per no generar energia. I mentre teniu la millor posició, engegueu la tele i mireu una gran sèrie. Jo us en porto una, i si us convenço, em podeu fer cas.

Pluribus és una d'aquelles obres que et continuen acompanyant molt després que acabi el capítol. Una sèrie que parla del món cada cop més connectat, globalitzat i uniforme. El món que perd la identitat a cop de dies extraordinaris.

Obrir fronteres, compartir coneixement, facilitar el comerç, democratitzar l'accés a la cultura i a la tecnologia. No ha estat mai tan fàcil parlar amb algú a l'altra punta del planeta, comprar un producte fabricat a milers de quilòmetres o descobrir la música d'un artista desconegut en qualsevol continent.

Si vols saber-ne més

 

   

Gina Tost-Pensar és un luxe

Però tot avenç té efectes secundaris que no es veuen a primera vista, i amb la globalització ens ha passat el mateix. No és un pamflet anticapitalista ni un discurs de Karl Marx amb el puny alçat. A Pluribus parlen d’un virus que transforma a la gent en un únic ésser sentit.

Aquest estiu, de vacances, aneu on aneu, veureu un Starbucks i un McDonald's amb el mateix menú, o sabreu que heu arribat al centre d’una ciutat quan us trobeu un Zara. Els algoritmes han substituït els prescriptors locals i ens han homogeneïtzat. Les tendències ja no neixen de les persones; es propaguen des dels servidors cap als nostres mòbils.

"Els algoritmes han substituït els prescriptors locals i ens han homogeneïtzat"

Ens agrada pensar que internet ens ha donat infinites opcions, però en realitat, moltes vegades ens acaba recomanant exactament el mateix a tu i a mi. L’únic que ens personalitzen és la publicitat.

És una paradoxa fascinant. Mai no havíem tingut tanta oferta disponible i, al mateix temps, mai no havíem consumit d'una manera tan homogènia. 

Per exemple, Spotify posa a disposició dels seus usuaris més de 100 milions de cançons, però cada final d'any, els usuaris ens comparteixen el seu resum del “Spotify Wrapped” a les xarxes socials, que s'omplen de milions de captures que acaben repetint els mateixos artistes, les mateixes cançons i les mateixes llistes.

L'abundància no ha multiplicat les nostres descobertes, continuem sentint exactament el mateix. Una uniformització absolutament cultural i global.

Quan surt la notícia que desapareix una botiga de barri, em fa mal el cor. L’altre dia li intentava explicar al meu fill gran què era el comerç de barri, però em vaig adonar que estem sols al barri. Quan una llengua deixa de ser present en una plataforma digital no només perd parlants. Quan tots els videojocs, les sèries o la música responen als mateixos patrons globals, també es va erosionant una manera pròpia d'explicar el món.

La biodiversitat cultural funciona igual que la biodiversitat natural: és molt més fàcil destruir-la que recuperar-la. Vam perdre els dodos, i les sabateries lluny dels centres comercials.

"Amb una temporada, 'Pluribus' ens recorda que la connectivitat no és el mateix que la diversitat i que compartir no hauria de significar uniformitzar"

Per això Pluribus em sembla molt més que una bona sèrie per reflexionar aquest estiu. És una advertència per tots nosaltres. Amb una temporada, ens recorda que la connectivitat no és el mateix que la diversitat i que compartir no hauria de significar uniformitzar. Encara som a temps a veure que un planeta hiperconnectat també pot acabar sent extraordinàriament monòton.

Ni la sèrie ni el meu article són un al·legat contra la tecnologia. Ja sabeu que em considero tecnooptimista, i penso que la tecnologia ens ha permès coses extraordinàries. El problema no és connectar el món, sinó connectar per substituir, perquè la cosa de fora sempre pensem que és millor.

Hi ha una diferència enorme entre poder accedir a totes les cultures i defensar la pròpia, i acabar pensant que només una és la bona.

Potser per això, mentre veia Pluribus, no podia deixar de pensar en el català, en els estudis independents de videojocs que lluiten per explicar històries pròpies, en els restauradors d’obres antiquíssimes d’artistes anònims, en els petits comerços que competeixen contra mercats globals, o en els creadors que intenten conservar una veu pròpia enmig d'algoritmes que premien la imitació.

Aquest estiu molts buscaran una sèrie per passar l'estona, i la meva proposta no són uns deures. Busqueu un llibre o una sèrie que us faci mirar el vostre entorn amb una mica més d'atenció, que us faci valorar qui sou.

El futur dependrà de la nostra voluntat de conservar allò que ens fa diferents, únics. Si ens connectem, que sigui per dignificar-nos. Un veritable acte de valentia, això d’anar en contra l’escalabilitat del planeta. I si al final us aixequeu del sofà i viatgeu lluny, espero que us entri un calfred per l’esquena dels que posen la pell de gallina quan trobeu llocs que encara s’assemblin a ells mateixos.