Beneficis rècord, mitges veritats

Potser estàs perdent diners, i no ho saps. Moltes empreses perden diners sense saber-ho. O, com a mínim, guanyen menys del que haurien de guanyar. I el problema és que no saben el perquè, o no s'aturen a pensar en com afrontar-ho. Només senten que els diners no condeixen com condien abans, però no entenen que les dades que miren són falses o, si més no, incompletes.

Des del 2021 fins ara, els preus s'han apujat un 20%, aproximadament. Això vol dir que si el benefici net d'una empresa es manté des de llavors, guanya prop d'un 17% menys del que hauria de guanyar per fer les paus amb el passat. De la mateixa manera, si es miren els resultats d'aquest primer semestre i, en comparar-los amb l'any anterior, no es té present que la inflació interanual està per sobre del 3%, si els beneficis no han augmentat aquest 3% s'han perdut diners. I el mateix passa amb la tresoreria: si es manté estable o no ha crescut al ritme de la inflació (com a mínim), implica que es té menys capacitat de compra, inversió o, simplement, maniobra.

Cada cop que explico això a un empresari em mira amb cara de pòquer i em diu que ho entén, però, la realitat, és que la seva empresa continua ancorada en els tres milions d'euros de facturació i els 300.000 euros de benefici net fictici, perquè el real (descomptada la inflació) és de 250.000 euros. Quan fa el càlcul, la cara li canvia.

"A l'empresa, el desconeixement o l'ego ens impedeixen veure que el negoci no va tan bé com hauria d'anar, i que vendre més i amb més marge no és una tria sinó una obligació"

Hem après a conviure-hi a casa. Però, a l'empresa, el desconeixement o l'ego ens impedeixen veure que el negoci no va tan bé com hauria d'anar, i que vendre més i amb més marge no és una tria sinó una obligació, si volem ser-hi d'aquí a uns anys i volem mantenir o millorar el nostre estil de vida.

Ja ho deia Peter Drucker a Managing in Turbulent Times: molts empresaris i directius donen per certs uns fets que no només no ho són, sinó que són, en el millor dels casos, mitges veritats. Això vol dir que, sobretot en períodes inflacionaris (i un 20% d'inflació en cinc anys ho és), cal ajustar vendes, compres, actius, passius i guanys a la inflació per tenir una imatge real de la situació financera de l'empresa. També quan llegim notícies on ens diuen que certes empreses han tingut "beneficis rècord", o que un país "exporta més que mai". Tot són titulars que duen a l'engany, perquè no expressen la realitat. Si aquella empresa de les notícies guanya un 10% més que fa cinc anys i les exportacions del país han augmentat un 15%, la notícia no és bona, sinó dolenta.

Sentirem gent dient que, al cap i a la fi, es continuen guanyant diners, o comptables defensar que com no sabem la dada exacta de la inflació per al nostre sector és inútil ajustar. Però la realitat és que quan es comença a notar a casa (no només a l'empresa) el patiment només se l'endú l'empresari. Sí, alguns diran que continua tenint un bon sou i que continua cobrant els mateixos dividends, però ja no li arriba a tant com abans.

Si vols saber-ne més

 

   

Oriol López Villena-Si només tens un preu, estàs deixant diners sobre la taula

La comptabilitat ha de ser valuosa, no només útil. I això és el primer que un empresari ha d'entendre i aplicar. Sense amagar-se.

Els estats financers que dona el programari tenen una funció: complir amb l'administració. Són útils, però no per a qui dirigeix. L'empresari necessita que la comptabilitat li expliqui la realitat, més enllà de si compleix o no criteris comptables determinats. I la inflació és un factor clau en temps com els actuals, on els marges s'estrenyen en molts sectors i on les turbulències geopolítiques mouen el tauler de joc constantment. La comptabilitat que només serveix per complir amb Hisenda empobreix el criteri de qui decideix. I, en un context inflacionari, decidir amb dades falses surt car.