Canviar el món… creativament

La setmana passada el Centre for Sustainable Development Studies (CSDS) de la Universitat d’Amsterdam va organitzar un simposi de dos dies al voltant de la temàtica de les metodologies creatives. Liderat per les investigadores Karen Paiva Henrique, Aparna Parikh i Lisa Iulo, aquesta trobada va voler posar sobre la taula una qüestió que, des de les ciències socials, però especialment les persones que ens dediquem a fer entrevistes i interactuar, d'una manera o una altra, amb les persones afectades per les nostres recerques, ens trobem cada vegada més. 

Les enquestes, els qüestionaris i les entrevistes són eines molt útils, però no sempre ens permeten obtenir tota la informació que necessitem. Això passa especialment quan treballem amb dades qualitatives: informació que no s’expressa principalment amb números, sinó a través d’opinions, experiències, emocions, percepcions i maneres d’entendre el món.

Aquest tipus d’informació és més difícil de recollir perquè sovint les persones no troben les paraules exactes per explicar el que senten o han viscut. A més, les preguntes que formulem poden limitar les respostes i deixar fora qüestions importants que no havíem previst. Per això, de vegades cal complementar les eines tradicionals amb altres mètodes més oberts, creatius o participatius, que ajudin les persones a expressar-se amb més llibertat i profunditat.

Si vols saber-ne més

 

   

Ariadna Romans-'Please', fes servir paraules que 'already exist'

L’acadèmia es coneix com un lloc hermètic, fred, teòric i dens. Un lloc on es produeix coneixement que moltes vegades no entenen més que els quatre entesos en el tema, on les persones que no formen part d’aquests cercles no tenen manera de contribuir ni tampoc participar, no perquè no els convidin, sinó perquè no hi ha manera de desxifrar què volen dir, exactament, els seus textos, les seves preguntes, o les seves maneres de fer les coses. 

Per gran sort meva, el món acadèmic en què he crescut rema a l’altra banda: com podem acostar el coneixement hermètic, fred, teòric i dens a la gent de qui parlem als nostres textos? Com podem acostar-nos als problemes socials des d’una perspectiva diferent? De quina manera podem fer preguntes que ens permetin entendre realment quines són les veritables qüestions que inquieten als grups socials, a les veïnes, als residents d’una comunitat?

"Les enquestes, els qüestionaris i les entrevistes són eines molt útils, però no sempre ens permeten obtenir tota la informació que necessitem"

Una cosa bonica de veure quan organitzes una conferència d’aquest estil, a contracorrent de les teories tradicionals, però, malgrat tot, dins de l’acadèmia, és veure que en aquestes inquietuds no estem soles. No és només que les meves supervisores estiguin obsessionades a fer de l’acadèmia un lloc inclusiu, obert i que respongui als coneixements de les persones i els grups socials que ja existeixen, sinó que hi ha moltes altres persones, a la nostra ciutat d’acollida, però també a altres indrets del món, des d’Indonèsia, a Filipines, als Estats Units, a l’Índia, al Líban, a Colòmbia o a Sud-àfrica, que també neden en la mateixa direcció. I per això, trobar-nos durant dos dies en una antiga sala d’operacions de la Universitat d’Amsterdam ens va recordar que no estem soles: juntes podem imaginar altres maneres d’entendre i transformar el món, i els mètodes creatius ens ajuden a obrir-hi camí.