Suar com una experiència estètica

Fa uns anys que faig ioga. Ja fa anys que m’agrada aquest esport, tot i que al principi hi tenia algunes reticències. Des de fora em semblava una pràctica extremadament avorrida. És clar que, en aquells moments de la meva vida, la meditació no era exactament una cosa que jo pogués fer, principalment perquè tenia la capacitat de concentració d’una mosca. Ara tampoc és que estiguem millor, però li he agafat el ritme.

Com diuen les expertes, el ioga és un procés, i cadascú ha de poder seguir el seu. Trobar un esport calmat sempre m’ha costat, però des que visc a Amsterdam li he donat una oportunitat més seriosa. El ioga em permet sentir-me més flexible, desconnectar d’una feina bastant absorbent i trobar certa tranquil·litat en la meva rutina. Connectar amb mi mateixa, respirar profundament, buscar una mica de pau. No vull dir que el ioga m’hagi canviat la vida, ni convertir-me en aquella persona que diu Namasté a tothom perquè ho ha vist a les pel·lícules. Soc nova en aquest esport i encara hi ha coses amb les quals no he acabat de connectar. Em relaxa, però, i aquest fet ja és, en si, un miracle.

Si vols saber-ne més

 

   

Ariadna Romans-'POV' - punt de vista

A Holanda els clubs de ioga són una passada. He començat a anar als clubs als quals no anava a Catalunya per falta de diners: llocs que fan olor de lavanda, de romaní, eucaliptus o de gespa fresca, on et donen una tovallola perfumada al final de la sessió i et llegeixen un poema al principi. Com a usuària perpètua de gimnasos d’oferta que feien olor de suat, això ha estat un canvi substancial per començar a aficionar-me més a aquest esport, encara que també m’ha fet sentir una mica estúpida de no haver-ho provat abans a casa.

M’he adonat que m’agraden molt, aquests clubs pijos, i desbloquejat el nivell del ioga m’he animat a altres alternatives, com el pilates, el reformer pilates o els hot; variants del ioga que et fan guanyar força, et tanquen en una gàbia per hàmsters i et fan suar la gota grossa respectivament.

Però quan comences a anar a aquests centres esportius de manera recurrent t’adones que l’esport és una part ben petita del que s’hi fa, en aquests llocs. I aquí he començat a pensar en una cosa: com l’esport també s’ha convertit en una qüestió d’estètica. No només importa què fas, sinó on ho fas, què portes i, fins i tot, quina olor fa. Ja em vaig queixar fa uns dies dels centres de color beix i les dones de color beix, però la reflexió va més enllà: hem fet que l’esport passi de ser una pràctica de felicitat o salut a una pràctica de luxe. 

"Ara sembla que t’hagis de gastar 200 euros en un conjunt que combini amb els mitjons, les sabates i, si pot ser, el color de llavis"

Ara sembla que t’hagis de gastar 200 euros en un conjunt que combini amb els mitjons, les sabates i, si pot ser, el color de llavis. No siguem ingènues: darrere d’aquesta nova manera d’entendre l’esport hi ha un negoci, i un de molt gran. És una experiència estètica que s’ha posat de moda, però que està aprofitant totes les betes obertes de la pressió estètica, el patriarcat, el capitalisme i, fins i tot, la crisi de valors religiosos per oferir una experiència que t’ho doni tot en 50 minuts a canvi de 30, 40, 50, 60 o fins a 70 euros (sí, 70. Ho he vist amb els meus propis ulls, però no sé què hi fan, en aquestes sessions).

Les modes arriben a tot arreu. Abans era el ioga, ara el pilates, després el reformer. D’aquí a dos anys probablement estarem fent esquats dins d’una habitació amb llum vermella, mentre algú ens cobra 65 euros per dir-nos que estimem el nostre cos. I jo hi caic, evidentment. Hi caic de quatre potes i en acabat pujo el cul per fer la posició del gos mirant cap avall. M’agraden aquests llocs, la seva estètica de centre de bellesa i que em donin una tovallola calenta amb olor d’eucaliptus en finalitzar la classe. El problema no és gaudir-ne. El problema és pensar que necessitem tot això per cuidar-nos. Potser convé parar, respirar (que per alguna cosa fem ioga) i recordar per què sentim necessitar aquestes classes tres o quatre cops per setmana. Namasté.