'Please', fes servir paraules que 'already exist'

En el nostre estimat món modern han sorgit molts conceptes i termes nous que hem hagut d’incorporar a les nostres llengües. Alguns ja formen part del nostre vocabulari sense que ens n’hàgim adonat, com ara taxi, algoritme, xat, xip o router. Moltes d’aquestes paraules ens han arribat a través de l’anglès i designen realitats noves que hem adaptat a la llengua pròpia. Un exemple fàcil és el pas de chip a xip o de chat a xat. Són termes nous, en procés d’incorporació a la nostra vida quotidiana. Una prova d’aquesta novetat és que molts dels nostres avis no els fan servir.

Tanmateix, aquesta onada d’anglicismes relacionats amb el progrés i el futur ha produït un efecte contrari: l’anglicització de paraules que ja tenim en català. Un exemple clar és la gent que diu call en lloc de trucada, meeting en lloc de reunió o deadline en lloc de termini. Més enllà de semblar una mica idiotes quan encastem paraules d’altres idiomes en la nostra llengua materna perquè pensem que així sonarem més cool, fem un flac favor al català, que ja es troba en un estat prou fotut.

Si vols saber-ne més

 

   

Ariadna Romans-Pilota endavant

És evident que hi ha paraules que no podem traduir sense obtenir una expressió llarga, artificiosa o poc pràctica. En aquests casos, no cal fer esforços absurds: podem incorporar-les, catalanitzar-les i adaptar-les a les nostres normes. Pretendre substituir taxi per cotxe de lloguer amb conductor per a trajectes curts no tindria cap sentit. Les llengües sempre s’han influït, barrejat i transformat, i aquests processos són normals. El problema comença quan substituïm paraules catalanes útils per termes anglesos que no aporten cap significat, precisió o matís nous.

"El problema comença quan substituïm paraules catalanes útils per termes anglesos que no aporten cap significat, precisió o matís nous"

Aquesta preferència per l’anglès no és casual ni respon a una qüestió pràctica. Respon al prestigi que atribuïm a l’anglès: assumim que és una llengua més valuosa que la nostra i que, si diem alguna cosa en anglès, semblarà més seriosa, professional o interessant. Això és fals i reforça unes narratives que una llengua minoritzada com el català no es pot continuar permetent. L’anglès ja té un poder immens com a llengua franca; no necessita que li cedim encara més espai. Incorporem els termes que necessitem, però, quan ja existeixi una paraula catalana clara i natural, fem-la servir. Si us plau, deixem de fer el préssec innecessari: dir-ho en anglès no ho fa més interessant. Thanks for reading!