Pilota endavant

Fa uns dies que escric sobre esport, perquè és un tema que em ronda al cap mentre aixeco pesos al ritme de música tecno a sobre d’una bicicleta un dimarts qualsevol. Per què faig això, més enllà de la salut física d’una feina sedentària i la salut mental en un país fosc i humit? Amb les amigues riem, dient que quedem per torturar-nos i sentir-nos millor després. Però encara hi ha alguna cosa que em belluga en tot això.

I sempre que tinguis un dubte sobre una qüestió pop, pots estar tranquil·la que en un moment donat l’actriu nord-americana Sydney Sweeney te’l posarà a la cara en forma de campanya publicitària totalment controvertida. Famosa per les seves polèmiques, quan ja ens pensàvem que no diria res més i estaria una estona callada, Sweeney ha decidit atacar a les esportistes. I la millor manera que ha trobat de fer-ho és fer-se una sessió de fotografies per la plataforma d’apostes esportives Novig on se la veu completament nua tapada per alguns utensilis i equipaments esportius. 

Si vols saber-ne més

 

   

Ariadna Romans-Suar com una experiència estètica

Si fer un anunci per una casa d’apostes ja és un fet qüestionable, encara ho és més sexualitzant l’esport i, concretament, l’esport dut a terme per dones. Clarament, les crítiques de les esportistes professionals no s’han fet esperar, i Internet s’ha omplert ràpidament de comentaris sobre aquesta provocació que, sense necessitat de ser gaire estratègic, era fàcil preveure que generaria molta repercussió.

La cosa és que a l’actriu nord-americana li funcionen molt bé, aquestes campanyes. Ja ho vam veure amb Good Genes i amb algunes de les escenes que protagonitza a Euphoria amb el seu personatge de ficció, Cassie Howard. L’actriu, que és l’encarnació de la normativitat occidental, és clarament un personatge que empeny les nocions del que és socialment acceptable i correcte, cosa que en principi no em semblaria malament; el problema és que les empeny en contra de la direcció del feminisme, a favor de concepcions més republicanes en el context americà i conservadores o contrahegemòniques en el context progressista. Però no crec que siguin les provocacions, el que incomoda i molesta més del discurs de l’actriu. 

El que realment enfurisma és que, tenint tots els privilegis, recursos i capacitats al seu abast, en lloc d’aprofitar la seva posició, com fan moltes altres actrius, per defensar la igualtat o contribuir a millorar la situació d’altres dones, Sweeney se’n burla i actua a contracorrent. Ho fa sexualitzant el cos femení en l’esport, alimentant el debat sobre la "bona genètica" i presentant OnlyFans com una possible via d’emprenedoria per a les dones joves.

"Sydney Sweeney és també un recordatori que la llibertat i la transgressió no són, per si soles, sinònims de progrés"

A ella li funciona: la fa famosa, la posiciona a totes les portades i la converteix en viral a les xarxes. Als seus patrocinadors, també: amb Sweeney, la polèmica està pràcticament assegurada. Però Sydney Sweeney és també un recordatori que la llibertat i la transgressió no són, per si soles, sinònims de progrés. Que trencar amb les convencions no vol dir necessàriament avançar. I que el progrés, de vegades, també pot anar en la direcció equivocada.

Per això, davant d’aquestes situacions, el millor que podem fer és tirar la pilota endavant. Moltes esportistes han mostrat el seu disgust i incomoditat amb l’anunci, i crec que han fet molt bé, però el que costa més (i ho dic jo que li estic dedicant un article d’opinió), és ignorar-la. El que vol és la nostra atenció, el que busca aquesta campanya és incomodar, frustrar i reforçar el discurs neo de l'opinió pública com a exagerada i delicada. Davant de les seves provocacions, per nosaltres i per totes les dones que sí que estan revolucionant el món de l’esport, pilota endavant.