La no-crisi dels videojocs
30
de Juliol
de
2025
Cada cert temps, com passa amb la bona l’òpera, algú declara la mort dels videojocs. I cada cop, com una vida extra apareix i el sector es reinventa. Ja va succeir als anys 80, als 90, i sembla que torna a aparèixer aquell bolet verd que ens dona un +1.
Aquest 2025, el discurs de crisi torna amb força: acomiadaments, fusions, cancel·lacions, tancaments. Però atenció: no estem davant d’un col·lapse, sinó d’un sotrac de creixement. Com qui, després d’una adolescència terrible, necessita aturar-se, trobar-se i decidir què vol ser de gran.
Si vols saber-ne més
Mentre el sector educatiu i sanitari patia, els anys de la pandèmia van ser gloriosos per a la indústria dels videojocs arreu del món. El confinament va multiplicar jugadors, vendes i hores de joc. Les empreses van invertir a cegues, i els estudis contractaven amb les mans plenes per aprofitar l’onada. Però aquella expansió no podia ser infinita, i després de cinc anys toca tornar a la normalitat amb un mercat més madur i amb uns jugadors menys casolans. Ara hem de reordenar files del tetris, recollir brossa amb el katamari, posar les coses al seu lloc amb unpacking… (són referències d’ordre dels videojocs, disculpeu el moment friki només apte per fans absoluts del videojoc).
Que empreses com Sandsoft acomiadin els treballadors de Barcelona i Riad és preocupant, sí. Que s’ajorni el llançament del nou GTA, també. Però no és nou. Ja hem vist dinàmiques similars, potser no tan grans, però el mercat de 2025 no té res a veure amb el de 2008 o 1984. Per tant, el soroll i l’impacte també és més bèstia.
"El sector ha deixat enrere el pic d’ona onada que no era natural i busca trobar el seu punt just: més qualitat, menys soroll"
De tots els impactes que ja vam veure, si tirem enrere, veurem com van sortir innovacions com la pujada del PC, la sortida de consoles optimitzades, o la invenció del free-to-play.
Tinc la sensació, tot i l’alarmisme que provoca veure com tots els teus companys se’n van al carrer, que la situació és similar. El sector ha deixat enrere el pic d’ona onada que no era natural i busca trobar el seu punt just: més qualitat, menys soroll.
Plataformes com Roblox, amb 380 milions d’usuaris actius mensuals, han demostrat que el futur passa per posar eines creatives a les mans dels jugadors. Nintendo acaba de trencar rècords amb el llançament de la nova Switch 2. I el del format prèmium, tant digital com físic, indica que no tot han de ser micropagaments i passis de temporada.
En aquest nou escenari, Catalunya hi té molt a guanyar. Perquè tenim talent creatiu, tradició narrativa, i capacitat tècnica. És veritat que la baixada d’aquesta onada ens ha afectat amb el tancament d’alguns estudis o les retallades en algunes empreses, però és normal: quan el món del videojoc es constipa, el mínim que podem fer és esternudar, si estem connectats amb ell. No pretenem ser un gegant com el Japó o els Estats Units, però podem ser un territori boutique amb veu pròpia al món.
"Cal suport institucional, apostes formatives, i una mirada estratègica de país. No podem competir només amb costos; hem de competir amb idees"
L’èxit no vindrà de fer jocs gegants, sinó de fer jocs amb ànima, que facin gaudir a l’audiència, i impactin a la resta del món. I això, aquí, en sabem (Invizimals, Gris, Neva, Aragami, Endling…). El que cal és suport institucional, apostes formatives, i una mirada estratègica de país. No podem competir només amb costos; hem de competir amb idees. I sembla que ho estem fent bé.
Els videojocs no estan en crisi. Estan canviant de pell. I com passa amb tota metamorfosi, fa mal, fa por i genera dubtes. Però també és una oportunitat per fer net, per recuperar valors com la innovació, la diversitat i la sostenibilitat creativa. Si sabem aprofitar aquest moment, la següent gran revolució del videojoc pot venir des de casa nostra.