El comerç de barri morirà pel romanticisme o se salvarà per la singularitat

És difícil corretejar pels carrers de qualsevol ciutat de Catalunya i no ensopegar un cop i un altre amb cafeteries franquiciades i furgonetes de repartiment. Són dos signes tangibles dels nostres temps, dos afegits al paisatge urbanístic que amenacen com una espasa de Dàmocles tot el que existia abans. La sortida per al comerç local, però, no ha de ser agafar-se a la nostàlgia i al romanticisme, sinó aprofitar la seva mirada única per abraçar el canvi.

Penso, per exemple, en una experiència d’aquesta mateixa setmana a la tintoreria. L’últim cop que havia recorregut a l’auxili d’un llevataques professional ho havia fet amb desesperació. Una taca insospitada, fruit de la gresca d’un casament, es va colar a la meva solapa a les portes d’un bateig en ple mes d’agost. Les dates, com comprendran, em van empènyer a buscar ajuda en una franquícia de l’Arc de Triomf.

Si vols saber-ne més

 

   

Miquel Muñoz-Temptació impositiva

L’experiència, que vaig imaginar terrible i terriblement cara, va ser tot el contrari: la taca va desaparèixer, a un preu molt més que raonable, i amb només tres dies. Però, tot i això, em vaig prometre provar sort pel barri a la propera ocasió, quan la necessitat no es topés amb el mes d’agost.

I aquesta setmana ha arribat el moment. Per qüestions molt més quotidianes, he hagut de portar una jaqueta i unes estovalles a la tintoreria. N’he trobat una al costat de casa. Un espai ben bufó, on m’han cobrat per avançat més del que costaven les peces originals, no m’han donat cap garantia d’èxit i han assegurat no trigar menys de dues setmanes. Una experiència per no tornar ni a recollir la roba.

"La força dels negocis de proximitat no és una altra que diferenciar-se, encara que sigui amb els detalls més petits"

Això, lògicament, no tira per terra tot el comerç de barri, sinó tot el contrari: reafirma que la força dels negocis de proximitat no és una altra que diferenciar-se, encara que sigui amb els detalls més petits. Com el de la peixateria on compra la meva mare els dimarts, on li regalen uns quants musclos si porta un tàper per guardar la compra. Un acte de complicitat que mai trobarà a cap cadena de supermercats, sorgit d’una visió moderna i propera de la sostenibilitat.

I d’això es tracta, ni més ni menys. De ser capaç de trobar l’espai en aquest mar inabastable que ha obert a les ciutats l’aparició del comerç en línia. I no hi ha ningú amb més coneixement de l’oceà urbà que els botiguers, convertits en fars d’avingudes i bulevards durant segles.

Aquest coneixement, però, ha de ser una palanca cap al futur i no una àncora al passat. La humanitat i calidesa no passaran mai de moda, però oferir un mal producte o un servei inadequat suposa una sentència de mort davant l’escenari modern de competència ferotge.