Temptació impositiva

03 d'Octubre de 2025

La temptació hi és. Sempre hi és. Cada mes, quan vostè cobra la nòmina o paga la dels seus empleats, fantasieja per un moment amb la xifra grossa, amb el salari brut. En absolut silenci, en un moment íntim, maleeix tots els impostos i pensa a cremar-ho tot. Passat aquest tràngol, accepta la realitat i continua endavant, però la pregunta no marxa mai del cap.

La resposta de consens social hauria de ser que sí, que val la pena tot el que paguem en virtut de mantenir o augmentar el nostre benestar i el de qui menys en tenen. Però la resposta que percebem a peu de carrer, sovint, va en direcció contrària.

És fàcil reviure la temptació quan vostè necessita un metge especialista, per exemple, en urologia, i veu que el temps d’espera mitjà és de gairebé mig any fins a una primera visita. O quan ha d’esperar més de dos mesos per una ressonància magnètica. La solució ràpida és contractar una mútua i, per tant, duplicar la despesa.

Ara bé, com hagi d’anar a qualsevol d’aquestes consultes amb tren, vagi amb cura. Surti de casa amb prou antelació, no sigui cas que aquell sigui un altre dels dies en què el Rodalies no funciona amb regularitat. I compte que passa sovint: segons les dades oficials de Rodalies, en el primer semestre de 2025 hi va haver 175 alteracions en 182 dies, 1.500 hores de retard acumulat i 1,1 milions de viatgers afectats. Millor prevenir, per pura estadística.

També és fàcil reviure la temptació si vostè ha tractat recentment de fer algun tràmit amb l’administració pública. El temps d’espera per una cosa tan quotidiana com renovar el DNI a Barcelona és de quasi 19 dies, segons un informe d’aquest mateix any de l'Organització de Consumidors i Usuaris (OCU). Aquesta mateixa organització afirma que “l’administració està en un dels seus pitjors moments” en relació amb l’expedició de certificats. Per no parlar de la dictadura de la cita prèvia.

"La despesa pública és cada cop més gran i l’empenta emprenedora menys visible, sense oblidar els 9,39 milions de pensionistes"

Tot això, mentre al final del primer trimestre del 2025 s’ha consolidat una dada per a la reflexió: l’Estat espanyol té més treballadors públics (3,49 milions) que autònoms (3,26 milions). La despesa pública, doncs, és cada cop més gran i l’empenta emprenedora menys visible, sense oblidar els 9,39 milions de pensionistes existents amb data d’agost del 2025.

L’educació també pot entrar en aquesta llista de temptacions. Als alarmants resultats de l’últim Informe PISA, que situava els estudiants catalans clarament per sota de la mitjana de l’OCDE, cal sumar-hi també les queixes constants de pares i mares per assumptes bàsics com les mancances en les instal·lacions dels centres.

El recull podria ser tan extens que el millor serà deixar la resta de la reflexió per a vostè. Podrà estar d’acord en alguns punts i en desacord amb altres, però avui que és dia 3 de mes no podrà negar que la temptació impositiva, vista des d’una perspectiva o una altra, ha corregut aquests dies pel seu cap.