El comerç en risc: el repte d’inspirar una nova generació d’emprenedors

El tancament progressiu de comerços ja no és una anècdota ni una conseqüència puntual de la pandèmia. És una imatge cada cop més habitual als principals eixos comercials i als barris de ciutats grans i mitjanes. El que en un primer moment podia interpretar-se com una conseqüència postcovid s’ha consolidat com una tendència persistent que posa en risc un dels pilars històrics de l’economia urbana.

Les dades ho confirmen amb contundència. Segons la Unión de Profesionales y Trabajadores Autónomos (UPTA), durant el 2025 van tancar a Espanya una mitjana de 1.132 comerços al mes, fins a sumar 13.586 tancaments anuals. Les previsions per al 2026 no apunten a cap canvi de tendència. El petit comerç, alerten, es troba ja en una situació d’emergència estructural.

Si vols saber-ne més

 

   

Maria Segarra-Black Friday: entre la febre del descompte i la consciència del consum

Més enllà de les xifres, l’impacte és profund. Cada persiana abaixada implica menys activitat econòmica, menys ocupació i menys vida als carrers. Però també significa una pèrdua de capital social: el comerç és relació, confiança i identitat col·lectiva. La seva desaparició empobreix el teixit urbà molt més del que indiquen els balanços.

Quan el problema no és només la rendibilitat

Les causes són múltiples i conegudes: canvis en els hàbits de consum, pressió de costos, competència digital i una regulació sovint poc adaptada a la realitat del petit comerciant. Tanmateix, hi ha un factor clau que sovint queda en segon pla i que resulta determinant a mitjà i llarg termini: la manca de relleu generacional.

Durant dècades, el comerç ha estat un projecte de vida. El coneixement de l’ofici es transmetia dins la família, amb temps, dedicació i orgull professional. Aquesta cultura empresarial, basada en la continuïtat, encara sosté avui una part rellevant del teixit comercial. Però cada cop és més fràgil.

"Hi ha un factor clau que sovint queda en segon pla i que resulta determinant a mitjà i llarg termini: la manca de relleu generacional"

El perfil del nou emprenedor ha canviat. Proliferen iniciatives vinculades a una idea de producte que neixen i creixen exclusivament en entorns digitals, sovint sense vocació de generar un impacte econòmic o social al territori. Alhora, l’autoocupació per necessitat s’ha disparat: prop de mig milió d’autònoms ingressen menys de 700 euros mensuals, segons dades del 2025. Una realitat que posa de manifest la precarietat de molts projectes empresarials.

Prestigiar l’ofici: una assignatura pendent

En aquest context, la pregunta és inevitable: com podem fer que el comerç torni a ser atractiu per a les noves generacions?

Altres sectors han sabut fer aquest camí. La gastronomia n’és un exemple clar. Malgrat horaris exigents i condicions complexes, ha aconseguit prestigiar l’ofici, posar en valor el talent i convertir-lo en una opció professional desitjada. El comerç, amb la seva combinació de producte, gestió de l’espai i servei personalitzat, requereix també coneixement, criteri i habilitats que cal reivindicar.

Revaloritzar l’ofici de comerciant no és una qüestió de nostàlgia, sinó d’estratègia econòmica. Sense professionals formats i motivats, no hi ha transformació possible.

Algunes claus per assegurar el futur del comerç

Si volem revertir la tendència, cal actuar amb decisió en diversos fronts:

1. Planificar el relleu amb antelació
   La transmissió d’empresa continua abordant-se massa tard, quan la jubilació és imminent. Identificar successors, formar-los i acompanyar-los amb temps és essencial. Programes com Reempresa han demostrat la seva eficàcia, però encara són infrautilitzats.
2. Reforçar la transmissió de valors
   La cultura de l’esforç, el compromís amb el client i l’orgull per la feina ben feta han estat històricament el gran actiu del comerç. Preservar, actualitzar i fomentar la transmissió d’aquests valors en el si de la família empresària és clau per garantir la continuïtat.
3. Apostar per una formació adaptada a la realitat actual
   Calen itineraris formatius pràctics, amb mentoratge, experiència real i competències digitals, pensats específicament per a joves que vulguin emprendre en el sector.
4. Revaloritzar socialment el comerç
   Les polítiques i campanyes públiques han d’anar més enllà de la modernització estètica i posar l’accent en el paper econòmic i social del comerç com a generador de cohesió i qualitat de vida.

Un projecte de futur, no de resistència

El futur del comerç no es decidirà només amb ajuts puntuals o mesures conjunturals. Es jugarà, sobretot, en la capacitat d’atraure i formar una nova generació d’emprenedors que entenguin el comerç com un projecte professional viable i amb sentit. 

Invertir en persones, transmetre coneixement i tornar a fer atractiu l’ofici de comerciant és, avui, una necessitat econòmica i social. Perquè sense comerç, les ciutats perden activitat. I sense relleu generacional, el comerç simplement desapareix.