El comerç urbà: un patrimoni que no podem perdre

Els carrers de moltes ciutats i pobles de Catalunya pateixen una transformació silenciosa, però constant: cada setmana hi ha establiments que tanquen les portes definitivament. Botigues que, durant dècades, havien sigut punt de trobada, referent de confiança i motor de vida veïnal, es veu com cedeixen el pas a locals buits, persianes tancades i rètols d'“es lloga” cada cop més persistents. Aquesta tendència no només afecta l’activitat econòmica, sinó també la cohesió social, el dinamisme i la vitalitat de les nostres ciutats.

Després d’anys d’acompanyar al sector des de diferents àmbits, em preocupa la facilitat amb què s’ha normalitzat la imatge de persianes baixades als nostres carrers i sobretot i analitzant-ne les causes, arribar a la conclusió que, en molts casos, aquest canvi és difícilment reversible. No es tracta només de botigues que desapareixen: són espais de vida social que es buiden i, amb ells, una part essencial de la identitat urbana.

"Els carrers de moltes ciutats i pobles de Catalunya pateixen una transformació silenciosa, però constant: cada setmana hi ha establiments que tanquen les portes definitivament"

És cert que els hàbits de consum han canviat. Avui, volem preus competitius, comoditat i immediatesa, i el comerç digital ens ho ha posat fàcil, molt fàcil. Però ens enganyaríem si penséssim que el problema és només “Amazon versus la botiga del barri”; el repte és més profund i afecta el nostre model econòmic i l’estratègia de ciutat.

El comerç urbà, de proximitat o de barri, com vulguem definir-lo, és a dir, el comerç de tota la vida, ha estat històricament un pilar de la nostra economia local. Però molts negocis no han sabut adaptar-se amb la velocitat necessària a la revolució digital. No n’hi ha prou amb oferir un bon producte; cal estar present on és el client: a xarxes socials, a les plataformes digitals, al telèfon intel·ligent, i això sovint és difícil quan la gestió diària ja suposa un gran esforç.

Si vols saber-ne més

 

   

Maria Segarra-De les rebaixes esgotades a l'esgotament de les rebaixes

Ara bé, la responsabilitat no és només dels comerciants. També ho és de les administracions, que sovint descuiden el comerç en la seva estratègia de ciutat, i també de nosaltres com a consumidors i ciutadans. El comerç de proximitat dona seguretat, neteja i presència al carrer. Fa ciutat. Però això té un preu. I cal preguntar-se si volem pagar-lo o bé si preferim continuar premiant un model anònim, global i llunyà.

El comerç urbà no és irrecuperable, però necessita tres coses immediates:

1. Experiència de compra que sigui única i amb una complicitat activa del consumidor. Competir no només amb producte, sinó amb valor afegit -proximitat, assessorament professional, relació humana i vinculació amb la comunitat-.
2. Digitalització integrant solucions de comerç electrònic, logística “d’última milla” i presència activa en xarxes socials.
3. Polítiques públiques: ajudes a la modernització digital, incentius fiscals i una aposta urbanística que afavoreixi l’afluència de persones als centres urbans.

Tot això, combinat amb una col·laboració estreta entre el sector comercial i les administracions, per integrar al comerç en les intervencions i estratègies de desenvolupament de la ciutat, és clau per evitar que els carrers esdevinguin simples corredors de pas, sense ànima ni dinamisme econòmic.

"El futur del comerç urbà encara no està escrit. Però el que sí que està en joc és quin tipus de ciutat voldrem viure els pròxims anys"

La pregunta fonamental, com a societat, és si estem disposades a renunciar a aquest patrimoni en nom de la comoditat digital i el preu més baix, o si sabrem trobar l’equilibri entre què ens ofereix la tecnologia i allò insubstituïble que dona el comerç urbà: identitat, comunitat i proximitat humana. El futur del comerç urbà encara no està escrit. Però el que sí que està en joc és quin tipus de ciutat voldrem viure els pròxims anys. I això, no ho oblidem, no depèn només de les plataformes digitals: depèn, sobretot, de nosaltres.